El programa Superilles s’ha convertit en el model de transformació dels carrers de tota la ciutat, amb l’objectiu de recuperar per a la ciutadania una part de l’espai que actualment ocupen els vehicles privats.
Aquesta transformació s’està fent de manera participada, com en el cas de l’Eixample. Les veïnes i els veïns d’aquest districte han participat de manera activa en la definició de com seran els 2.000 metres quadrats nous de places i els 33 quilòmetres que ocuparan els 21 eixos verds de les noves superilles.
En els processos de participació per decidir tant el model de pacificació com els projectes concrets, s’hi han fet 20 accions en les quals hi han intervingut 1.500 persones assistents entre veïnes i veïns i personal de l’Ajuntament, sense comptar les connexions virtuals, que també van ser nombroses, en part degut a la pandèmia.
Tot va començar a la tardor del 2020, amb sessions de presentació del programa Superilles i de treball del nou model d’espai públic d’eixos verds. A partir d’una primera proposta tècnica es treballava l’expansió del model de superilla a la ciutat, tant a les taules i els espais participatius de ciutat com amb el grup impulsor Superilla Barcelona, format per entitats del districte de l’Eixample.
Del debat pel model a les aportacions concretes
El grup impulsor es posa en marxa en aquella primera fase i més tard es divideix a dreta i esquerra de l’Eixample i comença a dissenyar “com s’aplica aquest model de ciutat sobre el territori”, explica Xavier Valls, tècnic de Participació i Civisme a l’Ajuntament de Barcelona.
“Quan tanquem l’etapa del model d’espai públic, entrem als projectes d’eixos i places i convidem el grup impulsor i altra gent a diverses accions de participació amb veïns i veïnes”, explica Valls.
Així, després de dotze sessions entre el novembre del 2020 i el juny del 2021 amb el grup impulsor, comencen les passejades amb comerciants i veïnat per informar de les premisses bàsiques, del calendari i dels criteris d’urbanització. És una diagnosi en la qual també s’escolten les necessitats del veïnat i que va del maig al juliol del 2021, abans del procés definitiu.
Entre el conjunt participants, en aquest grup impulsor hi havia entitats com Eixample Respira. Genís González en forma part, hi va participar i té un punt de vista crític: “Les sessions del grup impulsor són importants perquè donen un grau de participació més elevat que les sessions obertes”.
En total, ell va participar en sis sessions, també de la fase final, ja amb una proposta concreta sobre la taula. En aquesta darrera fase es van fer vuit sessions de naturalesa diversa: dues sessions obertes, una a l’esquerra de l’Eixample i l’altre a la dreta, i també tres tallers participatius a escoles en què es va rebre la visió de nens i nenes; a més, es va fer una sortida de difusió i una batuda informativa amb comerciants. Durant el projecte hi va haver sessions obertes al veïnat i d’altres més restringides a territoris, entitats o sectors determinats.
Escoles i ecologistes volen menys cotxes
La Chiara Buffa, de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Els Llorers, va participar en el procés i es mostra satisfeta de com va anar i de les explicacions de l’Ajuntament. Ella creu que és “molt positiu que s’obri un espai de diàleg” i defensa que “tant de bo això es fes en tots els projectes de la ciutat”.
A l’escola, hi havia un consens favorable a reduir els cotxes a l’entorn, així que van ser dels que van demanar encara més pacificació del que preveuen les noves superilles. És més, l’AMPA de la seva escola justament va liderar un projecte que està en marxa a través dels pressupostos participatius i que vol fer més verd i jugable l’entorn de l’escola.
“L’Ajuntament ha de conciliar molts interessos i també hi ha veïnes i veïns que volen fer servir el cotxe. Nosaltres vam quedar contentes de poder-hi participar i ens van portar una informació molt clara que ens entregaven fins i tot abans de les sessions perquè ens poguéssim preparar”, diu la Chiara.
“Esperem que, ara que l’Ajuntament ens ha escoltat, comenci a obrir-se a pacificar les vies bàsiques i així elimini el model d’autopistes urbanes”, defensa Chiara en un posicionament que comparteixen des d’Eixample Respira.
