El Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021, presentat en Plenari el 30 de juny de 2017, constitueix l’instrument fonamental d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona que garanteix els drets de les persones joves.
Aquest Pla situa l’adolescent i el jove en el centre, protagonista de la seva vida com a agent de transformació social.
Amb aquesta responsabilitat de construir les polítiques de joventut, el nou Pla parteix d’un llarg procés d’elaboració que comença l’abril del 2016, on s’han creat diferents processos i espais participatius.
Al mateix temps, aquest document també recull la història de la ciutat de Barcelona amb relació als plans de joventut des de l’any 1985, així com la relació de plans que interactuen amb el nou Pla d’Adolescència i Joventut.
Un Pla innovador i engrescador que ha comptat amb la participació directa de joves i que ha recollit les seves aportacions, alhora que ha treballat amb les diferents àrees i els estaments implicats per impulsar i coresponsabilitzar les 182 mesures recollides en el Pla.
En el Pla també es recull un calendari de les diferents mesures, les principals accions, els projectes, els referents de les mesures, així com un sistema d’indicadors d’avaluació que permetrà analitzar quin és el grau d’assoliment dels diferents objectius de treball (veure Enllaços relacionats).
El mes de març de 2021, el Pla s'ha actualitzat a les noves necessitats derivades de la crisi de la covid-19, amb la nova mesura de govern "La joventut al cap" 2021-2022.
El document recull 45 propostes que s’agrupen en sis àmbits de treball: educació, ocupació, associacionisme i participació, benestar, habitatge i equipaments i serveis juvenils. Aquestes noves accions s’afegeixen a les més de 180 que ja recull el PAJ.
Missió i principis del Pla d’Adolescència i Joventut
El Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021 té com a missió fomentar un principi universal per als adolescents i els joves: l’autonomia.
Aquest concepte es refereix a la seva capacitat per desenvolupar-se en llibertat i amb disponibilitat dels recursos necessaris de manera igualitària, tenint també en compte les necessitats del seu entorn. Així doncs, es proposa un pla que tingui com a eix central l’assoliment de la llibertat individual i de la responsabilitat envers el col·lectiu.
Aquesta missió es desenvolupa en una estructura de quatre grans principis rectors d’actuació, que recullen els objectius principals de les polítiques de joventut:
Promoció de l’emancipació juvenil
Totes les persones han de poder tenir accés a una vida amb autonomia i una trajectòria educativa i laboral completa.
- Una ciutat en què millorin els percentatge de joves que tenen estudis secundaris obligatoris (ESO) i postobligatoris.
- Una ciutat que doni facilitats perquè els joves puguin combinar l’estudiar i el treballar.
- Una ciutat on s’incrementi el nombre de joves que tenen una feina estable.
- Una ciutat amb una política d’habitatge que afavoreixi l’emancipació dels joves a partir dels 18 anys.
Protagonistes de la transformació social
Els adolescents i els joves de Barcelona han de ser actors de la ciutat, amb plena llibertat per fer sentir la seva veu i per participar.
- Una ciutat que permeti una vida sense barreres, ni físiques ni socials, per a aquelles persones que tenen discapacitats o que són potencialment objecte de discriminació.
- Una ciutat que celebri la diversitat i que apoderi els joves per superar les barreres invisibles que imposin els prejudicis, promovent la igualtat entre totes les persones.
- Un marc de participació que apoderi els joves i els permeti compartir espais de decisió a través de l’associacionisme, i que faciliti la interlocució i el reconeixement amb les entitats de representació col·lectiva dels joves.
- Una Barcelona que promogui la producció artística i l’expressió cultural dels joves i els adolescents.
- Una ciutat que promogui les noves formes de col·laboració, cooperació i intercanvi entre iguals.
Concepció integral del benestar
Tenir cura dels joves vol dir tenir en compte la salut des d’un punt de vista global, integral i relacional.
- Una ciutat compromesa amb la millora del benestar de la població jove, a través de la promoció de la salut, l’esport i el benestar emocional.
- La ciutat com a lloc sostenible, on la mobilitat, la gestió dels recursos i els seus usos responguin a criteris ambientals i de durabilitat.
- Una ciutat amb espais d’oci i lleure per a la joventut, autogestionats i amb continuïtat, per tal de fer de l’oci un espai de relació amb diversitat d’opcions.
Un territori accessible i sostenible
La ciutat ha de ser un lloc per a tothom, accessible, sense exclusions per raó d’edat.
La ciutat és el territori amb tota una suma de recursos i d’espais per compartir entre les persones joves.
- La transversalitat i la coordinació territorial dels plans de joventut com a eina per incrementar l’aproximació a les necessitats i els reptes de la població jove de la ciutat.
- L’espai públic com un lloc perquè adolescents i joves visquin la ciutat amb plena llibertat.
- Les polítiques de joventut desenvolupades a través de la xarxa de recursos i equipaments del territori obeint al principi de proximitat en totes les actuacions.
- La ciutat com lloc sostenible, on la mobilitat, la gestió dels recursos i els seus usos responguin a criteris ambientals i de durabilitat.
