Parlem amb David Bondia, nou síndic de greuges de Barcelona sobre el procés participatiu que el va portar a la Sindicatura i la seva visió sobre la participació ciutadana.
Hi parlem de la seva elecció mitjançant un procés participatiu no vinculant, i de la seva visió del nou mandat en termes de participació ciutadana.
El procés participatiu per escollir nou síndic/a de greuges començava amb la presentació de candidatures per part d’entitats. Qui el va proposar?
Les entitats proposaven el candidat que volien: jo em vaig presentar fa cinc anys i no em pensava presentar aquest any; però em van venir a buscar inicialment les mateixes entitats que em van proposar fa cinc anys i vaig acceptar. I pots parlar-me de tu.
Per què t’hi vas presentar?
Jo vinc de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i de la universitat, on treballo en temes de drets humans; havia assessorat ajuntaments i sindicatures locals. Pensava que tenia coses importants a fer. A més, en aquesta convocatòria vaig veure molts noms de candidats vinculats a partits polítics. I jo faré política, sí, política de drets humans, però no faré accions partidistes.
Com vas viure el procés?
El procés és complex, però té moltes garanties: primer es presentaven les candidatures, després s’obria el procés a la ciutadania a través del Decidim, i la darrera fase era la decisió del Plenari dels partits polítics. El fet que el vot de la ciutadania no sigui vinculant és un fet que desil·lusiona una part de la població. Personalment, penso que totes hauríem de reflexionar-hi.
Però, el fet de ser el candidat amb més vots va permetre que els partits polítics es decidissin per tu?
Entenc que sí. Com fa cinc anys, que qui va tenir més entitats era un candidat de Convergència, que va quedar molt endarrerit en vots i, per tant, els partits polítics ja no el van tenir en consideració.
Jo vaig aconseguir quasi la meitat de tots els vots del procés, però, de totes maneres, seria molt interessant reforçar la coneixença de la Sindicatura de Greuges, difondre el que aquesta institució pot fer per la ciutadania, i comunicar més el procés d’elecció perquè encara votés més gent. Si tens clar a qui votes, què votes i què obtindràs, tens guanyada la participació!
I com milloraries el procés d’elecció de la Sindicatura de Greuges?
A mi em sembla molt interessant el procés que segueixes en altres sindicatures de ciutats europees: creen tribunals de sindicatures locals per avaluar un procés de canvi en una altra ciutat, i fan informes avaluadors sobre els perfils que es presenten per als partits polítics.
D’aquesta manera, és molt més fàcil conèixer els diferents candidats; els informes serveixen per preservar la independència de les candidatures, i aquests informes es fan públics a la participació.
Cal que els informes de candidats i els informes de retorn d’un procés s’ofereixin a les parts implicades i també a la ciutadania per a una total transparència.
Comentes repetidament que no es coneix la tasca de la Sindicatura. Quina és la seva missió?
La Sindicatura ha de controlar, en el bon sentit, l’Ajuntament de Barcelona en tot allò que afecti drets de ciutadania. Si tu consideres que l’Ajuntament s’ha comportat de forma incorrecta amb tu, pots plantejar una queixa a la Sindicatura, la Sindicatura estudiar-la i, si tens raó, la Sindicatura recomanarà mesures a l’Ajuntament perquè canviï el seu comportament.
L’altra via, que és el que jo vull potenciar, és l’actuació d’ofici: abans que arribi la queixa a la Sindicatura, cal poder alertar l’Ajuntament que hi ha situacions en què s’haurien de “posar les piles”: en un mes, n’hem obert tres.
La primera, el conflicte dels botellots, en què volem estar a la taula de participació, en què hem reclamat que a la taula també hi hagi representació significativa de joves i, alhora, estem fent un estudi d’ofici sobre els mateixos i quines mesures podem proposar.
La segona és el rebut de la llum, perquè encara que la Sindicatura no té competències sobre les subministradores, hi hem donat la volta plantejant que el rebut sí que afecta l’Ajuntament, en l’enllumenat d’edificis i del carrer; per tant, li hem demanat, per transparència, com afectarà l’Ajuntament la pujada de la llum. També hem demanat sobre la pobresa energètica i li hem reclamat a l’Ajuntament com abordaran la pobresa energètica que vindrà.
