Se n’ha fet ús en diferents processos de participació ciutadana engegats per l’Ajuntament de Barcelona per reconèixer i analitzar els elements físics i socials que condicionen la quotidianitat.
El barri de Vallcarca es troba de ple en un procés de canvis. Per això, el passat dijous 15 de desembre es va convidar el veïnat a participar en un recorregut de reconeixement pels carrers del barri. L’objectiu era detectar necessitats i generar un debat ciutadà al voltant dels usos i elements que es poden donar a l’entorn del futur Parc Central de Vallcarca.
La ruta va ser conduïda per part de l’equip del Col·lectiu Punt 6, una cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes que treballen per repensar els espais des de l’experiència quotidiana i per una transformació feminista amb la finalitat d’aconseguir que les persones que habiten els seus barris o ciutats siguin les que decideixin l’ús dels espais que les envolten.
Quinze persones —entre les quals hi havia membres d’organitzacions veïnals com Desenruna, Heura Negra, l’Assemblea Llibertària de Vallcarca, la cooperativa Ruderal, veïnes que usen els horts i veïnat que no està associat a cap organització en concret— van assistir a la trobada que va començar a la parada del metro de Vallcarca i va seguir pels jardins de Manuel Blancafort, el viaducte de Vallcarca i el Parc Central, la plaça de Mons, els jardins de Maria Baldó, l’Escola Farigola, el carrer de la Farigola i va acabar a Can Carol.
Al llarg del recorregut, les representants de Punt 6, Marta Fonseca i Magda Isart, plantejaven als veïns i a les veïnes com és, com era i com voldrien que fos l’entorn del parc: “Quines activitats es desenvolupen actualment a l’entorn del parc? Quines qualitats creieu que és necessari integrar al nou espai? Amb quins equipaments? Cal mantenir el verd? Què comporta viure en un barri amb un desnivell com el de Vallcarca?”.
Davant aquestes preguntes, començaven a sorgir les propostes: “Trobem a faltar llocs on trobar-nos sense passar pel consum. A l’estiu ens asseiem a l’herba a dinar i així no hem d’anar al bar. Proposem que amb la reestructuració es mantingui o s’ampliï la zona verda i adaptada per crear comunitat”, responia una de les veïnes de la marxa.
En passar pels jardins de Maria Baldó, molts coincidien en la necessitat de pensar més en espais infantils, sense oblidar les persones que acompanyen els infants, i també en habilitar zones perquè la gent gran del barri es trobi a gust als espais públics.
Des del centre del pont de Vallcarca, una veïna resident al barri des de fa 55 anys reclamava no perdre la memòria històrica en l’arquitectura del barri. “Vull poder recordar i reconèixer espais tan icònics com l’antiga fàbrica embotelladora, el brollador o la font de la Nina”, manifestava.
Al tancament de la sessió, Marta Fonseca, membre de Punt 6, valorava l’experiència molt positivament: “Aquesta part del procés ha estat molt bé perquè ha vingut i ha participat gent diferent de la que ve habitualment. Sabem que és un barri amb molt moviment veïnal i això afavoreix el diàleg, hem pogut sumar més veus”.
La marxa exploratòria, part de la diagnosi d’un procés participatiu
Aquesta marxa, que forma part del procés participatiu per definir el futur del Parc Central de Vallcarca, no ha estat ni la primera ni la darrera que es farà per a un procés participatiu. Des de Col·lectiu Punt 6 tenen records d’altres marxes que van tenir bons resultats: “Una altra experiència positiva a la ciutat relacionada amb els recorreguts de reconeixement és el de la transformació de l’avinguda Madrid i el carrer Berlín”, explica Fonseca. Aquest recorregut de reconeixement forma part d’un procés participatiu que va començar el 15 de desembre de 2021 i va finalitzar el 30 de novembre d’aquest any, i que ha treballat de manera conjunta amb el veïnat per definir una zona més amable i amb més qualitat urbana.
La importància de les marxes exploratòries
Les marxes exploratòries són un fenomen nascut als Estats Units als anys setanta: van començar com a rutes a peu pels barris que feien les veïnes que se sentien insegures caminant-hi de nit. Refent a les rutes nocturnes, buscaven detectar els elements que percebien com a perillosos per capgirar-ho. Ara aquest mètode ja s’ha estès arreu.
A Barcelona se’n fan de nocturnes i diürnes, però amb la mateixa idea: millorar la ciutat fent-la més segura, agradable, jugable, verda… Aquestes marxes són una de les noves metodologies de participació ciutadana que recomana potenciar el nou Reglament de participació ciutadana, aprovat el 27 de maig de 2022.
Des de Punt 6 defensen la necessitat d’implementar aquestes rutes a tots els processos per tal que “la gent que viu al territori sàpiga el que hi passa. És fonamental situar les problemàtiques i posar-les en contacte amb opinions molt diverses sobre determinats aspectes. Caminar, situar les zones i convidar la gent a fer aportacions és una manera de plantejar el debat i de valorar o no tot el que cadascú pugui pensar sobre els espais: el model de transport, la manera de passejar, de viure l’oci, la família o el treball comunitari… És tota aquesta complexitat de la qual toca parlar”.