Al congrés #DecidimFest22 es van reunir cinc ponents internacionals de les ciutats de Barcelona, Brussel·les, Kakogawa, Monterrey i Nova York per parlar de les ciutats democràtiques, dels seus reptes i èxits i de l’ús de la plataforma digital Decidim per fer avançar els seus processos i òrgans de participació.
Després de la ponència vam poder conversar amb Arnaud Pinxteren, regidor de l’Ajuntament de Brussel·les (Bèlgica), Cintia Smith, secretària d’innovació i govern obert del Govern de Monterrey (Mèxic), i Sarah Sayeed, presidenta i directora executiva de la Comissió de Compromís Cívic de la ciutat de Nova York (els Estats Units), sobre les inquietuds principals i els assoliments i els reptes que han viscut a les seves respectives ciutats.
Com reacciona la ciutadania quan té espais per participar i debatre?
Sarah Sayeed: A Nova York la participació ciutadana ha estat molt benvinguda
. Moltes vegades ens han demanat per què no els havíem preguntat abans. Agraeixen l’oportunitat de parlar i el fet que el Govern escolti i respongui. I on hem de millorar és en l’explicació de quines respostes triem i quines no i per què, ja que moltes vegades la ciutadania creu que només agafarem les respostes i no els en donarem retorn.
Arnaud Pinxteren: Crec que és un procés educatiu. Com que requereix participació, és habitual que en un primer moment responguin agressivament, perquè un procés participatiu pot causar angoixa i frustració. El repte és arribar a la ciutadania amb un procés constructiu i en què s’aprengui sobre democràcia. Govern i ciutadania ens podem escoltar, els uns als altres. Hem de fomentar l’escolta activa i les decisions col·lectives.
Cintia Smith: Coincideixo amb l’Arnaud que moltes vegades la participació és queixa. I és difícil mobilitzar la gent perquè dediqui temps de la seva vida privada a les decisions col·lectives. Però al final del procés ho agraeixen. I moure voluntats per qüestions públiques és un repte fonamental. Nosaltres ens hi referim amb el terme corresponsabilitat.
- Estem preparades per a una democràcia directa?
Arnaud: Aquest és el repte. Però necessitarem temps. El que fem a Brussel·les és intentar-ho des de les necessitats que els mateixos ciutadans han expressat. Des d’aquestes necessitats, pensem conjuntament i intentem respondre-hi.
Sarah: Estem redefinint el que significa la democràcia, perquè de vegades ens centrem només en eleccions. Les eleccions són una bona cosa, però, al mateix temps, a Amèrica ens trobem que són sempre les mateixes persones les que hi participen. I la democràcia ha de ser un exercici diari. No pot ser un votar i mirar. Hem de recordar a la ciutadania que poden donar forma als programes polítics. Es tracta de compartir el poder. Si jo he estat elegida, vull continuar parlant amb tu, ciutadana.
- I com es pot fer? Com es pot aconseguir tenir la ciutadania implicada en la participació i la presa de decisions?
Sarah: Nosaltres ens qüestionem com connectar les arts, la cultura i la gestió cívica. Quan les persones venen a parlar-nos a la classe política, podem veure drames reals de com la política ha tractat les persones. I l’ús de les arts i la cultura per connectar amb les ciutadanes funciona. Recentment hem celebrat el Dia Nacional del Registre de Vot, on la gent tenia l’opció de registrar-se per votar, i hem posat música i hem ofert xocolata. “La revolució pot ser dolça”, era el nostre eslògan. I és que podem canviar l’experiència, el com vivim el fet de participar.
Arnaud: Penso que no és només difícil involucrar la ciutadania. Tampoc ho és pel que fa a la classe política. Constantment es critica, cada procés participatiu és diferent i estem en una tensió contínua. Hem d’educar els polítics també sobre la necessitat que els processos participatius generen mesures millors, ja que coneixem més les necessitats dels ciutadans i ens donaran informació molt útil.
- Com podem fer que la gent no es cansi de les preguntes i els processos participatius de l’Administració?
