ESCRIPTORS/ES I BARCELONA
Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
Poeta i arquitecte. Té més d’una vintena de llibres de poesia. El més conegut, Casa de la misericòrdia –l’hospici de Ciutat Vella– va merèixer-li el Premi Nacional de Cultura el 2008. Té l’obra traduïda al rus, l’hebreu o l’alemany.
Escriptor. En la seva literatura sempre hi té present la poesia, gènere amb el qual comença la carrera d’escriptor. Té un estil concís i emotiu. Escriu llibres per als més menuts i aconsegueix bones crítiques amb El silenci dels arbres (2004), inspirada en una anècdota de L’agulla daurada de Montserrat Roig. En la seva quarta novel·la, L’últim dia abans de demà és finalista al Premi Crexells, i la ciutat hi és fragmentada com la memòria.
Conegut sobretot com a autor teatral de drames històrics i autor de sarsueles, aquest escriptor barceloní d’ascendència aragonesa fou molt popular en el seu temps. Traslladat a Madrid a 19 anys fou durant el primer franquisme una figura barcelonina favorable a la idea castellanitzadora de Barcelona. Com a novel·lista i poeta cultivà una literatura sentimental que el feu molt apreciat per part del públic més senzill.
Referent de la Barcelona en llengua castellana, aquest novel·lista ha publicat nombroses novel·les situades a la gran ciutat com Últimas tardes con Teresa (1965), La oscura historia de la prima Montse (1970), Si te dicen que caí (1973) o La muchacha de las bragas de oro (1978). Ha creat un univers característic i personal de la zona del Putxet i ha elaborat un tòpic literari en l’atracció eròtica entre una protagonista catalana i rica i un seductor castellanoparlant i pobre.
Escriptor i guionista. És un dels escriptors destacats de la novel·la policíaca, amb una bona colla de premis internacionals. Té una obra molt extensa: més de cent llibres, tant per a adults com per a joves i nens, i les seves trames estan sovint ambientades a la ciutat de Barcelona. Una de les més celebrades és Barcelona Tràgica, en què es narren els fets de la Setmana Tràgica del 1909.
Novel·lista i escriptor en llengua castellana. És doctor en Literatura francesa per la Universitat de Lille i en Teoria de l’Art i Literatura Comparada per la Universitat de Granada. Debuta i sorprèn el 2012 amb la seva primera novel·la i al 2016 publica la segona novel·la, Tuyo es el mañana, situada a Barcelona, on l’atzar marca el destí dels personatges: una nena, un gos, una dona, un home, un vell i un quadre. És membre del selecte grup Oulipo, de recerca de nous llenguatges formals, creat per Raymond Queneau i François Le Lionnais, i del qual van formar part George Perec, Italo Calvino o Marcel Duchamp.
Poetessa que forma part de la generació de poetes com ara Enric Casasses, Dolors Miquel, Martí Sales, Andreu Subirats o Guim Valls, que aturen el temps a bars, vinyes o places de la ciutat. Al 2000 publica el seu primer llibre, L’acròbata tampoc en sortirà il·lès, que guanya el Premi Amadeu Oller i que és una “crònica estripada, ciutadana d’un jo que produeix glops d’un rabiós engrescament”, en paraules d’un membre del jurat. Amb una colla de poetes han creat Tucson, un espai literari i físic entre el mercat de l’Abaceria i el carrer Còrsega.
Escriptor, poeta, traductor i crític literari. Catedràtic de literatura espanyola i llatinoamericana a la Universitat de Westminster de Londres, també és professor de Màster de Creació Literària de la UPF. Beatriz Miami, publicada a Anagrama el 1991, és una de les seves novel·les ambientades a Barcelona. Ha traduït Carson McCullers, Djuna Barnes, Vladimir Nabokov o Cesare Pavese i des de fa anys és un dels crítics literaris de La Vanguardia.
Des del seu àtic del carrer Mare de Déu de Montserrat escriu les obres que li van atorgar tants lectors i premis, entre els quals destaca el Cervantes o la Medalla d’Or de la Ciutat. Primera memoria (Destino, 1960) és el llibre en què més retrata la ciutat.
Escriptor i dramaturg. Es va donar a conèixer el 1975 amb La verdad sobre el caso Savolta, acollida amb molt d’èxit de crítica. Amb la popularíssima La ciudad de los prodigios (1986) va dibuixar un fresc molt complet sobre la ciutat a l’època de les Exposicions Universals. Ha escrit moltes novel·les d’humor, protagonitzades per un detectiu boig que investiga casos enrevessats a la ciutat. Va rebre el Premi Cervantes 2016.