Les persones amb diversitat funcional tenen dret a triar aquest juny qui els representarà al Consell Rector de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat per defensar els seus drets.
La Vicenta Pechuán va tenir problemes per caminar des que era ben petita. Sempre va anar coixa. Als 58 anys, va descobrir que tenia un os del turmell fora de lloc. “He viscut amb tant de mal que veia les estrelles. No tinc tacte, ni cap estabilitat. He caigut 58.000 cops. Quan trepitjo, no sé ben bé on ho faig. Tinc una discapacitat del 82%. Porto una pròtesi de genoll, vaig amb caminador i, si surto de casa, em bellugo amb la cadira de rodes elèctrica”, explica la Vicenta, tot just després d’haver-se vacunat contra la covid-19 al seu ambulatori.
Quan era jove, aquesta lluitadora de 88 anys d’edat va participar en una batalla veïnal per aconseguir una escola d’adults a Sant Andreu. “Si no lluitem pels nostres drets, ningú no ens escoltarà. I ara toca lluitar per l’accessibilitat. La ciutat ha millorat, però encara et trobes amb moltes dificultats. Els carrers són estrets. Et trobes ascensors a les parades de metro que de vegades no funcionen o estacions de Rodalies no adaptades”, explica la Vicenta, a qui li encanta fer sortides i visitar museus.
Una de les maneres de lluitar que té és votar per escollir les persones que representen els col·lectius amb diversitat funcional de Barcelona a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD). El proper 21 de juny se sabrà quins seran els deu membres del Consell Rector de l’IMPD. De manera directa, poden triar-los quasi 140.000 ciutadans i ciutadanes que a la ciutat tenen reconeguda legalment alguna mena de discapacitat. Podeu seguir tot el procés i votar en aquest lloc web habilitat expressament per l’IMPD i el Decidim.Barcelona.
Aquests deu membres constitueixen la meitat del consell (l’altra meitat són representants designats pels grups polítics), i es distribueixen en funció del pes proporcional a la població de cada tipus de discapacitat: cinc dels deu representants parlen en nom de les persones amb una discapacitat física; dos d’aquests membres representen les persones que tenen un trastorn mental i, finalment, hi ha tres representants, que defensen els punts de vista de les persones amb discapacitat visual, intel·lectual i auditiva (una per a cada grup).
Major participació
A les darreres eleccions del Consell Rector, el 2016, hi van participar 2.141 ciutadans. Mobilitzar l’electorat no és senzill. Dos factors ho dificulten. En primer lloc, el consistori com a tal no disposa d’un cens electoral: és la Generalitat de Catalunya que acredita la discapacitat i que té el cens de les persones amb discapacitat de la ciutat, un cens que no pot oferir per motius de protecció de dades. Per tant, el consistori parteix d’un cens parcial amb les dades de les persones amb discapacitat que han demanat algun servei a l’IMPD o a l’Ajuntament a través del Sistema d’Informació d’Acció Social i les que van participar a les eleccions anteriors. A més, moltes persones acaben essent dependents per una raó d’edat, i en cas de participar en l’activisme i de cercar representativitat, tendeixen a fer-ho mitjançant els col·lectius de gent gran.
En comentar aquestes dificultats, el secretari jurídic de l’IMPD, Antoni Galiano, augura que, en aquestes eleccions, la participació serà superior. “La tecnologia facilita que arribem a un públic més nombrós, el canal telemàtic ajudarà a què la gent pugui votar”, apunta. L’objectiu és incrementar la participació fins als 3.000 sufragis.
És possible votar per Internet de l’1 al 16 de juny. Després d’aquest període, encara quedaran tres dies, del 17 al 19, per poder fer-ho de forma presencial a la seu del mateix IMPD.
La Vicenta no sap encara a qui votar. “M’hauré d’informar”, diu. Ara ja pot accedir a informació de les candidatures i participar als debats oberts.
Més candidatures que cadires
Les candidatures que concorren en aquestes eleccions es van presentar el passat 22 de març. Galiano es mostra molt satisfet perquè per a cadascun dels col·lectius n’hi ha més d’una.
En el cas de la discapacitat física o orgànica, que disposa de cinc dels deu seients al Consell Rector de l’IMPD, hi rivalitzen quatre candidatures, dues de les quals són conjuntes i dues individuals. Es tracta de Barcelona també és nostra –integrada per Carme Riu, Bertrand de Five, Vanessa Fuentes, Àngel Urraca i Neus Mora– i d’ Els nostres drets, la nostra prioritat. Per una Barcelona per a tothom –en què hi formen part César León, Ana Suñé, Xavier Duacastilla, Leticia Esporrín i Antonio de Senillosa–. Les candidatures individuals corresponen a Javier de Oña i a Oriol Roqueta.
Per representar les persones en situació de trastorn de salut mental, que tenen dret a dos seients al consell, hi opten Marta Delgadillo i Raquel Montllor.
Pel que fa a la discapacitat intel·lectual, que disposa d’un sol seient al consell, s’hi ha presentat quatre candidatures, totes individuals: les de Montserrat Vilarrassa, Carles Mariné, Miquel Serra i Carme Piquer.
Encarna Muñoz i Rafel Tixé batallen per la representació de la discapacitat auditiva, mentre que Anaïs Garcia i Francisca Garcaía fan el mateix amb la discapacitat visual.