Arnaud: Has de dissenyar processos participatius que no siguin gaire durs per a la gent. No pots demanar-los reunir-se durant un o dos anys. Han de ser curts i eficients, si no, es crearà el sentiment que és massa dur i que no ajuda. I ho podem fer amb diverses eines: portant la participació a l’espai públic, ajudant la ciutadania en la participació digital acompanyant-la en el procés amb tauletes, fent enquestes senzilles o reunions virtuals que es puguin fer des del sofà de casa…
Sarah: Hem de mirar quines eines són adequades en cada moment segons el tipus de tema. Quan demanen sobre un tema que no és controvertit, una simple enquesta està molt bé. Però si és un tema molt delicat, necessitarem un espai respectuós, per tenir una conversa en profunditat, perquè la gent estarà enfadada i trasbalsada emocionalment. Aquest matís és molt important. El Govern ha de donar un espai segur per parlar del conflicte.
- A Barcelona un dels aspectes més complicats és comunicar i fer arribar els processos participatius al veïnat. Us passa també a les vostres ciutats?
Cintia: És que és un repte molt important consolidar el missatge, el procés, les dates…
Sarah: De vegades la gent no entén com pot participar o els mecanismes que donem. I de vegades tampoc no hi ha confiança. Comunicar amb transparència és clau.
Arnaud: I el primer pas és saber el coneixement que té la ciutadania del que els proposem. De vegades hem de comunicar des de l’àmbit més bàsic: com funciona el nostre municipi i què és el que s’està decidint. Si volem diversitat en la participació, posar-nos en el nivell zero és important, per posar al màxim de ciutadania al mateix nivell de coneixement del procés.
- Ens voleu explicar un cas d’èxit de procés participatiu a les vostres ciutats?
Sarah: Per nosaltres l’èxit ha estat el creixement dels pressupostos participatius. Vam començar amb 100.000 dòlars la primera vegada i una participació de 200 persones. Vam pensar que podíem fer créixer el projecte, i els pressupostos van augmentar fins a 1,3 milions, amb la participació de tres barris més. Ara hem pujat fins a 5 milions i esperem augmentar també el nombre de participants. Hem demostrat que els pressupostos participatius tenen impacte, que és un projecte d’èxit i que la veu de la ciutadania importa de debò.
Cintia: El nostre èxit és haver implementat en quatre mesos un procés de pressupostos participatius des de zero, des del reglament només, en una ciutat d’1,2 milions d’habitants. Ens ha anat molt bé en la fase de projectes, no tan bé en la votació, ja que necessitem que sigui més àmplia.
- Com podem aconseguir que els i les joves inverteixin part del seu temps digital en participació digital?
Cintia: Nosaltres hem tingut una participació molt baixa de joves. Per millorar, hem decidit que portarem la plataforma (Decidim) a les universitats. Perquè els joves comencin a pujar-hi projectes. Hem d’aconseguir que l’edat de participació sigui més baixa.
Arnaud: En el nostre cas, estem provant una identitat digital en una app. Requereix una gran digitalització, però, si aquesta entrada digital de la ciutadania també connecta amb la participació digital, participar serà una part més de la seva identitat digital, no una demanda extra que farem a la ciutadania.
Sarah: A Nova York proveir d’accés a internet tota la ciutadania és important. El 18% de la població no té internet. Estem millorant l’accés tecnològic. I, a la vegada, vivim en l’economia de l’atenció: la gent rep massa informació, com aconseguim que ens parin atenció? Com aconseguim que escullin democràcia i no TikTok? Haurem de demanar-ho a la gent!
- Per acabar: quins són els reptes globals que compartim respecte a la participació ciutadana?
Arnaud: El repte de la diversitat, que té a veure amb les bretxes digitals i socials. També aconseguir mesures participatives efectives. Cintia: I fer que sigui irreversible. No tota la classe política està d’acord amb aquest exercici de participació ciutadana. És més còmode prendre decisions des de l’escriptori. Fer que la ciutadania s’apropi a aquests processos és clau perquè no ens ho treguin en el proper mandat.