Carla Garcia, tècnica mitjana de la Direcció de Democràcia Activa, i analitzem amb ella els pressupostos participatius de Barcelona.
- Un cop acabades les votacions dels pressupostos participatius, com es va fer la tria dels projectes?
Dels 184 projectes que es podien seleccionar, 76 són guanyadors, resultat de les votacions, que l’Ajuntament de Barcelona haurà d’executar en aquests propers dos anys amb un pressupost de 30 milions d’euros. Però cal tenir en compte que, com que hi havia un import màxim per a cada districte, quan un projecte dels més votats superava l’import disponible, no podia ser seleccionat i es triava el projecte següent per ordre de més a menys vots fins a exhaurir la dotació econòmica assignada al districte.
- En Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania i Participació, va comentar que els projectes que, malauradament, no havien estat seleccionats tot i tenir molts vots, potser es podrien reprendre més endavant. És així?
És un tema que té recollit cadascun dels districtes i l’objectiu és que s’executin en la mesura que el districte tingui pressupost per poder-ho fer. Evidentment, no serà amb els diners dels pressupostos participatius, però sí amb altres partides pressupostàries en què hi hagi un sobrant que es pugui destinar al desenvolupament d’altres projectes.
- Hi ha propostes plantejades per la ciutadania que l’Ajuntament mai no hauria concebut?
Així és, però, evidentment, si alguns projectes han tingut tants vots és perquè són necessaris per als nostres veïns i veïnes. Per aquest motiu, considerem que és important escoltar i generar espais de participació i d’anàlisi col·lectiva, per adonar-nos de quines són les preocupacions i les necessitats de la ciutadania, posar-les sobre la taula i executar els projectes que siguin viables.
“És important escoltar i generar espais de participació i d’anàlisi col·lectiva per adonar-nos de quines són les preocupacions i les necessitats de la ciutadania.”
- Actualment en quina fase del procés us trobeu?
Després de les votacions que es van dur a terme el mes de juny passat, vam enviar un comunicat a totes les persones i les entitats promotores dels projectes seleccionats. I a l’octubre vam fer reunions amb cadascuna per explicar-los com ens plantejàvem, des del districte o des de l’Ajuntament, l’execució del seu projecte, acordar terminis, programar altres reunions per definir alguna actuació i valorar la necessitat d’una comissió de seguiment. Des d’aleshores, s’ha començat l’execució amb els òrgans executors, els equips redactors, etcètera.
I aquest mes de febrer hem iniciat la darrera fase del procés: convocar les comissions de seguiment per a cada districte, que són grups de treballs formats per les promotores, un representant dels consells de barri, un tècnic de districte, un representant polític i una persona de democràcia activa. Aquestes comissions són les encarregades d’impulsar i fer un seguiment sobre com s’estan executant els projectes. L’objectiu final és que les veïnes continuïn sent les protagonistes del procés i no els tècnics ni els polítics de l’Ajuntament.
“L’objectiu final és que les veïnes continuïn sent les protagonistes del procés i no els tècnics ni els polítics de l’Ajuntament.”
- Com està sent treballar en equip amb les entitats promotores i les persones expertes que hi participen?
Està sent tot un repte i un aprenentatge molt gran. Aquest procés ens permet i ens obliga a treballar de forma transversal entre els territoris, les àrees de l’Ajuntament i els promotors dels projectes, sense que existeixi necessàriament una relació jeràrquica a l’hora de definir les línies d’actuació o desenvolupar les propostes.
Des de l’Ajuntament ens encarreguem de validar amb les promotores cada passa que anem fent, perquè és el seu projecte i volem que el continuïn sentint com a propi. Per això, treballem perquè aquestes entitats tinguin un control sobre el que s’està fent. Això ens permet treballar col·lectivament i ens obliga a posar-nos d’acord per arribar a un mateix objectiu. Sens dubte, aquest treball col·lectiu és molt enriquidor.
“Aquest procés ens permet treballar de forma transversal entre els territoris, les àrees de l’Ajuntament i els promotors dels projectes.”
- Quins terminis teniu per acabar els projectes?
La majoria s’enllestiran abans que acabi el mandat, però hi ha projectes de gran envergadura que està previst que acabin el 2024. Alguns tenen una incidència urbanística molt forta, amb afectacions de mobilitat, i no només requereixen la validació de les promotores sinó que acaben afectant el territori i la resta de veïnes.
- La plataforma dedicim.barcelona continuarà activa?
Doncs sí. És més, tindrà molt de protagonisme en aquesta fase d’execució. S’obrirà un mòdul de seguiment dels projectes seleccionats i allà anirem publicant de forma cronològica totes les reunions que es fan, en quin estat està cada projecte, etcètera. Qualsevol ciutadà podrà fer un seguiment de com evolucionen els projectes de la ciutat entrant al web.
- Com ha afectat l’emergència sanitària de la covid-19 al calendari inicial del procés participatiu?
Malauradament, la pandèmia i el confinament han provocat un retard en tot el procés i, per tant, en l’inici de la fase d’execució dels projectes. Per aquest motiu alguns acabaran el 2024. També hem hagut d’adaptar les metodologies, perquè era un procés molt pensat per fer sessions presencials que, finalment, han acabat sent telemàtiques. Tot i així, el procés continua endavant i els projectes avancen de manera molt satisfactòria.
- En termes relatius, Barcelona ha tingut una participació més elevada que les respectives primeres edicions d’aquesta iniciativa a ciutats com Nova York, París o Madrid. Us ho esperàveu?
A l’inici del procés no ens ho esperàvem, però quan vam començar a veure com es movien les xarxes, com es mobilitzaven les promotores de cada projecte i el ressò que va tenir la campanya de comunicació duta a terme per l’Ajuntament, sí que vam veure que la gent feia seu el procés i hi participava activament.
- Quins reptes teniu de cara al futur?
Estem fent valoracions internes i també amb les promotores per poder detectar quins són els aspectes que podríem millorar de cara a properes edicions. Sens dubte, el gran repte és que tota la ciutadania se senti cridada a participar en totes les fases del procés i no només en la fase de votació, on va haver-hi un boom comparat amb les fases de debat i propostes.
També hem pogut observar que els projectes per a joves han estat minoritaris o que els barris amb més població, amb més teixit o més moviment social tenen més projectes dins del seu territori. Per aquest motiu, continuarem treballant per arribar a tots els sectors i estrats de la societat, per fer que el procés inclogui una mostra més representativa i diversa de la ciutat de Barcelona i un equilibri territorial.
“El gran repte de cara a properes edicions és que tota la ciutadania se senti cridada a participar en totes les fases del procés i no només en la fase de votació.”