Després d’una derogació per mandat judicial el 2017, finalment es va aprovar i ja ha entrat en vigor el nou Reglament de participació ciutadana que estableix nous mecanismes i assegura els existents.
En quin context i amb quina voluntat es va impulsar el Reglament de participació ciutadana el 2017?
El govern de Barcelona sorgit el 2015 volia aprofundir en la participació ciutadana amb la intenció de “ciutadanitzar la participació”. És a dir, establir un marc formal a través del qual la ciutadania pogués incidir en les decisions del govern de la manera més directa possible. Com que formalment la llei de l’Estat no permet la participació directa, es va plantejar un reglament que la pogués facilitar al màxim amb consultes ciutadanes, iniciatives ciutadanes a petició de la gent al govern i amb els espais ja existents com els òrgans o els processos participatius ampliats a les persones no associades.
I què el va frenar?
Es van rebre al voltant de quaranta impugnacions per diferents temes. Algunes van acabar en resolucions judicials que obligaven a modificar parcialment alguns articles. Concretament, la demanda d’una associació sorgida contra els canvis que volia impulsar el govern municipal plantejava la nul·litat del reglament per un defecte de forma. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la va acceptar i això va causar-ne la derogació. El jutge considerava que, tot i que s’hagués fet un procés participatiu d’un any i mig abans d’aprovar-lo i s’hagués obert un termini d’exposició pública en el qual es van incloure alguns dels canvis proposats pels grups polítics després de l’aprovació inicial, s’hauria d’haver fet un altre procés d’exposició pública perquè hi havia hagut canvis significatius. Els serveis jurídics municipals no consideraven que aquests canvis fossin significatius, però com que aquesta consideració és subjectiva, es va derogar i es va tornar a començar el procés. La voluntat del govern era recuperar aquell text i durant el procés d’aquests anys posteriors s’han inclòs alguns canvis menors i s’ha fet el procés participatiu per validar-los.
Quina conclusió n’extreus, d’aquest procés?
El reglament és important perquè si no hi és, hi ha coses que senzillament no es poden fer. Si vols canviar i innovar, tens gent en contra i no tens un reglament, no ho podràs fer mai. Per tant, celebrem que finalment tenim aquest instrument que falca, reforça i permet impulsar aquestes iniciatives. Tanmateix, el procés demostra que és un avenç rellevant cap a una participació ciutadana cada cop més directa perquè, si no fos així, no hauríem tingut tanta oposició i quaranta demandes judicials: un dels indicadors que realment demostra que estàs canviant les coses és el volum d’oposició que reps.
Quins canvis presenta el reglament que s’ha aprovat ara respecte de l’anterior?
Les vies de participació són les mateixes: els òrgans de participació, les consultes ciutadanes, els processos participatius i la novetat de les iniciatives ciutadanes que permeten que la ciutadania, a partir de la recollida de signatures, activi les altres tres vies anteriors, a més d’altres canvis més enllà de la participació com, per exemple, una determinada política o una obra pública com ho ha estat la remodelació del pont de Santander a la via Trajana.
Pel que fa a les consultes ciutadanes, s’ha incrementat considerablement el nombre de signatures necessàries per impulsar-les. Creus que això té sentit?
Aquest és el canvi més gros respecte del text anterior i no ens agrada a ningú dels qui treballem en participació, però l’hem hagut d’acceptar per mandat judicial. En el cas de les iniciatives per demanar una consulta ciutadana, en el Reglament anterior en calien 15.000 perquè s’interpretava que una consulta ciutadana era equivalent a la modificació d’un reglament; els jutjats van dir que s’havia d’emmarcar en la Llei de consultes populars no referendàries del Parlament de Catalunya. D’aquesta manera, s’estableix una proporció en funció de la població i això, en el cas de Barcelona, implica 88.000 signatures. És una regressió, perquè l’increment és desproporcionat; l’experiència ens diu que recollir-ne 15.000 o 20.000 ja és difícil i, per tant, la fita actual és pràcticament impossible. Hem pogut incloure una compensació d’1 euro per signatura recollida a partir de la meitat de les necessàries perquè si algú vol intentar-ho, pugui compensar les despeses.
Com s’ha reaccionat davant d’aquest canvi?El ple de l’Ajuntament ha aprovat una declaració institucional que sol·licita al Parlament de Catalunya que modifiqui la llei i al Reglament hi ha una mesura transitòria que estableix que, si això s’aconsegueix, el Reglament es modifiqui directament. Sabem que darrere d’això hi ha interessos i tots recordem la consulta que es va plantejar per la municipalització del servei de l’aigua i la reacció empresarial que hi va fer front. Quan un mecanisme es preveu que pot modificar alguna cosa, qui se sent amenaçat, reacciona, i si té poder, l’exerceix.
