En parlem amb Irma Ventayol, directora de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i Gerard Lillo, cap del Departament de Participació de la Gerència d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona.
Alhora, seguint el model del Fòrum Jove, és una nova experiència d’innovació en la participació en la ciutat: les persones participants s’escullen de manera aleatòria, de manera que es garanteix una representativitat social i territorial.
- De quina inquietud neix l’Assemblea Ciutadana pel Clima?
IRMA. La justificació climàtica és clara: aquest darrer estiu extremadament calorós i els conflictes geopolítics que vivim ens confirmen que ens trobem en una situació de crisi energètica i emergència climàtica. De fet, la comunitat científica ja fa molts anys que ens alerta que cal actuar urgentment, però tant el canvi climàtic com la resposta que requereix són complexes perquè engloben dimensions diverses i transversals: aigua, residus, energia, mobilitat, consum…
Per tant, l’administració no pot fer tots aquests canvis sola i ens cal la col·laboració de tothom, també de les empreses privades i de la ciutadania. A partir d’aquesta necessitat, volem demanar a la ciutadania què pensa que hem de fer entre tots i totes —dins de la parcel·la de responsabilitat que li correspon a cadascú— per respondre a l’emergència climàtica i que ens faci recomanacions.
- Des del terreny de la participació, quin és el pas endavant que es fa amb aquest nou mecanisme d’assemblea ciutadana?
GERARD. El Fòrum Jove ha estat la primera experiència d’assemblea ciutadana a Barcelona, si bé només amb joves, i ha anat molt bé. Ara, continuem apostant-hi amb aquesta assemblea pel clima. El fet és que, fins ara, els processos participatius sempre han estat a proposta de l’Ajuntament, en fèiem difusió i qui ho veia i hi tenia interès s’hi apuntava. Aquest model és útil moltes vegades, però també té limitacions perquè no arriba a tothom i, llavors, pot haver-hi molt de biaix tant en la participació com en els resultats. En canvi, en una assemblea deliberativa ciutadana, a priori es garanteix que hi haurà una mostra representativa de la ciutadania. A més, la gent hi dedica més hores i oferim compensació econòmica i altres facilitats, com el canguratge per a la conciliació familiar o la traducció per a qui no entengui el català, per exemple, que ajuden a poder-se implicar.
IRMA. Exacte, perquè quan nosaltres planifiquem l’estratègia per fer front a l’emergència climàtica des de l’Ajuntament, ja comptem amb els processos participatius, però sempre s’hi impliquen les organitzacions que ja estan convençudes i que són actives, i ens costa arribar a la resta d’entitats, empreses i ciutadania.
Aleshores, una assemblea ciutadana que inclou persones escollides a l’atzar i configura una mostra representativa de la ciutat ens pot cobrir aquesta mancança. A més, ens permet ser més inclusius perquè garanteix que hi ha persones diverses pel que fa als districtes, nivells educatius i socioeconòmics, orígens, d’edats des dels 16 fins als 75 anys… També serà una eina molt útil per identificar quines són les barreres de les iniciatives que ja hem impulsat i com reencaminar-les.
- Pel que fa als temes que es tractaran, de quina manera s’escolliran?
GERARD. Aquesta és una altra diferència rellevant amb el que hem fet fins ara, perquè normalment és l’Ajuntament qui fixa l’agenda temàtica. En aquest cas, en el marc de l’emergència climàtica, els tres temes que es tractaran els decidirà la mateixa assemblea.
Pel que fa a la metodologia, els processos participatius acostumen a ser una presentació dels plans de l’Ajuntament i la ciutadania fa aportacions, però, en aquest cas, dediquem un espai a la capacitació, per tal de donar un punt de partida comú perquè ens interessa que els temes siguin inquietuds que sorgeixin directament de les participants.
D’aquesta manera, podrem crear un debat real en què s’exposin arguments i es faci un exercici d’arribar a acords. Som conscients del fet que abordar l’emergència climàtica requereix canvis en molts aspectes de l’estil de vida actual i volem contrastar amb la ciutadania a què estem disposats com a societat.
- El procés s’ha iniciat aquest setembre i s’allargarà fins al febrer del 2023. De quines fases consta? On som ara?
