Imaginem una tarda entre setmana qualsevol. Una sala (ara virtual) de la seu del Districte del teu barri. Arriben entre 50 i 150 persones. Hi arribaran també el/la Regidora, la Vicepresidència i personal tècnic municipal. Et trobes en un Consell de Barri i l’objectiu de la reunió és tractar col•lectivament qüestions per millorar la vida del veïnat.
“He vist moltes propostes als Consells de Barri que després es traslladen al dia a dia de la ciutadania. Per exemple, la creació de camins escolars a Sants; el procés de transformació de carrers a prioritat invertida, o la lluita contra els fitons”, explica en Joan Manuel Parisi, un històric de la participació ciutadana al barri de Sants-Badal.
En Joan Manuel té 64 anys, és veí de Sants de tota la vida i està involucrat en el món associatiu des dels 16 anys. Assisteix als Consells de Barri des del 2007, quan recorda que es va celebrar el primer. “Hi assisteixo per compromís personal amb el que és la governança de la ciutat i, en aquest cas, del barri”, explicita.
Ariadna Ros Mas, coordinadora dels barris de la zona centre del Districte de Sants-Montjuïc, destaca aquesta connexió entre els temes dels consells i el dia a dia dels veïns i veïnes: “El tancament del CAP Sants-Badal; l’obertura de la Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de La Marina durant l’agost; o l’anunci de retirada de l’autobús 91 al barri de La Bordeta són temes que el veïnat va viure molt malament, i s’han parlat llarg i extens als consells. La demanda de conservar la línia 91 va fructificar i no ha desaparegut”, apunta la coordinadora.
Reptes i propostes de millora
Arran de la covid-19, els Consells també s’han hagut d’adaptar a la virtualitat: ara es realitzen digitalment a través del Decidim.Barcelona, plataforma que permet registrar comentaris o preguntes o seguir el consell online.
Als Consells de Barri hi participen fonamentalment persones a títol individual. L’Ariadna reconeix que un dels reptes és aconseguir que les entitats del barri també s’hi interessin: “Les entitats veïnals hi participen, però les entitats de moviments socials, culturals o de festes majors venen esporàdicament”. Segurament perquè els temes que es tracten en aquestes sessions solen centrar-se en l’espai públic, l’urbanisme i la infraestructura.
Ros pensa que una de les maneres d’ampliar la participació als consells seria introduir “fer més oberta la convocatòria i no sempre posar el tema “pedra” en l’ordre dia, però poques vegades a la gent li interessa alguna cosa més que la pedra. I costa capgirar la dinàmica”, reconeix.
“A mi del que es parla em sembla bé”, replica Parisi, que detecta altres aspectes a millorar. “A vegades les intervencions són d’oposició sistemàtica. La gent s’estanca en la cultura de la crítica”, diu amb certa tristesa.
Incorporant la perspectiva de gènere
L’Ariadna treu sobre la taula la igualtat de gènere en els consells de barri: “tenim molta més presència masculina. Les vicepresidències són majoritàriament masculines”, diu, tot i que ja s’estan produint canvis, com en el cas al barri del Poble-Sec.
El dimecres 18 de novembre es va fer el relleu de la vicepresidència, que va entomar Susana Crespo Abad. Aquesta veïna, de 54 anys, està a la Direcció de la Coordinadora d’Entitats del Poble-Sec i està molt implicada amb programes de joves al barri. Des dels 12 anys que participa en associacions, quan va començar com a girl scout. “Sempre m’ha agradat el moviment associatiu”.
La Susana està molt emocionada amb el nou càrrec. “Assisteix molta gent al Consell, la majoria per queixar-se del que li toca de prop, de vegades fins hi tot per debatre. M’agrada veure com la gent es preocupa pel bé comú”.