27/10/2021 - 11:57
Procés particiatiu. El Fòrum Jove BCN és un procés participatiu basat en la interacció de 99 joves entre els 16 i els 29 anys que debatran en els propers mesos la situació de la joventut a la ciutat i concretaran accions i solucions per a millorar el seu futur.
En marxa un espai per debatre i concretar accions i solucions per millorar la situació de la joventut a la ciutat.
El Fòrum ja ha finalitzat la primera fase de treball i s’ han definit quins són els temes més rellevants sobre els quals hauran de debatre i elaborar propostes concretes que s’incorporaran, entre d’altres iniciatives de l’Ajuntament, al Pla d’Adolescència i Joventut de Barcelona 2022-2030.
Durant el mes juliol i setembre es va dur a terme a la Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats aquesta primera fase del Fòrum Jove BCN, que es va dividir en quatre sessions per respondre a la pregunta: Què necessitaries per dur a terme el teu projecte de vida a Barcelona? I a partir d’aquí, els i les joves participants havien de decidir quins eren els temes més importants a debatre, per a més endavant poder elaborar propostes concretes que seran incorporades, entre d’altres iniciatives de l’Ajuntament, al Pla d’Adolescència i Joventut de Barcelona 2022-2030.
Un procés basat en la diversitat
A la fase deliberativa ja feta hi van participar 99 joves d’entre 16 i 29 anys seleccionats amb diverses metodologies: primer es van preseleccionar 20.000 a través d’un sorteig, als quals se’ls va enviar una carta convidant-los a participar-hi.
De totes les invitacions enviades, més de 1.600 van mostrar el seu interès, d’entre els quals es va fer una selecció amb criteris de gènere i inclusivitat per triar les persones definitives. “Vaig tenir súper clar que hi volia participar. Quan es fan polítiques de joves, el millor és preguntar-li als joves: què necessiten, què els hi manca, què volen, què anhelen…”, comenta l’Alejandro Bordanove, un actor de 26 anys del barri de Les Corts.
L’objectiu era formar un grup que fos el més representatiu possible de la realitat social de la gent jove de la ciutat. “Amb aquesta metodologia d’assemblea deliberativa per sorteig hem aconseguit perfils molt diversos, garantint la paritat de gènere i la diversitat territorial, socioeconòmica i d’origen. Una fita que difícil d’aconseguir en altres processos deliberatius. I això és tot un èxit”, explica Orland Blasco, tècnic de la Direcció de Serveis de Democràcia Activa i Descentralització.
“D’altra banda, per compensar la dedicació dels i les joves, i afavorir-ne la participació, les jornades de debat estan sent remunerades. També s’ha instal·lat un espai d’acollida d’infants, per facilitar la conciliació, i garantir al màxim la pluralitat”, afegeix Blasco.
Tot i que l’assemblea pretén reproduir la diversitat que hi ha entre la gent jove, la Judith Aguilar, una noia de 27 anys del barri del Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, considera que encara queda molta feina per fer: “A totes les persones a les que ens ha arribat la carta de convocatòria, tenim casa, estem empadronades, tenim els papers en regla i això és una situació de privilegi des de la que estem debatent, però què passa amb els joves sense papers?”.
Definició de l’agenda, la primera fase del Fòrum Jove BCN
Durant aquesta primera fase els i les joves van estar asseguts en taules de 10 persones reflexionant i intercanviant idees sobre els temes o els problemes que més els afecten: educació, ocupació, habitatge, la lluita contra les discriminacions, la salut… Un dinamitzador de l’Ajuntament facilitava el treball grupal i els ajudava a prendre decisions conjuntament.
“Al ser tan jove no pensava que em brindarien una oportunitat com aquesta. I la veritat és que l’estic aprofitant molt. És una experiència que molta gent hauria de provar”, assegura la Leonor Muñoz, estudiant de segon de batxillerat, resident a la Vall d’Hebron.
