Barcelona aposta per construir un model de democràcia activa, en el qual la ciutadania, les seves organitzacions socials i la resta d’òrgans que configuren la ciutat actuïn com a subjecte actiu. A continuació repassem quatre experiències en què exemplifiquem la manera com la participació ciutadana s’encreua amb la definició de les polítiques públiques.
Amb la participació ciutadana, l’Ajuntament de Barcelona pretén donar veu als seus i les seves habitants i posar al seu abast diferents espais de decisió per facilitar l’exercici del seu dret a la participació i de decisió sobre els aspectes que els afecten.
Des del 1986, quan es van aprovar les primeres normes reguladores de participació, l’estructura participativa de la ciutat s’ha anat desenvolupant i ha anat guanyant presència fins a ser una ciutat referent en participació i innovació democràtica. Tant és així, que recentment s’ha escollit Barcelona com a primera Capital Europea de la Democràcia.
Un dels projectes pels quals la capital catalana ha estat escollida per The Innovation in Politics Institute, el Consell d’Europa i la Comissió Europea com a capital Europea de la Democràcia és pels pressupostos participatius de Barcelona, que convidaven els veïns i veïnes a fer propostes i en els quals es van inscriure un total de 70.000 persones per decidir a quins projectes s’havien de destinar els 30 milions d’euros previstos per invertir als 10 districtes de la ciutat.
Uns pressupostos consensuats amb els Consells de Barri
Per primera vegada a la ciutat s’han promogut uns pressupostos participatius per decidir com es repartiran les inversions municipals als districtes de Barcelona. Aquesta iniciativa s’ha pogut dur a terme a través dels Consells de Barri, un espai que ha estat una gran porta perquè els veïns i les veïnes dels barris de la ciutat poguessin definir, votar o presentar projectes d’inversió que l’Ajuntament ha executat, està executant o executarà a cada districte.
El resultat d’aquest procés ha estat tot un èxit: 76 projectes d’inversió seleccionats als diferents barris de la ciutat que es reparteixen els 30 milions d’euros destinats als pressupostos participatius. Per tirar endavant aquesta iniciativa innovadora, l’Ajuntament ha organitzat 375 trobades i reunions i ha establert 324 punts mòbils i de suport en els quals han participat 64.571 persones i hi han emès els seus vots gairebé 40.000 persones.
Les fases d’aquest llarg i laboriós procediment es van iniciar l’any 2020 amb una etapa de debats i la presentació dels projectes, seguida d’una valoració tècnica de les propostes rebudes a la fase anterior per garantir que complien tots els requisits i la seva viabilitat tècnica. “Un cop feta la valoració, durant la primavera del 2021 els projectes que es van detectar com a viables podien rebre el suport dels veïns i veïnes per tal que determinessin quins eren els que la població prioritzava”, explica Fidel González, referent de Democràcia Activa al Districte de l’Eixample.
“Un cop decidit l’ordre de prioritats, va arribar la fase de concreció entre la ciutadania i el personal municipal per després passar ja a la fase de votació (juny del 2021), en la qual es podien escollir els projectes que finalment s’executarien a cada districte”, continua González.
I afegeix: “Els veïns i les veïnes van poder votar projectes de forma individual, però el resultat de la votació en el cas del Districte de l’Eixample, per exemple, és que sis dels projectes seleccionats es corresponen a un mateix barri i són projectes d’intervenció a l’espai públic. Per tant, de la mirada pel projecte, calia passar a una mirada de barri i fer un debat sobre el conjunt per veure l’encaix entre tots ells i alhora acabar de definir el detall de les intervencions i com aquests detalls són compatibles entre els diferents projectes”.
Processos participatius des d’una mirada plural
Barcelona és una ciutat diversa, intercultural i polièdrica. Per aquest motiu l’Ajuntament vol reconèixer aquesta heterogeneïtat i fer valdre el dret a la participació de totes les persones que l’habiten. Persones o col·lectius amb visions, orígens i contextos culturals diferents requereixen una mirada global.
Cira Piquer, responsable de participació del Pla de barris de Foment de Ciutat és una de les impulsores de la inclusió de la diversitat als processos participatius. “La nostra estratègia de participació en els projectes que estan vinculats a l’espai públic és incloure tothom i vetllem per la incorporació de totes les perspectives (gènere, intercultural, infants i joves…). Cal una mirada plural que pugui representar totes les diversitats”, continua. “Per això, en tots els processos participatius incorporem la diversitat en un sentit ampli, intentem incloure tots els eixos.”
Piquer explica la metodologia utilitzada: “Partim d’un mapa d’actors per tal d’identificar quins col·lectius cal implicar-hi i definir la metodologia més adequada per facilitar-ne la participació. Abans d’iniciar el procés participatiu, fem la identificació des del Pla de barris, el programa extraordinari de l’Ajuntament per revertir les desigualtats entre els barris de la ciutat, i així fem una identificació rigorosa i detallada. Cal una mirada plural que pugui representar totes les diversitats”.
