De les 34 propostes que els participants de l’Assemblea van traslladar a l’Ajuntament se n’han acceptat i se’n desenvoluparan 29. Giren al voltant de tres eixos principals, l’energia, la mobilitat i el model de consum i residus. Actualment ja s’ha iniciat el pla de treball de les propostes acceptades amb les diferents accions a implementar per poder fer-ne el calendari i el pressupost.
L’Ajuntament de Barcelona ho ha anunciat a la sessió de retorn de les propostes que l’Assemblea Ciutadana pel Clima va presentar el gener de 2023 un cop finalitzat el procés deliberatiu. Fins a 7 propostes s’accepten sense cap modificació i en 22 s’han fet algunes consideracions per poder garantir-ne la viabilitat, sobretot perquè les actuacions no són únicament de competència municipal o perquè cal desenvolupar normativa prèvia per poder implantar-les.
Els equips municipals de cada àmbit han fet una avaluació de les propostes pel que fa a la viabilitat tècnica, la dificultat d’implantació i l’impacte esperat. De totes les propostes s’ha valorat la seva alineació amb el Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica de l’Ajuntament i altres plans municipals rellevants.
L’informe de conclusions d’aquesta sessió de retorn es publicarà al web decidim.barcelona i des d’aquí es podrà fer el seguiment de les propostes. A més, anualment en el marc del Consell ciutadà per la Sostenibilitat, es convocaran les persones i entitats membres de la Comissió de seguiment de l’assemblea.
Les assemblees ciutadanes, una aposta per la participació de veïns i veïnes en les polítiques de ciutat
Les assemblees deliberatives són grups de ciutadans i ciutadanes seleccionats a l’atzar, representatius de la ciutadania a partir d’un sorteig estratificat que participen en un procés de presa de decisions guiat per elaborar una sèrie de recomanacions col·lectives que s’entreguen a les autoritats públiques.
A l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Barcelona hi van participar 100 persones, veïns i veïnes de Barcelona, seleccionades a l’atzar i representatives de la ciutadania, en 10 sessions de treball entre setembre i desembre de 2022. L’inici d’aquest procés va convertir Barcelona en la primera gran ciutat catalana i de l’Estat que va impulsar una assemblea deliberativa sobre el canvi climàtic en l’àmbit local seguint experiències internacionals com l’assemblea pel clima francesa, l’assemblea climàtica escocesa o l’assemblea ciutadana pel clima espanyola.
Les assemblees ciutadanes, juntament amb altres iniciatives de participació, han permès que Barcelona sigui actualment, i fins a l’octubre de 2024, la Capital Europea de la Democràcia.