Tot i la diversitat en els petit grups de deliberació, tothom va exposar lliurement les seves idees i preocupacions. Totes les opinions van ser escoltades. És més, a l’hora de fer la tria final dels temes, alguns dels participants van prioritzar les necessitats d’altres abans que les seves pròpies.
Després del debat, un representant de cada taula va votar i exposar quins eren els temes que més els angoixaven. I els més votats, que són els que es treballaran al llarg del Fòrum Jove BCN, van ser: l’emancipació (com pot l’Ajuntament formar, acompanyar i ajudar a la joventut per poder emancipar-se, abans dels 27 anys, malgrat les limitacions socioeconòmiques?), l’educació (com pot l’Ajuntament oferir un servei d’orientació laboral, emocional, acadèmic i de valors en l’etapa educativa i posterior?) i la salut mental (com pot l’Ajuntament impulsar, conscienciar, normalitzar i dotar de recursos per acostar la salut mental i emocional als joves de tots els districtes de Barcelona?).
La salut mental, un dels temes que més preocupa la gent jove
“La meva principal preocupació és la salut mental, perquè he tingut molt problemes des que era petit que han acabat derivant en molt problemes emocionals al llarg de la meva vida. I malauradament no ens eduquen per això!”, denuncia l’Andreu Palomero, un quiosquer de 23 anys, veí de la Zona Franca.
I afegeix: “L’habitatge i el treball són importants, però si tota la resta està bé sempre tindràs una feina i una casa on viure”. La Judith Aguilar també mostra la seva preocupació al respecte: “Els temes de salut mental desemboquen en moltes discriminacions. I això acaba sent una trava a l’hora de trobar feina i fer ús dels espais de Barcelona. I això és inadmissible”.
Alejandro Bordanove, en canvi, desitjaria solucionar una altra problemàtica: “Des de la meva posició d’actor, he de dir que una de les coses que més em preocupen d’aquest fòrum es veure el poc interès que hi ha entre la gran majoria per la cultura. En els teatres, en el cinema, en els llibres es desenvolupa el pensament crític i es desenvolupa la societat. És alarmant que la cultura no sigui un tema rellevant pels joves”.
En què consistiran les properes fases del procés?
A partir del mes d’octubre, un cop identificades les necessitats dels i les joves participants en el Fòrum Jove BCN, es durà terme la segona fase de debat i generació de propostes, anomenada “Aprofundiment temàtic”, on es respondran les preguntes formulades sobre l’emancipació, l’educació i la salut mental amb l’ajuda d’experts, que seran triats pels propis participants.
Un cop presentades les recomanacions finals a l’Ajuntament, començarà la fase de “Rendició de comptes”, en què es farà un seguiment de la resposta de les conclusions i de les possibles implementacions pràctiques que s’incorporaran al Pla d’Adolescència i Joventut 2022-2030 i a d’altres iniciatives de l’Ajuntament. “Mai havia participat en un procés com aquest. Crec que és una gran oportunitat tan pels joves com per la ciutat de Barcelona”, assegura l’Anna Giménez, estudiant de pedagogia del barri de la Font de la Guatlla, del districte de Sants-Montjuïc.
Assemblees ciutadanes: una experiència democràtica estesa arreu del món
La fórmula d’assemblees ciutadanes formades per persones escollides per sorteig per elaborar recomanacions i propostes té una llarga trajectòria en d’altres països. “Regne Unit, Dinamarca i França han convocat assemblees per buscar solucions al canvi climàtic. O Irlanda per tractar temes com la legalització de l’avortament. Ara ens toca a nosaltres implicar els i les joves en la producció de polítiques públiques que permetin millorar el seu futur”, apunta Orland Blasco.
“Confio plenament en què tot aquest procés arribi a bon port i que les nostres propostes s’incorporin a les polítiques municipals dels propers anys. Si no és així, em sentiré realment enganyat i decebut.”, conclou Alejandro Bordanove durant una de les sessions del Fòrum Jove BCN.