GERARD. La fase zero va ser enviar la invitació a una mostra de 20.000 persones representatives dels 1.600.000 habitants de la ciutat. Entre les 1.500 respostes positives que vam rebre, es va fer un altre sorteig per garantir la representativitat. D’aquest sorteig en van sortir les 100 participants finals. A les trobades que hem fet fins ara ens hem centrat en la capacitació per garantir un punt de partida comú. Ara, les participants escolliran els tres temes a debatre, que es treballaran en tres sessions de divendres i dissabte fins al desembre, en les quals també comptarem amb persones expertes de cada tema per compartir coneixements.
Atès que el fet realment important és la deliberació entre les persones participants, les sessions s’organitzaran en grups de deu persones que elaboraran recomanacions i propostes que posteriorment se sotmetran a votació i s’aprovaran a partir d’un llindar mínim acordat pel conjunt. Finalment, les que s’aprovin es presentaran a l’alcaldessa i als grups municipals entre el gener i febrer per passar a l’avaluació política i tècnica que decidirà quines es poden aplicar.
- Com s’ha fixat el compromís polític de retorn a les propostes que sorgeixin?
GERARD. N’hi haurà que seran possibles i d’altres que no. Bé sigui perquè interpel·len competències que no són de l’Ajuntament —i aleshores es derivaran a l’administració pertinent— o per aspectes tècnics, de finançament… En qualsevol cas, el compromís és que s’analitzaran i que es farà un retorn final de les que s’aplicaran amb una proposta de calendari.
IRMA. A més, hi ha unes eleccions al maig i cal garantir que el procés es mantingui independentment del resultat. Per això s’ha creat una comissió de seguiment formada per representants del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat, entitats significatives en la lluita contra el canvi climàtic, els grups polítics municipals, la Regidoria de Participació, la Regidoria d’Emergència Climàtica i persones representants de la mateixa assemblea.
A banda de vetllar pel correcte funcionament del procés pel que fa als continguts, la selecció de persones expertes per fer les capacitacions, els mecanismes de debat i l’aprovació de propostes, aquesta comissió també vetllarà perquè realment s’implementin les propostes que l’Ajuntament aprovi. En aquest sentit, la comissió tindrà continuïtat en el temps més enllà dels mesos de l’assemblea.
- Quins referents i quines experiències heu tingut en compte a l’hora de dissenyar aquesta assemblea?
IRMA. Durant la preparació ens hem reunit amb persones que han dissenyat, dinamitzat o participat en les assemblees espanyola i escocesa. Vam fer un intercanvi d’experiències tècniques en la preparació i hi havia molta satisfacció de poder compartir tant les barreres com les oportunitats que havien detectat i de fer-nos recomanacions per tal d’aprofitar-les. A més, a la primera sessió amb les cent participants, un dels portaveus de l’assemblea espanyola ens va compartir la seva vivència personal i va ser engrescador i motivador per a ells i elles conèixer-la de primera mà.
GERARD. És que a escala municipal no s’ha fet gaire, som de les primeres ciutats de l’Estat. També és interessant el fet que s’està generant un intercanvi molt enriquidor: nosaltres ens hem nodrit d’altres experiències i ara ens estan contactant, per exemple, de les Illes Balears, perquè ho volen engegar.
- Ara l’assemblea comença a caminar. Com us agradaria que fos el procés i què us agradaria que n’esdevingués?
IRMA. Un aspecte molt positiu de l’assemblea és que s’empodera les participants en la matèria a través de formacions, capacitacions i discussions. Aquest nou coneixement adquirit, poden fer-lo extensiu i compartir-lo amb la gent que les envolta i així estendre’l com una taca d’oli. També m’imagino que d’aquesta assemblea en pugui sortir un grup de persones molt motivades que s’autoorganitzin i li donin continuïtat d’alguna manera.
GERARD. Exacte. Més enllà de la innovació democràtica en l’aspecte tècnic, una part molt rellevant és l’empoderament, la capacitació, el procés vivencial i el creixement personal de les participants, ja que aporten canvis en els entorns més propers i això també reverteix en benefici de la ciutat.
IRMA. Internament, també es tracta d’una experiència interessant pel que fa a la governança perquè diferents departaments estem treballant conjuntament i de manera transversal per un projecte. La iniciativa va sorgir de l’Oficina del Canvi Climàtic, però sense la implicació de Participació Ciutadana hauria estat impossible fer res. A més, també penso que és una oportunitat per a les diferents administracions perquè s’està creant una comunitat en la qual anem intercanviant experiències. Potser això pot generar aliances per crear alguna cosa més enllà de les assemblees de cada territori.