De las participaciones, 848 han estado en línea y 144 presenciales. Esta actuación mujer continuidad y consolida toda la serie de actividades y proyectos que se han desarrollado en la ciudad con motivo de la Capital Mundial de la Alimentación Sostenible que ostentó Barcelona el 2021.
El procés participatiu ciutadà per a definir l’Estratègia d’alimentació sostenible Barcelona 2030 ha finalitzat amb prop d’un miler de participacions ciutadanes. D’aquestes, 848 han estat participacions en línia, en l’enquesta ciutadana i aportacions als debats, i altres 144 han estat presencials, entre sessions obertes i trobades temàtiques amb entitats i agents de la cadena alimentosa.
Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració del Pla estratègic metropolità de Barcelona (PEMB), s’ha dut a terme tant de manera telemàtica com presencial. El seu objectiu era contrastar amb el conjunt de la ciutadania el que s’ha treballat en el marc de les sessions plenàries de ciutat, i recollir les seves opinions sobre què cal fer per a transformar el sistema alimentari a la ciutat.
El procés ha estat en marxa des del 4 de maig fins al 12 de juny en la plataforma Decidim.Barcelona i també ha comptat amb sessions presencials dinamitzades. En concret, s’han realitzat vuit sessions presencials obertes amb entitats i ciutadania, i també s’han celebrat reunions presencials temàtiques i altres reunions sectorials amb professionals i representants d’àmbits concrets de sectors com la salut, l’educació, el comerç, el camp, la restauració, l’ajuda alimentària, etcètera.
L’Estratègia serà el full de ruta compartit que haurà de seguir-se en els pròxims vuit anys en matèria de polítiques alimentàries a la ciutat, tant per a l’Ajuntament com per a la resta d’agents participants. En ella es recolliran la visió, els objectius, les línies de treball i alguns exemples de projectes que han de guiar la transformació del sistema alimentari de la ciutat en el futur més immediat i també a llarg termini.
I és que un sistema alimentari sostenible beneficia a les persones, al planeta i als territoris. Per a aconseguir-ho, cal produir, transformar, vendre, comprar i consumir aliments generant prosperitat, promovent la justícia social, cuidant, conservant i regenerant els nostres recursos i ecosistemes i salvaguardant la capacitat de les generacions futures d’alimentar-se també de manera sostenible.
El procés d’elaboració de l’Estratègia es va iniciar el mes de gener passat i compta amb la participació de més de cent organitzacions de diversos segments del sistema alimentari que aposten per l’alimentació sostenible des d’àmbits tan diferents com les institucions públiques, el món científic, el sector privat, la societat civil, professionals de la comunicació i representants de tots els grups municipals, entre altres. I, a més, estan les aportacions realitzades per la ciutadania a través del procés participatiu. La voluntat és que el document definitiu estigui acabat a la tardor.
El document pretén que l’alimentació sostenible dinamitzi l’economia local, combati les desigualtats i cuidi de la salut de les persones i la del planeta sense posar en perill a les generacions futures. Durarà fins a tardor d’enguany i compta amb diversos espais per a garantir la participació dels diferents agents i del conjunt de la ciutadania.
Més enllà de les limitacions competencials dels ajuntaments en aquesta matèria, i com a part dels acords internacionals (Pacte de Milà), la ciutat reforça i consolida en el temps la seva aposta per l’alimentació sostenible com a estratègia per a fer front a l’emergència climàtica, així com per a treballar per l’accés de tota la població a una alimentació saludable i sostenible i per l’enfortiment de les economies locals sostenibles (el camp, la restauració i el comerç de proximitat). Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte que ha desenvolupat la ciutat com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible de l’any 2021, i és un dels llegats d’aquesta capitalitat.
Els objectius consensuats de l’Estratègia d’alimentació sostenible Barcelona 2030, que estan en línia amb el Pacte de política alimentària urbana de Milà, són:
- Objectiu 1. Incrementar la producció, venda i consum d’aliments de temporada, de proximitat i ecològics, i la distribució en cadenes més curtes, justes i equilibrades.
- Objectiu 2. Protegir i recuperar espais agraris urbans i periurbans.
- Objectiu 3. Promoure i defensar dietes saludables i sostenibles per a totes les persones.
- Objectiu 4. Prevenir les pèrdues i el balafiament alimentari.
- Objectiu 5. Combatre l’emergència climàtica i la crisi d’extinció.
- Objectiu 6. Promoure un canvi cultural cap a l’alimentació sostenible.
- Objectiu 7. Fomentar relacions justes dins de la cadena alimentària.
- Objectiu 8. Coordinar i mobilitzar als agents del sistema alimentari per a dur a terme accions concretes i avaluables, vinculades a estratègies existents.
Per a garantir la implicació de tots els agents que volen afavorir la transformació del sistema alimentari en l’elaboració d’aquesta estratègia, es determinen diversos espais de participació, entre els quals es troben les sessions plenàries i el Consell Assessor, com a espais més representatius. En el Consell Assessor participen una vintena d’experts i expertes, així com representants de diversos sectors: Ana Moragues, de la Universitat de Barcelona; Toni Massanés de la Fundació Alícia, i el xef Xavier Pellicer, entre altres.
Barcelona avança en el seu compromís per a fer front a l’emergència climàtica
Fa ja anys que la ciutat de Barcelona està apostant per una transformació del sistema alimentari amb la finalitat de fer front a l’emergència climàtica. I és que l’actual model produeix entre un 21% i un 37% de les emissions d’efecte d’hivernacle a escala global. Per a combatre l’emergència climàtica de manera creïble i eficaç i evitar així els pitjors escenaris de caos climàtic previstos per a aquest mateix segle, és imprescindible transformar de manera urgent la manera de produir i menjar els aliments i també de desfer-nos d’ells, i transitar cap a altres models més sostenibles.
Per a garantir aquesta continuïtat i com a prova del compromís ferm de l’Ajuntament iniciat amb la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible, es consoliden un pressupost anual i un departament específic a l’Ajuntament de Barcelona. A més, s’establiran referents tècnics especialitzats per a treballar en pro d’una alimentació sostenible en òrgans estratègics com el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Institut de Mercats, Mercabarna o l’Agència de Salut Pública de Barcelona, així com instruments estables de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Cal tenir en compte que l’any 2021 el consistori va fer un gran esforç tant econòmic com de recursos humans a aquesta matèria, en ser Barcelona la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible. Aquesta capitalitat va comportar tota una sèrie d’esdeveniments i iniciatives que es van anar realitzant durant tot l’any i que es van concentrar especialment en la tardor. En total, s’han celebrat més de dues-centes activitats i impulsat uns noranta projectes.