Per a què serveixen, com funcionen i què podem votar als primers Pressupostos Participatius de Barcelona? Entrevistem Gerard Lillo, tècnic de Direcció de Democràcia Activa en l’Ajuntament de Barcelona i referent del projecte de Pressupostos Participatius.
Entrevistem Gerard Lillo, tècnic de Direcció de Democràcia Activa en l’Ajuntament de Barcelona i referent del projecte de Pressupostos Participatius i del districte de Sants-Montjuïc.
Per primera vegada a Barcelona, es promouen uns Pressupostos participatius pel conjunt de la ciutat per decidir una part de les inversions municipals als districtes. Com sorgeix la idea de posar en marxa aquesta iniciativa?
És una reivindicació històrica del moviment veïnal i associatiu de la ciutat. La ciutadania estava acostumada a participar sobre el full de ruta del govern municipal, però no directament sobre les inversions. Ara podran decidir en quins projectes s’invertiran 30 milions d’euros del pressupost municipal.
Quins referents heu tingut?
Hem tingut present el que va fer Manuela Carmena durant el seu mandat a Madrid, introduint els primers pressupostos participatius, passant per ciutats com Nova York, París o altres municipis catalans, que per dimensió són poc comparables amb Barcelona (Badalona o Sant Cugat), però que ja ho havien posat en pràctica.
Quins són els objectius que us heu marcat?
El primer gran repte era que la ciutadania entengués com funciona el pressupost de l’Ajuntament, quin tipus de projectes es podien presentar, quin era el seu cost i com es prioritzaven uns en detriment dels altres. Havia de ser un procés comprensible i pedagògic. L’objectiu era que fos la ciutadania qui decidís què es faria als seus barris. Volíem apostar decididament per la construcció col·lectiva de la ciutat.
Què creus que ha funcionat?
El que ha funcionat clarament és la resposta ciutadana que ha tingut el procés: pensant propostes, mobilitzant-se i activant els seus entorns i espais propers perquè els seus projectes tiressin endavant. Després reunint-se amb el personal municipal i ajustant les expectatives perquè el projecte fos viable tant tècnicament com econòmicament. I sobretot ens ha sorprès molt la seva capacitat d’innovació, d’imaginació i creació de propostes per visibilitzar els seus projectes i així aconseguir que siguin els més votats de cada districte i els que finalment s’acabin executant.
I què s’hauria de modificar?
La durada del procés. S’ha fet excessivament llarg. De les 2.000 propostes inicials, només es votaran 184. Molts projectes s’han quedat pel camí per motius de inviabilitat tècnica o econòmica. I segurament hem generat expectatives que no s’han acabat complint. Per això és important que els esforços de la ciutadania no quedin en res.
A les trobades per debatre i presentar els projectes. Van haver-hi moments de tensió?
No ho definiria així. En algunes sessions la gent estava acostumada a fer una proposta pel full de ruta pel govern municipal i ara havien de pensar més en clau de barri i en projectes concrets. Havien de ser projectes d’inversió, havien de poder-se executar en un mandat, havien de ser projectes finalistes i de competència municipal. I a vegades costa d’entendre quan et diuen que el teu projecte no s’ajusta als requisits. Això, probablement, va generar frustració, malestar o un xoc de realitat.
Com ha afectat la pandèmia als Pressupostos Participatius?
En primer lloc, amb una reducció de la partida pressupostària de 75 a 30 milions d’euros, ja que l’Ajuntament havia de fer front a un munt de despeses que no tenia previstes abans de la covid-19. També es va haver d’ajustar el calendari i adaptar les metodologies, perquè era un procés molt pensat en fer sessions presencials que, finalment, han acabat sent digitals.
La part positiva és que la gran majoria dels projectes que s’havien presentat en context pre-covid no han deixat de tenir sentit, sinó que han reforçat la seva vigència i els hem mantingut. Com per exemple: propostes per reforçar l’espai públic, per millorar els entorns escolars, els espais verds, per potenciar la mobilitat sostenible…
Barcelona inicia avui la votació final dels Pressupostos Participatius, que s’allargarà fins al 20 de juny. Com poden participar els ciutadans?
La votació és digital i l’hem simplificat. No cal registrar-se a la plataforma Dedicim.barcelona, sinó que omplint un seguit de dades personals com són DNI, data de naixement, codi postal i districte d’empadronament, verifiquem la identitat, enviem un SMS al mòbil consignat i automàticament es pot procedir a la votació. I a partir d’aquí cada ciutadà empadronat a Barcelona major de 14 anys pot decidir si vota a un districte o a dos. En cas que voti a dos, un ha de ser on està empadronat. En cada districte es poden seleccionar com a mínim dos projectes fins exhaurir pressupost.
Per què vau decidir que es podria votar a partir dels 14 anys?
És una aposta per intentar fomentar la participació de la ciutadania més jove, que en processos electorals queden fora. D’altra banda, érem conscients que molts projectes sortirien vinculats a millorar instal·lacions i entorns escolars. Justament, bona part d’aquesta població està escolaritzada en aquests centres. Per tant, pensàvem que tenia tot el sentit que fossin protagonistes de la concreció, de la configuració del projecte i de la votació.
S’han determinat llocs públics on es pugui informar i donar accés a les persones amb pocs recursos digitals?
S’han habilitat 19 punts de suport, amb exposicions amb panells informatius de tots els projectes i l’import de la inversió. A partir del dia 14 de juny fins al 18 també hi haurà suport tècnic per fer la votació de manera presencial a les tardes (de 17 a 20 hores). I l’últim cap de setmana es mantindrà la possibilitat de votar presencialment (dissabte al matí i diumenge tot el dia). A banda hi ha més de 150 punts mòbils de suport a la votació per tota la ciutat.
Per què és important la participació ciutadana?
La participació posa en valor la intel·ligència col·lectiva de la ciutadania, no tan sols pel fet de votar, sinó per poder plantejar projectes que des dels despatxos tècnics i polítics de l’ajuntament mai s’haguessin concebut o tirat endavant. És una nova manera de construir ciutat, en la qual la ciutadania participa en tot el procés: des de la idea de projecte, la seva selecció i execució.
És la nova democràcia?
És un instrument de democràcia directa que l’Ajuntament mai havia aplicat. I, per tant, estem experimentant nous models de participació que segurament aniran en auge en els propers anys a la ciutat de Barcelona.
Quins reptes teniu de cara al futur?
El principal repte és que aquesta nova forma de participació de la ciutadania en els pressupostos municipals hagi vingut per quedar-se. I esperem que quan s’engegui el proper mandat es consolidi aquesta aposta per la democràcia directa.