Quins altres canvis presenta el nou reglament?
D’una banda, les participació digital és una novetat que la pandèmia ens ha fet veure que havíem d’incloure perquè la fa més accessible. De l’altra, en les iniciatives ciutadanes l’edat mínima de participació per norma general es manté en els 16 anys, però s’ha obert la possibilitat de rebaixar-la si el tema té a veure amb una franja de la població menor dels 16 anys, i és coherent que sigui així. Per altra banda, pel que fa als processos participatius, s’inclouen les assemblees deliberatives en les quals la participació és per sorteig a partir del padró. D’aquesta manera, es promou una representativitat més real de la població.
El Fòrum Jove ha estat el primer exemple d’assemblea deliberativa. Com es va organitzar i quins resultats n’han sorgit?
Va reunir cent joves de la ciutat en un debat sobre la joventut amb una representativitat diversa de perfils en l’origen, l’edat, el gènere, el nivell socioeconòmic i el barri de residència. Les participants van rebre una compensació econòmica perquè la implicació és al llarg de molts mesos. El primer dia va ser molt emocionant perquè no havíem tingut mai tanta diversitat en una mateixa trobada i, malgrat que la pandèmia ens va obligar a fer canvis, va ser un èxit i la valoració és molt positiva. Es tracta d’un mecanisme molt útil per promoure debats amb persones que no tinguin a prioris. En aquest cas, joves no associats ni mobilitzats als quals no arribes d’una altra manera. Ara estem organitzant-ne una altra al voltant de l’emergència climàtica que, a més, és un tema pel qual internacionalment s’ha utilitzat més aquesta metodologia. Altres exemples són la constitució d’Islàndia del 2011 o l’actual a Xile.
I de quina manera es tradueixen els resultats d’aquestes assemblees?
Per tal de tenir credibilitat, és clau que hi hagi un compromís polític amb el fet de tenir en compte les conclusions. En el cas del Fòrum Jove, tots els grups polítics s’hi van comprometre, de manera que tindrà continuïtat sigui quin sigui el color del govern després de les eleccions vinents. S’ha fet una primera devolució de les més de trenta conclusions explicant les que no es poden fer, les que no són competència pròpia, però s’estableix el compromís de traslladar-les a la Generalitat, les que ja s’han començat a treballar… I anualment s’actualitzarà aquest retorn.
Quina és la següent fita en l’horitzó de la participació a Barcelona amb aquest nou reglament?
D’una banda, ara que hem incorporat les assemblees deliberatives les volem mantenir malgrat que són processos llargs que comporten molta feina i no es poden fer cada mes. D’altra banda, cal consolidar els pressupostos participatius perquè l’experiència ha estat absolutament positiva, tant pel que fa a la participació com per l’impacte que ha tingut dins de l’Ajuntament. Veure com el personal arquitecte o enginyer escolta la ciutadania i els col·lectius té un valor importantíssim i aporta molt més del que sembla en el sentit de la feina i en la possibilitat de fer-se preguntes i veure les coses des d’òptiques més àmplies. El compromís de mantenir-los l’han assumit tots els grups i això n’assegura la continuïtat.
El gran tema pendent per a la legislatura següent són les consultes, i continuem treballant amb el convenciment que s’han de poder fer. Si el reglament no hagués caigut, en aquest mandat es volia fer una multiconsulta. Tot i que formalment no poden ser vinculants, són un exercici molt valuós de participació perquè tenen una incidència moral molt forta, generen debat ciutadà i penso que els càrrecs electes han de tenir en compte els posicionaments que en sorgeixen.
Quines referències té Barcelona en matèria de participació ciutadana?
No tinc clar si hi ha un model de ciutat concret, sinó més aviat exemples interessants arreu. Per exemple, amb els processos participatius ens vam fixar en Nova York, Lisboa o París i, també a Catalunya, hi ha exemples de municipis que, malgrat que tenen dimensions molt més reduïdes, són rellevants. En el cas de les assemblees deliberatives hi ha exemples internacionals, però sobretot ens hem deixat assessorar per entitats expertes. D’altra banda, en molts casos, Barcelona és una referència a escala internacional que es té en compte i s’escolta molt quan participem en jornades d’arreu.