Principals preocupacions
¿Què és el que preocupa més a tots aquests col·lectius? Hi ha inquietuds que són específiques de cada problemàtica i d’altres que són comunes. Per exemple, l’accessibilitat cognitiva, que vol dir fer entenedors els missatges, inquieta sobretot les persones amb discapacitat intel·lectual. Fer visible l’autisme i promoure l’assistència personal són dues de les promeses electorals, per exemple, de la Raquel Montlló.
Però hi ha reivindicacions que impregnen totes les promeses: la no discriminació a l’educació, la cultura, la comunicació o l’esport, la inclusió laboral, l’accés a l’habitatge o la mobilitat accessible. “Em preocupa la soledat, calen programes de proximitat”, apunta la psicòloga i nedadora paralímpica Anaïs Garcia. La Carmen Piquer emfatitza que les dones pateixen doble discriminació per ser dones. La Montserrat Vilarrasa esmenta la importància de combatre el bulling i, igual que Carles Mariné, reivindica el dret a treballar a empreses ordinàries, que sàpiguen respectar els ritmes de cadascú. “No sempre s’escolten les nostres necessitats, volem l’oportunitat de participar a la societat”, resumeix Miquel Serra.
Segons la Carme Riu, més del 75% de la població amb discapacitat no treballa i viu d’algun tipus de pensió o ajuda. El reconeixement com a població pobra és un dels temes de debat, així com, el compliment de les lleis. “Volem que totes les obres públiques siguin accessibles. L’estudi tècnic diu que ho són, però després es fan i no ho són”, critica, mentre presenta la candidatura.
Per a qui no pot caminar, les barreres arquitectòniques són un dels grans malsons. Al Jordi Aleu, de 60 anys, li preocupa que la seva mare no pugui anar en metro. I que sigui difícil trobar feina. “Sí que votaré. Ho faré en persona. És clar que és útil votar, tothom vol millorar l’accessibilitat”, explica. En Jordi, fill de la Vicenta, té una discapacitat intel·lectual. Després de passar per diversos tallers ocupacionals, ara treballa al mateix institut. “Faig encàrrecs, atenc a les persones a l’entrada”.
Crida a votar
El regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat i també president de l’IMPD, Joan Ramon Riera, anima a que es vagi a votar. “Per poder construir polítiques públiques d’accessibilitat i serveis per a persones amb discapacitat és fonamental fer-ho amb diàleg i debat amb les entitats, persones i col·lectius del món de la discapacitat, si realment ambicionem una Barcelona per a totes i tots”. Per aconseguir-ho, Riera subratlla la importància que tinguin representativitat: “Cal anar a votar, reforçar la candidatura que cada veí o veïna amb discapacitat consideri que el representa i, en definitiva, construir democràcia”.
Alguns candidats, com César León, creuen que cal “enfortir l’IMP”, que hauria de “treballar més” i “entrar a la resta d’àrees de l’Ajuntament”. “Per mi, implicar-me a l’IMPD és una forma de lluitar contra l’autoestigma”, confessa per la seva banda la Marta Delgadillo.
Algunes de les persones que es presenten a les eleccions són jaactualment membres del Consell Rector. Estem parlem de Carme Riu, Neus Mora, Bertrand de Five, com a representants de les persones amb discapacitat física; de la Montserrat Vilarasa, com a representant del col·lectiu amb discapacitat intel·lectual i l’Encarna Muñoz, del grup de discapacitat auditiva, que reivindica “serveis més còmodes, segurs i fàcils d’usar”.
La pandèmia no està absent dels programes electorals. “La crisi sanitària afecta particularment el nostre col·lectiu, quedem a la cua de les preocupacions, potser no en el cas de l’Ajuntament, però sí en general”, comenta en Francisco Javier de Oña, a l’hora de presentar la seva candidatura. Rafel Tixé demana més mascaretes homologades transparents, a més d’una educació inclusiva. L’advocat Oriol Roqueta incideix en la importància de buscar recursos per fer efectives les polítiques.
“Els problemes no s’arreglen només amb diners i amb aplicacions mòbils, sinó amb conscienciació”, opina la Paquita Garcia, que pateix discapacitat visual i està jubilada i s’aboca al voluntariat després de 36 anys treballant als serveis bibliogràfics.
Qualsevol persona de més de 16 anys empadronada a Barcelona (o si és menor, a través del pare, la mare o una persona tutora) pot votar si té reconeguda legalment la seva situació de discapacitat, amb el grau de discapacitat que sigui. O en el cas de trastorn de salut mental, cal un diagnòstic psiquiàtric o acreditar que es rep atenció d’un servei de rehabilitació psicosocial o d’un altre servei de salut mental.
El Consell Rector decideix, a més de les línies estratègiques mestres d’actuació, el pressupost d’aquest organisme autònom, que el 2021 és de 12 milions d’euros. Alguns dels avenços que s’han impulsat des de l’IMPD són ajudes per adaptar habitatges, pisos compartits on aprendre a viure de forma independent, la creació de la cooperativa Diverscoop, on persones amb discapacitat gestionen quioscos en desús de la ciutat, la presència d’ un 91% de xarxa de transport que té itineraris accessibles o més de 50 persones que disposen de servei d’assistència municipal.