“La tecnologia ha d’estar al servei de no deixar ningú enrere”

11/05/2022 - 11:27

Parlem amb. Entrevistem Núria Alonso, coordinadora tècnica i membre de Colectic, la cooperativa que gestiona l’equipament.

Després d’un any de funcionament del Canòdrom, l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica de Barcelona, volem conèixer com promou la tecnologia i la digitalització com a eines per a la participació i la transformació social.

  • Amb quina voluntat va néixer el Canòdrom, ara fa una mica més d’un any?

L’eix tecnològic travessa totes les capes del nostre dia a dia i genera debats molt diversos que pensem que, com a societat, hem d’abordar. En aquest context, l’Ajuntament ha fet una aposta per la participació digital a través del Decidim.barcelona, i també una aposta tecnopolítica de reflexió al voltant d’aquestes temàtiques.

Llavors, el Canòdrom vol servir per permetre que tot això, que de vegades sembla una mica eteri, es consolidi i s’unifiqui en un espai físic concret on participi la ciutadania i es treballin tots aquests debats.

  • Des de quina perspectiva aborda el Canòdrom la tecnologia i les eines digitals?

Avui en dia, no tenir accés de qualitat a les tecnologies i a internet significa estar exclòs de la societat perquè, tant si ens agrada com si no, tot està digitalitzat, des dels tràmits amb l’Administració fins a la possibilitat d’estar en contacte amb un familiar que viu fora, per exemple.

A més, hem de tenir en compte el context econòmic mundial en què el mercat està dominat per cinc companyies tecnològiques monopolístiques que a fan un ús extractiu de les nostres dades per generar un valor econòmic brutal. Això ens pot semblar molt allunyat del dia a dia, però les nostres dades tenen un valor molt alt i generen molta riquesa, que no ens reverteix a nosaltres sinó a aquestes grans companyies.

Aleshores, nosaltres apostem per fer visibles aquestes temàtiques, promoure l’esperit crític i treballar en solucions tecnològiques que ens empoderin com a ciutadania per poder generar un context econòmic i social més ric, divers i que doni oportunitats a les generacions futures.

  • En quines línies de treball es concreten aquests plantejaments? 

Hem començat a funcionar sobre quatre eixos. D’una banda, rebem projectes residents que treballen en la tecnologia i les eines digitals per a la transformació social. D’altra banda, sota el paraigua de l’Escola Canòdrom, agrupem tant els cursos d’alfabetització digital per a qui parteix des de zero, com també altres tallers sobre temàtiques més específiques, sempre en la línia de posar la tecnologia i les eines digitals al servei d’apoderar-nos d’aquests processos per poder ser més autònomes.

Recentment, hem fet tallers d’autodefensa digital o d’anàlisi de programari espia als mòbils, per exemple. També hi ha el Canòdrom Obert, que recull activitats divulgatives en la mateixa línia, però a través de formats diversos i més lúdics que els tallers.

Finalment, un altre eix és la governança, en el sentit que ser un equipament obert no només vol dir que l’accés sigui lliure, sinó que volem que el que hi passa i com passa també es decideixi de manera participada.

  • La pandèmia ha portat molta més presència de les eines digitals en el nostre dia a dia. Com ha influït aquest context en l’obertura del Canòdrom? 

D’entrada, ha fet molt més visible que la bretxa digital existeix, també a Barcelona, perquè molta gent va quedar exclosa de poder participar en la societat per manca de competències i també d’infraestructures quan es va limitar la presencialitat.

D’altra banda, les xarxes de suport mutu es van servir de les eines digitals per donar una resposta ciutadana potent a una situació completament imprevista i, en aquest sentit, també es va fer més evident que tenen aquest potencial. Aleshores, tot això encara dona més sentit al Canòdrom, perquè treballem amb totes dues situacions; tant l’alfabetització digital com el fet de potenciar la innovació digital i democràtica, des de la implicació de les persones, perquè pensem que la tecnologia ha d’estar al servei de no deixar ningú enrere.

De fet, una acció que estem desenvolupant és dotar de connexió a internet, a més d’alfabetització digital, nuclis de convivència de l’entorn proper, la Sagrera i el Congrés i els Indians, que pateixen una vulneració de l’accés a internet pels alts costos. Entenem que és un recurs bàsic, per exemple, perquè la infància pugui fer els deures i per fer qualsevol tràmit. Hem fet la detecció a través de les aliances comunitàries, i ara estem començant a establir aquestes connexions amb Guifinet, una xarxa oberta.

  • Quina ha estat la resposta de la ciutadania al llarg del primer any d’existència de l’Ateneu? I quins horitzons plantegeu ara?

Aquest any, mirant enrere, veiem que hem tingut molt èxit de participació en les activitats, però ara volem arribar a la infància i adolescència i la gent gran, perquè és el públic que ens falta. En la gent gran hem detectat cert prejudici sobre les temàtiques perquè pensen que no els afecten o que no en saben, i això cal trencar-ho.

