La crisi climàtica, els límits de la democràcia o l’impacte de la revolució tecnològica són alguns dels grans reptes als quals s’enfronten les societats contemporànies. Amb l’objectiu de trobar una finestra de pausa que permeti reflexionar sobre els grans interrogants que planteja la realitat, la segona setmana del mes d’octubre les ciutats de Barcelona, Palma i València celebraran la Biennal de Pensament.
Les tres ciutats mediterrànies han teixit una aliança estratègica a favor del pensament i de la cultura, amb tres edicions simultànies d’un mateix esdeveniment impulsat per un esperit comú i adaptat a la idiosincràsia i la particularitat de cada seu.
Les biennals abordaran temes que afecten el conjunt de les ciutats, en el marc dels grans debats urbanístics i socials globals, i també els que tenen a veure més concretament amb l’espai cultural que totes tres capitalitzen.
Cap a una ciutat oberta
La Biennal de Pensament és un projecte cultural que treballa per a una ciutat oberta. La seva missió principal és donar al debat un format diferent de l’habitual i fer-ne partícip el conjunt de la ciutadania, des de la convicció que la governança de la ciutat s’ha de fer des del diàleg i la reflexió compartida.
D’aquesta manera, les sessions de la Biennal, obertes i celebrades a l’espai públic, es plantegen com un diàleg entre especialistes —amb taules rodones, debats i conferències—, i també com a activitats artístiques, amb llenguatges expositius o performàtics.
L’any 2018 Barcelona va organitzar la primera Biennal de Pensament, que va tenir
una acollida excel·lent, amb una assistència de prop de vint mil persones. La Biennal va celebrar una segona edició, marcada per la pandèmia, l’any 2020 (6.000 persones la van seguir de manera presencial, i 10.000, en línia).
En aquesta tercera convocatòria, la Biennal reneix amb la voluntat de ser una eina per al diàleg i per a la col·laboració entre les tres ciutats, cada una amb la seva personalitat, però posant en relleu el que les uneix.
Eixos temàtics comuns
Les biennals de Barcelona, Palma i València parteixen dels mateixos eixos temàtics:
cultura, ciutat, democràcia i tecnologia, entesos com a marcs genèrics amb múltiples ramificacions.
Cada seu disposa del seu propi consell assessor, que ha treballat de manera específica els programes respectius. Durant tot el procés, els diferents equips de comissariat han compartit experiències per tal de fer-les més enriquidores i han cercat la manera d’optimitzar els recursos i d’eixamplar les vies de col·laboració.
Fruit d’aquest treball conjunt, d’aquest procés de creació dialogat, les tres seus comparteixen alguns participants i activitats. Entre les activitats més destacades, hi ha una lectura de textos de Blai Bonet, Joan Fuster i Gabriel Ferrater, que es realitzarà de manera simultània a les tres ciutats. En cada cas els textos seran llegits per poetes representatius.
Pensament crític i mirada optimista
El cartell de la Biennal, dissenyat per Susanna Blasco, és un altre dels elements compartits per les tres seus. Representa la ciutadania mirant els reptes que planteja el futur amb pensament crític però optimista. Es tracta d’una imatge directa, propera i positiva i a la vegada dinàmica i enigmàtica, que al·ludeix a la reflexió, a la curiositat, a l’aprenentatge i al debat.
La imatge es construeix, entre altres idees, sobre la idea de ciutat, sobre una quadrícula que podria representar perfectament un mapa, on s’entreveu el color blau (del cel, del mar, de les ments obertes…).