Posicionaments com el de la Chiara o el del Genís de l’Eixample Respira demostren un canvi molt important respecte al que tenia la ciutadania davant les primeres superilles, tal com destaca Xavier Valls. “L’any 2019, l’única postura que rebíem era de rebuig frontal a les superilles. No existia una veu que volgués més pacificació i ara tenim diferents veus que ens ho demanen”, afegeix.
Comerciants preocupats per la clientela de fora
Però el procés de participació es troba també amb altres sensibilitats, com la d’una part de comerciants a qui preocupa poder perdre clientela de fora de Barcelona que hi arribava en cotxe, i també fer la càrrega i descàrrega de mercaderies, que està previst que es faciliti dins el projecte Superilles.
“Hem fet dues tongades d’informació i participació amb tots els comerços afectats. Hem visitat 455 comerços”, explica Valls. El procés de participació els ha servit per pactar una dinàmica d’horaris que permet la càrrega i descàrrega en un dels costats del carrer entre les 9.00 i les 16.00 hores, i també incorporar cordons de càrrega i descàrrega en compensació per les zones que s’han perdut.
Una de les persones que millor coneix les necessitats dels comerciants és Xavi Llobet, propietari d’una òptica i president de Coreixample, una plataforma de comerciants del barri. “A mi el fet que hi hagi superilles m’afecta pels clients i clientes que poden venir de fora de Barcelona amb el cotxe; alguns poden acabar deixant de venir per comprar a les òptiques de les seves ciutats, com ha passat en altres casos. Amb els del barri no hi ha problema”, explica.
Llobet celebra que “les explicacions tècniques del procés de participació estaven molt ben detallades”, però creu que no es va comptar amb ells suficientment a l’hora d’elaborar el nou pla d’usos del barri. “Accepto que la vida de veïns i veïnes pugui millorar quan es pacifiquin els carrers, però hem de tenir en compte aspectes com el soroll al carrer o el punt de vista dels comerciants, que som veïns de planta zero que donem seguretat, vida i llum al carrer”, conclou.
Els canvis que van sorgir del veïnat
Des de Participació expliquen que gràcies a veïns i veïnes s’han pogut aplicar modificacions importants al pla inicial, com ara tenir en compte la incorporació de la biodiversitat a l’hora de definir el verd dels projectes, la senyalització específica per conduir els vehicles privats que volen aparcar, els conceptes generals i particulars de les condicions de càrrega i descàrrega, o la visió de gènere en aspectes com la limitació d’elements de verd que puguin generar racons o falta de visió de tot l’espai i zones fosques.
Xavi Valls reconeix una aportació important d’Eixample Respira que no inicialment estava al projecte. “S’ha incorporat un canvi de sentit obligatori a cada tram, de forma que hi hagi un bucle que et faci fora de la superilla trencant la continuïtat per als vehicles dins les àrees pacificades. Poden anar a un punt concret, però després estan obligats a sortir”, explica.
Entre les veus participants en el procés, n’hi ha que assenyalen alguns reptes de futur per millorar aquest tipus de processos participatius. És el cas de Dolors Ylla-Català, que, com a representant de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Eixample Dret i membre del Grup de Treball Territorial de l’Eixample del Col·legi d’Arquitectes, és favorable a la pacificació de carrers, però alhora entén que haurien de participar en el procés persones més crítiques i menys sensibilitzades.
Ylla-Català diu que està “contenta” d’haver pogut participar en el procés. “Tenim poca tradició de participació ciutadana i, només per això, ja està bé donar valor a aquest tipus de processos”, assegura.
Però també alerta que “van faltar convocatòries més presencials que telemàtiques, perquè, per exemple, la gent gran del barri se n’assabentés i hi pogués assistir”. “La majoria dels que hi participem som gent sensibilitzada”, diu, “però s’hauria d’arribar a més gent”. També va trobar a faltar que, de forma simultània, en les superilles s’hagués pogut treballar en el disseny de millores del transport públic metropolità.
L’Ajuntament tindrà en compte moltes de les idees que han aparegut durant el procés de participació, però que no estaven incloses en el projecte de les superilles i que poden tenir cabuda en processos futurs. Ho defensa el tècnic de Participació Xavier Valls: “La mirada d’entitats com Eixample Respira o les AMPA és molt important per, en un futur, poder atrevir-nos a pacificar més el centre de Barcelona, fer actuacions a les vies principals o, en general, ser més ambiciosos”.