El nou Pla per la justícia de gènere 2021-2025: més feminista que mai
L’aposta per fer una Barcelona feminista, oberta i lliure es concreta en un nou Pla per la justícia de gènere 2021-2025, que vol anar més enllà del seu pla predecessor. A fi de seguir el procés de transformació social i fer-ho de manera participativa, s’ha volgut recollir la veu de la ciutadania, en concret de dones, moviments feministes i entitats organitzades per la igualtat de gènere i per la defensa dels drets de les persones LGTBI per incorporar les seves propostes al nou Pla per la justícia de gènere.
Al llarg del 2021 es van dur a terme quatre trobades telemàtiques i una de presencial centrades en la diagnosi interseccional de cadascun dels àmbits que es plantejaven al nou pla com: les polítiques econòmiques feministes davant la covid-19; la transversalitat de gènere en les polítiques municipals; l’urbanisme i l’habitatge, i les prioritats i les propostes per avançar cap a una ciutat feminista. “Es van organitzar aquestes sessions per recollir idees i propostes que servirien per elaborar el nou pla”, explica Estel Crusellas, tècnica de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps.
“Teníem claríssim que hi volíem implicar les entitats feministes, dones a títol individual… Per això, tot i la covid-19, vam posar mecanismes per superar els obstacles i vam optar pel procés en línia i una sessió participativa presencial. Vam fer una sessió participativa per a cada eix”, explica.
Sobre les sessions en línia, Crusellas explica que “les intentàvem fer tot i que hi havia una barrera d’entrada entre la bretxa digital de gènere i les dificultats tècniques. Per això ens vam aplicar unes recomanacions de democràcia activa i teníem un servei tècnic que donava respostes a possibles complicacions. A la vegada, les sessions les gravàvem i les penjàvem al Decidim perquè es poguessin veure i es poguessin fer aportacions a posteriori a través d’aquesta eina. La idea era posar les coses fàcils”. Es van inscriure un total de 60 persones a cadascuna de les trobades telemàtiques i 50 a la presencial.
Anteriorment, també s’havia utilitzat la plataforma Decidim en el marc del procés participatiu per a l’elaboració del Reglament per l’equitat de gènere, l’eina que institucionalitza la transversalitat de gènere a l’Ajuntament i que es va aprovar el 2018. “Es va fer un procés participatiu específic i l’experiència va ser molt bona. Va ser la primera vegada que utilitzàvem el Decidim i ens vam adonar del potencial que té una eina com aquesta”, afirma Crusellas.
Ciència i participació
El 2018, amb el consens de l’Ajuntament, centres de recerca, empreses, universitats i la ciutadania es defineix el primer Pla Barcelona ciència amb la idea de donar un nou impuls a la ciutat quant a la ciència. Barcelona no havia tingut una unitat que englobés les bases del que era la política científica. El pla, que es va presentar a començaments del 2020 com a Mesura de Govern, es va veure plenament afectat per l’arribada de la covid-19 el 15 de març de 2020.
“Amb molt pocs mesos el pla va quedar desfasat. Des de l’Ajuntament es va considerar que el pla que s’havia preparat quedava desactualitzat. Durant la pandèmia, la ciència i la recerca científica van agafar una gran notorietat i es va veure que l’Ajuntament, tot i que no té competència en ciència, hi tenia una incumbència”, explica Oriol Recasens, el secretari del Consell Assessor Científic que assessora el Departament de Ciència i Universitats en el desplegament de les polítiques científiques que s’impulsen.
“Una de les coses que ens havia ensenyat la pandèmia era que la participació ciutadana era molt important i que podia aportar molt i fer que aquest pla tingués molta més riquesa. Es va considerar que, no només es parlaria amb els directors dels centres de recerca i els rectors, sinó que era important obrir-ho a la ciutadania de Barcelona”, relata Recasens.
Així doncs, es va obrir un debat a la ciutadania en general al voltant de les modificacions al Pla Barcelona ciència 2020-2023, per tal d’incorporar-hi les noves realitats i els reptes urbans que la covid-19 ha generat i extreure’n un full de ruta de les polítiques municipals relacionades amb la ciència i les universitats que s’impulsen des de Barcelona.
A partir d’aquí es va dissenyar una primera sessió de revisió del document marc amb personalitats de la ciutat del sector científic, on es van rebre 68 propostes. Un cop feta aquesta primera anàlisi, es va decidir obrir ja el debat al conjunt de la ciutadania, a través de la plataforma Decidim. Es van celebrar dues trobades virtuals l’any 2021 a través de la plataforma de l’Ajuntament de Barcelona, Decidim, i es van poder generar diàlegs al voltant de les iniciatives sorgides en el marc d’aquest procés participatiu de revisió del Pla Barcelona ciència 2020-2023. El resultat? La incorporació de 25 mesures noves o renovades que s’han ja materialitzat.