Hifsa Butt viu al Raval des que de ben petita va arribar del Pakistan amb la seva família. Ara, amb 22 anys, treballa en una clínica com a higienista bucal i continua formant-se mentre combina feina i estudis amb la seva passió pel criquet en el projecte Criquet Jove BCN com a jugadora i entrenadora.
Després d’anys de practicar aquest esport, ella i la resta de companyes de l’equip femení van veure la necessitat de tenir un espai propi per practicar-lo i, mitjançant els Pressupostos Participatius, ho han aconseguit.
- Què et va motivar a impulsar aquesta proposta?
Fins ara, hem hagut d’adaptar-nos a camps de futbol i patis escolars que no sempre compleixen les condicions mínimes, tant reglamentàries per a jugar a criquet com de les instal·lacions en si mateixes, a més d’haver de moure’ns constantment per tota la ciutat. En els diferents equips, femenins i masculins i de diferents edats, hi ha situacions vitals molt diverses i en molts casos hi ha dificultats, sobretot en el cas de les noies, per poder practicar l’esport. Aquesta inestabilitat ho complica tot més. És per això que amb les companyes del meu equip vam veure que calia buscar solucions perquè si no, la participació es va debilitant.
- El camp estarà llest a principis del 2024. Com millorarà la pràctica del criquet a Barcelona?
L’afició per aquest esport està creixent molt a Barcelona i nosaltres mateixes ara ja fins i tot estem jugant contra equips internacionals. És un esport molt popular en la comunitat pakistanesa, però no només, perquè cada cop hi ha més gent interessada i tenir un camp propi ens permetrà fer un salt qualitatiu en les condicions per practicar-lo, però també en el fet de donar-nos a conèixer més i millor.
D’altra banda, aquesta iniciativa també és una reivindicació feminista perquè tot just ara es comença a fer més visible l’esport femení, però jo ara tinc 22 anys i quan era petita no em sentia inclosa en les activitats extraescolars i els esports: el criquet és un esport minoritari i una nena esportista era una excepció.
- De quina manera t’has implicat en el projecte presentat als Pressupostos Participatius?
Amb la resta de les companyes del meu equip vam fer un procés conjunt de recollir les necessitats que teníem i redactar totes les demandes: un terra de gespa baixa, un punt d’aigua, enllumenat, vestuaris, espais on seure o un espai per guardar el material, entre altres coses. També he participat en les trobades on s’explicaven tots els projectes presentats i en la difusió per donar a conèixer el nostre: vam fer accions per xarxes socials, però, sobretot, vam repartir molts fullets pels diferents barris de la ciutat entre la comunitat pakistanesa i més enllà a comerços, a les nostres famílies, amistats… Hi explicàvem el projecte traduït en diferents llengües i també ensenyàvem i ajudàvem la gent en el procés de registrar-se i de votar a través de la plataforma del decidim.barcelona.
- Com valores l’eina decidim.barcelona que permet la participació en línia?
La realitat és que no tothom té temps per participar i implicar-se presencialment i el fet de poder votar des de qualsevol lloc i en qualsevol moment ens va anar molt bé perquè, aleshores, vam ser nosaltres les qui ens vam desplaçar per anar a buscar a la gent, i no a la inversa. Si bé és cert que no tothom té accés a internet o el coneixement necessari per participar, nosaltres ens vam encarregar d’explicar-ho i ara aquestes persones ja ho coneixen per a futures ocasions.
- Consideres que s’ha complert la teva expectativa un cop s’ha acabat el procés?
Al principi no tenia gaire confiança que fos possible aconseguir que tirés endavant, perquè pensava que hi hauria molts projectes i segurament altres prioritats, però no vam tirar la tovallola i ho vam intentar. Llavors, ara que ja està aprovat i que compleix amb el que demanàvem, puc dir que sí que hem assolit el que volíem i estem contentes que s’hagi valorat que era important el que demanàvem.
- Què destaques positivament? Què milloraries?
El més positiu és que els Pressupostos Participatius són un espai molt obert a diferents necessitats, demandes i tipologies de projecte. Després ja s’estudia a fons la situació de cada cas i la viabilitat tècnica i econòmica, però, almenys inicialment, hi ha l’opció de presentar coses diverses i no hi ha restriccions. Si no, moltes idees ja ni es plantejarien d’entrada. El que no vaig acabar d’entendre és el perquè de les dues fases de votacions i, en el nostre cas, ja d’entrada el projecte estava ben definit i va rebre prou suport i, per això, milloraria aquest aspecte o, si més no, el fet que s’expliqui millor el perquè de les dues fases.
- Què t’ha aportat personalment participar-hi? Algun aprenentatge?
D’una banda, he après que has de ser activa i no ser tu mateixa la que s’exclogui perquè, al principi, pensava que hi hauria altres projectes que s’ho mereixerien més. D’altra banda, també n’he tret molta motivació per continuar jugant a criquet i implicar-me perquè continuï creixent a Barcelona, perquè ara que tenim més clar com ens podem organitzar amb el nou espai, estem arribant a més gent i amb més ganes.
- Tornaries a participar en algun altre òrgan? Per què creus que és important participar-hi?
Sí, ha estat una experiència molt bona. No només pel que hem aconseguit per al nostre col·lectiu, sinó perquè la participació és una manera de fer-se present i visible al lloc on vius: he pogut conèixer molts altres projectes i realitats d’arreu de Barcelona i les seves necessitats, si les tenen cobertes o no, quines inquietuds hi ha, fer contactes… És una manera de cuidar la ciutat on vius, de conèixer millor la gent del teu voltant i de contribuir a millorar-la.
Barcelona és una ciutat molt gran i participar en aquests òrgans et dona una mirada molt més àmplia de les diferents realitats que hi ha. Abans no era conscient de tot això i ara veig que aquest procés ens ha obert moltes portes a mi i al meu equip, i al criquet en general, perquè, a banda d’aconseguir el camp, ara ens coneix molta més gent d’arreu de la ciutat i de més enllà.