I la tercera actuació d’ofici són els joves sense referents familiars: en la mesura que són a Barcelona, són els nostres joves. Li reclamem a l’Ajuntament quines mesures, dins de les seves competències, més enllà de l’assistencialisme, preveuen fer amb ells quan arribin als 18 anys, quan el desemparament en què es troben és molt gran.
Però que quedi clar: no farem treball suplementari. Barcelona té entitats boníssimes i treballarem amb les entitats: el rebut de la llum el treballarem amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica; amb el tema de joves sense referents familiars, amb Casal dels Infants, Punt de Referència, i expertes; amb el tema dels botellots, ens coordinarem amb antropòlegs de la ciutat.
És, doncs, la Sindicatura un crit d’alerta a l’Ajuntament?
No. És crítica amb proposta. Com a Sindicatura, hem d’acompanyar l’Ajuntament per corregir les mancances i donar alternatives. Volem treballar molt amb bones pràctiques: hi ha moltes coses que es fan fora que es podrien portar aquí, i generar bones pràctiques a Barcelona per exportar fora. Que Barcelona sigui un referent de drets humans de proximitat! I les barcelonines han de conèixer la Sindicatura de Greuges! Ja hi ha un encàrrec d’una campanya de comunicació per millorar.
I què farà la Sindicatura en termes de participació?
Hem detectat que tothom es queixa de la participació, però a nosaltres no ens entren queixes de ciutadans sobre això. Això significa que no ens veuen com un referent en temes de participació i, per tant, hem de treballar en aquest sentit.
Com? La Sindicatura funciona quan la norma ja està elaborada. Estem pensant a fer un pas abans en tota la normativa que afecti els drets humans de proximitat: si es vol portar una norma al Plenari, abans voldrem fer un dictamen no vinculant. El primer: està a punt d’adoptar-se el nou Reglament de participació ciutadana. Ens vam reunir, ens el van explicar i vam demanar poder fer un dictamen que ja hem transmès amb l’objectiu de millorar la nova normativa. Gran part de les nostres al·legacions del dictamen han estat acceptades pels serveis jurídics de l’Ajuntament.
Hem detectat que cal millorar el retorn; les comunicacions, que es donen en un període molt curt; cal millorar també l’educació i l’escletxa digital, i treballar conjuntament en la Comissió d’Empara del Reglament i la Sindicatura. Nosaltres apostem pel Decidim i per la participació, però no pot ser que hi hagi un sector que en quedi exclòs.
I també és important dir que la queixa no és negativa. Algú que es queixa és algú que vol canviar les coses. I també cal no tractar la queixa de forma aïllada: poder agrupar i tramitar les queixes. Jo entenc que la participació no pot ser un dret aïllat: no pot ser que participin els de sempre, i no pots demanar-li a una persona que no té les necessitats bàsiques cobertes, que participi. Has de fer una política d’entendre els drets en conjunt: cobrir necessitats i fomentar la participació.
I si la gent no es queixa de participació a la Sindicatura, de què es queixen majoritàriament?
Venen per temes de mobilitat, sancions de Guàrdia Urbana, tributs, temes urbanístics, d’habitatge, d’ensenyament, de neteja, de medi ambient, de serveis socials. Però hem de començar a veure per quins temes no venen i qui no ve. Perquè també hi ha col·lectius que no venen, com el col·lectiu migrant, les empreses o el comerç.
Perquè la ciutadania s’animi a queixar-se a la Sindicatura: quins han estat els grans èxits de la Sindicatura de Greuges de Barcelona?
Del mandat anterior, el gran èxit van ser els parcs infantils inclusius. També la regulació de les terrasses: a cada districte la normativa de terrasses és molt diferent i hem reclamat que es comenci a unificar. També la Sindicatura ha demanat la millora de l’accés en transport públic als cementiris de Barcelona.
David Bondia estarà satisfet d’aquest cinc anys de mandat si la Sindicatura de Greuges…
… acaba sent un referent de drets humans de proximitat a la ciutat de Barcelona, que vol dir que tant la ciutadania com l’Ajuntament vegin que la Sindicatura té capacitat de generar discurs i acció per transformar la realitat en matèria de drets humans en l’àmbit local.