Acompanyar i escoltar: L’experiència d'una voluntària del projecte Radars
11/12/2025 - 17:39
Radars és un projecte comunitari impulsat per Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona per pal·liar els efectes de la soledat no volguda i prevenir situacions de risc de les persones grans. Treballa conjuntament amb els veïns i veïnes, comerços, farmàcies, persones voluntàries, entitats i equipaments, amb l’objectiu de transformar els barris en comunitats humanes, segures, participatives i solidàries.
Com vas conèixer el Projecte Radars?
La primera vegada que vaig sentir parlar del projecte Radars va ser gràcies a una treballadora social del Centre de Serveis Socials de Baix Guinardó.
Per què et vas apuntar com a voluntària?
La professional em va comentar el projecte i la finalitat que aquest tenia. Consistia a fer una estona de companyia mitjançant les trucades telefòniques setmanals, les trobades amb un grup petit de persones usuàries o les activitats que s’organitzen al llarg del any, a persones que, o bé estan soles, o bé passen la major part del dia sentint-se soles. Em va semblar una bona manera de col·laborar, ja que sempre m’ha agradat relacionar-me amb altres persones.
Què és per a tu el Projecte Radars?
De fa molt temps que, he volgut poder dedicar una part del meu temps a fer un voluntariat i Radars, per mi, és una manera de posar el meu gra de sorra, i ajudar en una situació ben real, de la que no som en general conscients fins que comencem a endinsar-nos en aquesta realitat.
Què creus que t’aporta aquest Projecte?
El projecte Radars, m’aporta no sols una satisfacció personal per poder ajudar, sinó que també m’enriqueix amb la relació de confiança i complicitat que es va desenvolupant al llarg del temps de relació amb les nostres usuàries. Elles esperen rebre la trucada de les voluntàries com si fóssim una amiga més o part de la família i de vegades fins i tot ens fan confidència de fets o sentiments que els costa molt explicar al seus propers. Aquesta complicitat, em genera una sensació d’empatia per algunes situacions viscudes amb la meva mare i també em dona altres perspectives sobre la vida, i com la veuen altres persones, sobretot a partir de certa edat. Aquest projecte també m’ajuda a conèixer-me millor i saber com m’agradaria viure la meva vellesa.
Explica alguna experiència o anècdota que recordis.
Al principi de començar la meva col·laboració amb Radars, vaig tenir una usuària que feia poc havia perdut el seu marit. Havien estat casats per més de cinquanta anys i tot i viure a casa amb un dels seus fills i un nét, se li feia molt difícil suportar el dolor i la soledat per aquesta pèrdua. No tenia gaires ganes de parlar i tots els pensaments eren molt tristos i negatius. Per la meva part, no sabia com poder alleugerar aquesta tristor i un dia mirant de parlar de diferents temes, vaig fer comentari del futbol i del 0-4 que el Barça li havia fet al Reial Madrid la darrera setmana, (temporada 2021/2022). Va resultar que era una gran seguidora del futbol, del Barça i per damunt del Xavi Hernández, entrenador aleshores de l’equip. Va ser com trobar el ressort per començar a parlar, i no solament de futbol. Per mi va suposar una gran alegria i aquella relació setmanal tot i que hi havia moments per a la tristor, també va donar per altres moltes bones xerrades i rialles.
Què li diries a algú que estigui pensant en col·laborar amb Radars?
Li diria que no s’ho pensi, que si creu que pot ser d’ajuda, no deixi de provar-ho i veurà que és molt possible que en poc temps es vegi sorpresa perquè rebrà molt més del que està donant.