En aquest sentit, tenim les activitats d’alfabetització digital bàsica de les Antenes Cibernàrium, però volem anar més enllà i per això hem impulsat un projecte de memòria històrica de l’espai del Canòdrom, que és transversal i obert a tothom —també hi participen instituts de l’entorn—, però que està atraient sobretot gent gran i està servint de porta d’entrada cap a altres usos.

Pel que fa a la infància, estem iniciant la programació regular de la “Tarda de jocs al Canòdrom” des d’una perspectiva tecnològica a les grades de l’equipament. Fins ara, hem fet activitats de robòtica i estem preparant un escape room per donar a conèixer els noms amb els quals hem rebatejat les sales que són de dones tecnòlogues invisibilitzades arreu, més enllà de la visió eurocentrista.

  • Com es decideixen les activitats de la programació?

L’agenda d’activitats es nodreix de les residències i també d’allò que programem l’equip tècnic. Els interessos i necessitats sorgeixen dels grups de treball i del que detectem en la xarxa comunitària que fem amb l’entorn proper. Per exemple, del contacte amb les AFA en va sorgir un taller sobre l’ús de les pantalles en la infància.

A més, l’espai també està obert a la proposta de col·lectius i persones externes a través d’una instància del Decidim pròpia a través de la qual recollim propostes, activitats i interessos. Som un equipament fronterer entre diferents barris i per això pensem en una lògica de l’entorn proper, però també de la ciutat.

  • I com està sent la participació de la ciutadania en aquest sentit?

El Canòdrom és un projecte que s’està construint i no podem pretendre que funcioni de manera participada pel sol fet d’haver-lo obert i voler que sigui així. Aleshores, ara estem elaborant activitats que donen resposta a les necessitats detectades a l’entorn comunitari, però pensem que aquesta no ha de ser l’única manera, sinó que la gent ha de saber que aquest torna a ser un espai obert i se l’ha de poder fer seu per voler participar-hi.

En aquest sentit, per exemple, obrim l’accés a les grades cada tarda de dilluns a divendres com una part més de la plaça: hi ha espai per a la trobada i també endolls i internet per passar la tarda treballant o el que es vulgui. A poc a poc, la gent està entenent que l’espai físic és seu i que pot venir sense necessitat que hi hagi una activitat concreta.

  • El Canòdrom també facilita el desenvolupament de projectes del sector. Què defineix un projecte per tal que pugui ser resident aquí?

A Barcelona hi ha un ecosistema molt potent d’iniciatives que reflexionen sobre la relació entre la tecnologia i la societat des d’interseccions diverses com el feminisme o la democràcia, per exemple. Aleshores, el Canòdrom vol donar un espai a aquestes inquietuds i per això acollim i facilitem un espai per desenvolupar-les.

Han de ser projectes que, d’una manera o una altra, plantegin la tecnologia i la digitalització com a eines per a la transformació social. En un ventall molt ampli, tenim des d’un projecte que acosta la tecnologia a les nenes per esborrar la bretxa de gènere ja des de la petita infància, fins a un que desenvolupa un bot de Telegram per fer detecció i seguiment de situacions de risc en salut mental.

  • Com és la relació amb aquests projectes residents? De quina manera s’impliquen en la dinàmica del Canòdrom? 

No volem que la residència sigui un ús clientelar, sinó que apostem per una implicació en la creació col·lectiva de l’equipament. Per això, més enllà de facilitar el desenvolupament de les seves iniciatives, també els impliquem en els espais de governança. Tenim una estructura participativa en forma d’assemblees bimensuals en les quals treballem els temes organitzatius del moment i fem ad hoc grups de treball específics per treballar temes concrets que sorgeixen.

Per exemple, va sorgir la necessitat de pensar la seguretat del Canòdrom, perquè és un espai obert físicament, i en fer-ho, va sorgir la voluntat de pensar-ho des d’una perspectiva feminista. Aleshores, vam fer un procés per dissenyar com havia de ser el Canòdrom perquè fos un espai segur també des d’aquest punt de vista.

D’altra banda, més enllà de les assemblees i els grups de treball, els projectes residents fan un retorn a l’equipament que es pot traduir en activitats obertes que incloem a la programació, però també en altres formats diversos que contribueixen a definir el projecte. Per exemple, un va ser una anàlisi per definir com treballem la perspectiva de gènere al Canòdrom.

  • Existeixen espais com el Canòdrom a altres ciutats? Hi teniu relació?

El Canòdrom forma part de la xarxa Col·laboratoris d’Innovació Ciutadana en la qual hi ha projectes d’arreu de l’Estat que, com nosaltres, també promouen espais de reflexió ciutadana sobre els usos tecnològics a ciutats com València, Donostia o Madrid, entre d’altres. Precisament es presenta aquest mes de maig en unes jornades de les quals nosaltres som la seu de la sessió per dissenyar-ne les eines de governança de la xarxa.

 

Més informació