ESCRIPTORS/ES I BARCELONA
Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
D
Jenn DÍAZ
(Barcelona, 1988)
Escriptora i col·laboradora de premsa. És autora dels títols El duelo y la fiesta (2012), Mujer sin hijo (2013), Es un decir (2014) i Mare i Filla (2015). Amb el recull de contes Vida familiar guanya el premi Mercè Rodoreda de l’any 2016.
José DONOSO
(Santiago de Chile, 1925 – 1996)
Escriptor i periodista. Rep el Premi Nacional del seu país el 1990. És amic de joventut de Carlos Fuentes i publica el seu primer llibre de contes, Veraneo y otros cuentos, el 1955. Forma part de l’anomenat boom llatinaomericà i n’escriu la Historia personal del boom (1972). Harold Bloom el considera autor essencial del cànon occidental de la Literatura. Viu exiliat a Barcelona, ciutat on situa l’obra Tres novelitas burguesas (1973).
Xènia DYAKONOVA
(Sant Petersburg, 1985)
Poetessa, traductora i crítica literària, és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i, des del 2004, professora d’humanitats i de llengua i literatura russa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Tradueix al català obres d’autors com Anton Txèkhov, Anna Politkóvskaia, Lev Tolstoi, Varlam Xalàmov i Aleksandr Kúixner i és autora de diversos títols de poesia.
E
Mathias ÉNARD
(Niort, França, 1972)
Escriptor i traductor, realitza estudis d’àrab i de persa a l’Institut National des Langues et Civilisations Orientales (INALCO). Viu a Barcelona des de l’any 2000 i és autor, entre d’altres, de l’obra Rue des voleurs (2012) –Carrer Robadors (2013) en la versió catalana de Mercè Ubach–, ambientada a la Barcelona de la crisi econòmica i dels moviments del 15-M. Va resultar guanyador del Premi Goncourt 2015 amb la novel·la Boussole (Brúixola, 2016).
Ramón de ESPAÑA
(Barcelona, 1956)
Escriptor, periodista i cineasta, és autor de novel·les com Nadie es inocente (1999), Calidad de vida (2004) o El millonario comunista (2010), i d’assaigs com El canon de los cómics (1996, escrit conjuntament amb Ignasi Vidal-Folch) o El manicomio catalán. Reflexiones de un barcelonés hastiado (2013).
Marina ESPASA
(Barcelona, 1973)
Escriptora, filòloga romànica i crítica literària, és autora de les novel·les La dona que es va perdre (2012) i El dia del cérvol (2016). Exerceix com a traductora, guionista, presentadora de programes de llibres a la ràdio i a la televisió i com a professora d’escriptura. Col·laboradora habitual del diari Ara, des del 2016 és coordinadora de l’oficina UNESCO Ciutat de la Literatura.
Josep Maria ESPINÀS
(Barcelona, 1927)
Escriptor, periodista i cronista de la ciutat, Josep Maria Espinàs és autor d’una molt àmplia obra narrativa que va des de la novel·la o la narrativa breu fins a la crònica de viatges i els llibres de memòries com Temps afegit (2001). Guanyador, entre molts altres reconeixements, del premi Víctor Català del 1958 per Varietés (1959) i del premi Sant Jordi del 1961 per L’últim replà (1962), l’any 2002 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Albert ESPINOSA
(Barcelona, 1973)
És director, actor i guionista de teatre, cinema i televisió de gran ressò mediàtic gràcies a sèries d’enorme popularitat com Polseres vermelles, emesa a Televisió de Catalunya entre els anys 2011 i 2013 i de la qual n’és el guionista i creador. També és autor de llibres com El món groc (2008), Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo (2010) o Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digue’m vine (2011), el títol més venut durant la diada de Sant Jordi l’any de la seva publicació.
Salvador ESPRIU
(Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985)
Poeta, dramaturg i narrador, és un dels escriptors catalans més rellevants del segle xx. Comença la seva carrera com a novel·lista amb obres com El doctor Rip (1931), Laia (1932), Aspectes (1934) o Ariadna al laberint grotesc (1935). La seva obra poètica, d’enorme influència, comprèn títols com Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), Final del laberint (1955), Les cançons d’Ariadna (1949) o La pell de brau (1960). El 1972 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
F
Pompeu FABRA
(Barcelona 1868 - Prada de Conflent 1948)
Amb estudis d’enginyer industrial, ben aviat dedica la seva carrera a la filologia i a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. Professor de català i membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, és responsable de la Gramàtica Catalana i del Diccionari General de la llengua catalana (1932).