Cedir un local a una entitat perquè desenvolupi el seu projecte o un solar on s’acabi engegant un hort urbà són algunes de les propostes que s’emmarquen, actualment, en el programa “Patrimoni ciutadà”.
“Patrimoni ciutadà” és una iniciativa que va néixer el 2017 i que partia de la lògica que allò públic pot esdevenir allò comú. De quina manera? A través de la gestió cívica d’equipaments o espais municipals per part d’entitats sense ànim de lucre, per exemple.
L’objectiu de tot plegat, “coordinar i dotar de criteris socials la cessió d’espais i la gestió de serveis municipals a projectes comunitaris impulsats per entitats sense ànim de lucre”, segons explica l’Albert Martín, tècnic de Participació de l’Ajuntament de Barcelona.
L’Enric Capdevila, de la Casa Orlandai a Sarrià, explica que un dels grans reptes que planteja la gestió cívica és la reformulació del marc normatiu, ja que és un nou plantejament que trenca amb les lògiques institucionals. En aquest sentit, valora positivament el plantejament del programa “Patrimoni ciutadà” perquè és “la primera vegada que ens arriba un document de l’Administració i gairebé el podem subscriure fil per randa”.
La gestió cívica, però, requereix compromís per part de les entitats: implicació i treball al territori, dinamitzar la comunitat i revertir en programació i accions per nodrir el territori, i com a conseqüència, que tota la ciutadania n’obtingui benefici.
Balanç comunitari, una eina que defuig lògiques productivistes
Per això, equipaments referents de la ciutat com l’Ateneu Popular 9 Barris, la Casa Orlandai o Can Batlló, a través de la Xarxa d’Espais Comunitaris (XEC) han definit i elaborat el balanç comunitari. Es tracta d’una eina d’autoavaluació per a les entitats per conèixer el grau d’implicació i impacte que tenen les seves iniciatives en la comunitat.
Per fer-ho van definir els paràmetres i valors que defineixen l’acció comunitària i les pràctiques que s’hi emmarquen. La Mariona Soler, membre de la Xarxa d’Espais Comunitaris (XEC) i membre de l’entitat gestora de l’Ateneu Popular 9 Barris, destaca que, durant el procés, “es va donar molta centralitat als espais comunitaris” en una clara aposta per la política “de baix a dalt, o d’igual a igual”.
El resultat va ser aquesta eina que “va més enllà de la visió productivista, és una mesura de qualitat”, assenyala l’Enric Capdevila que, a més de membre de la Casa Orlandai, és representant de la XEC. “No té en compte resultats numèrics, avalua la qualitat de l’arrelament al territori, l’impacte i el retorn social, la democràcia i participació, així com la cura de les persones, els processos i l’entorn”, conclou.
El procediment per accedir a la cessió d’espais
No hi ha definit un període concret a l’hora de participar en el programa, ja que “no respon a una convocatòria concreta, sinó a les necessitats de les associacions; a mesura que arriben les peticions, es van gestionant”, assenyala Martín. Això implica un desplegament de treball en xarxa al territori “estem coordinats amb els districtes i totes les àrees del municipi”.
La dinàmica és la següent: l’entitat sol·licitant emplena un formulari qualitatiu que fa arribar a l’Oficina de Patrimoni Ciutadà, situada a Torre Jussana. Les tècniques orienten sobre si el projecte té un vessant comunitari i, per tant, es pot sol·licitar un bé comú.
Un cop validat, entren a una llista i, a partir d’aquí, es pot accedir a un local o un espai. Tot i que, com assenyala la Mariona Soler, “actualment, no hi ha espais lliures perquè la demanda és molt alta” i els recursos limitats. Per solucionar-ho, s’estan revisant els usos actuals i s’està apostant per compartir els espais entre els diversos projectes.