ESCRIPTORS/ES I BARCELONA
Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
Escriptora i periodista, és especialista en les figures de Mercè Rodoreda i Luis Buñuel. És autora d’assaigs com Mercè Rodoreda: un retrat (1991, premi Crítica Serra d’Or); Tierra sin pan: Buñuel i els nous camins de les avantguardes (1999) i d’obres de narrativa com No parlis de mi quan me’n vagi (2010), Febre de carrer (2005) o A la ciutat en obres (2002), títol en què l’autora situa un dels contes en una casa de l’Eixample. Viu a Barcelona des del 1971.
Poeta i dramaturg modernista. La seva primera obra teatral, La força del l’orgull, l’escriu a Lleida, però tota la seva vida està lligada al barri de Sant Andreu del Palomar. Conegut com el poeta dels humils, les seves obres, sobretot L’argolla (1894) o Fructidor (1897) xoquen frontalment amb la moral i el pensament dominant a l’època.
Escriptor nord-americà de novel·la negra, Cornell Woolrich signa els seus títols amb el pseudònim de William Irish. L’any 1947 publica el relat “One night in Barcelona”. La narració, que té l’Eixample i Ciutat Vella com a escenari, és publicada inicialment a Mystery Book Magazine i, posteriorment, a l’obra Los sanguinarios y los atrapados (1986).
Poeta, assagista, novel·lista i traductora, és filla de l’editor i també poeta Josep Janés. Ha traduït, del txec, Vladimir Holan, i és autora d’una extensa obra poètica, novel·lística i assagística. L’any 1972 guanya el Premi Ciutat de Barcelona per la biografia La vida callada de Federico Mompou (1972).
La seva trilogia, L’atzar de les ombres, està formada per les novel·les L’àngel de la segona mort (1997, premis Ciutat de Barcelona i Cavall Verd-Blai Bonet), El trànsit de les fades (2001, Premi de la Crítica) i El metall impur (2006, premis Sant Jordi i Crítica Serra d’Or). S’hi reflecteixen els conflictes de postguerra al barri del Gorg de Badalona. L’obra de narrativa Zapata als encants (1999) té el barri del Clot com a teló de fons.
Poeta, novel·lista i assagista, és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. És autor de les novel·les Emulsió de Ferro (2009), Emet o la revolta (2011), situades al barri de Gràcia de Barcelona, i L’Ètica (2014). També és autor de l’assaig Los Libros del Diablo (2006) i ha participat en l’antologia poètica Nueve Fresquíssimos d’Espanya (2009) i en els reculls de relats Matar en Barcelona (2010) i Crims.Cat (2011).
Poeta, novel·lista i traductor del francès, és professor del màster en Comunicació i Narrativa de viatges de l’Institut d’Educació Contínua (IdEC) de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ciutat on viu. Llicenciat en Humanitats per la Universitat Jaume I de Castelló, l’any 2003 realitza el doctorat en Teoria de la Literatura a la Universitat Pompeu Fabra. És autor del llibre de relats Proust Fiction (2005); de les novel·les Otro (2001); El Dorado (2008); El corazón de Julia (2011, escrita amb Óscar Gual i il·lustrada per Riot Über Alles); Asesino cósmico (2011) i del llibre de poesia Los sonetos (2011).
Nom artístic d'Imma Ávalos, Alicia Kopf és artista visual i escriptora. És llicenciada en Belles Arts, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Amb el seu primer llibre, Germà de gel (2016), va guanyar el premi Documenta per a escriptors menors de trenta-cinc anys del 2015, així com el Premi Llibreter de l'any 2016. La seva traducció al castellà, Hermano de hielo, va obtenir els Premis Ojo Crítico i Cálamo.
Narradora i guionista alemanya. L'any 2003 s'instal·la a viure a Barcelona i és autora de les novel·les, escrites originalment en alemany, Postal de Copacabana (2007), Carrer dels oblidats (2012) -que té com a escenari el barri antic de la ciutat- i El dia que vaig aprendre a volar (2016).
Neix a Barcelona i amb tot just dos anys marxa a viure a Las Palmas amb la seva família. Amb divuit anys torna a la seva ciutat natal per estudiar Filosofia i Lletres i Dret. Posteriorment passa a viure a Madrid. Amb només vint-i-tres anys guanya la primera edició del premi Nadal, l’any 1944, amb la novel·la Nada. El gran èxit de públic i l’impacte d’aquest títol en el món de les lletres espanyoles marcarà tota la trajectòria literària de l’autora.