ESCRIPTORS/ES I BARCELONA
Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
Escriptor, és llicenciat en Dret i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Col·laborador a mitjans com els diaris El Punt Avui, Ara, Diari de Balears o la revista Caràcters, és professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. L’any 2004 guanya el premi Documenta per L’estupor que us espera (2005). També és autor de títols com El llibre dels plaers immensos (2007), La batalla de Walter Stamm (2008), amb el qual guanya el premi Josep Pla, i Hotel Indira (2014), llibre que li val el premi Sant Joan de narrativa.
Escriptor i crític de cinema, és autor de les novel·les Un clavel entre los dientes (1989), Tul ilusión (1993) i Las Adelfas (1997). En aquestes obres descriu, des d’un punt de vista crític i humorístic, la burgesia catalana de la seva època. Entre 1989 i 1996 és cap de redacció de la revista Fotogramas i, a partir del 1996, director de la revista literària Qué leer.
Escriptora i periodista, és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona i viu a Catalunya des del 1973. És professora de l’Escola d’Escriptura des de l’any 2006 i professora del Màster en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra. Col·laboradora de suplements literaris de diaris com El País, El Periódico de Catalunya o Página 12 (Argentina), és autora d’un gran nombre de títols de narrativa infantil i per a adults.
Narrador i traductor argentí. Membre de l’anomenat “boom” de la literatura hispanoamericana de la Barcelona dels seixanta i setanta és autor, entre d’altres, d’alguns dels millors contes fantàstics i de la mítica novel·la Rayuela.
Autora d’una obra teatral extensa i molt guardonada, és una de les dramaturgues més rellevants i traduïdes de l’escena catalana contemporània. Obté, entre d’altres, el premi de la Institució de les Lletres Catalanes de teatre del 1997 per Accident (1996), el premi Ciutat de Barcelona de teatre del 2005 per Barcelona, mapa d’ombres (2004), el premi Lletra d’Or del 2008 per Après moi, le déluge (2007) i el premi Frederic Roda de Teatre del 2014 per Boira (2016).
Assagista, periodista, filòsof i crític d’art, autor del Glosari, una columna diària escrita sota el pseudònim de “Xènius”, a La Veu de Catalunya. És autor de la noucentista La ben plantada (1911).
Aquest gran pintor i artista plàstic és alhora un extraordinari escriptor que fins a dates molt recents no s’ha aconseguit començar a recuperar amb l’edició de la seva Obra completa (2006). Dalí és també un escriptor molt barceloní, fascinat des de ben petit per l’obra arquitectònica d’Antoni Gaudí. A Barcelona es va donar a conèixer com a creador i hi situa alguns dels seus millors textos.
Poeta, periodista i diplomàtic. Anomenat El príncipe de la letras castellanas, és considerat un dels pares del modernisme i segueix la màxima de Verlaine: “la música abans de res”. El 22 de desembre del 1898 desembarcava a Barcelona per fer cap a Madrid, on influeix els joves modernistes com Valle-Inclán, Juan Ramón Jiménez o Jacinto Benavente, que van formar part de la Generació del 98. Al 1914 s’instal·la en una casa al carrer Ticià, on tothom es pensava que fixaria la residència definitiva, però en realitat havia vingut per treballar en l’edició de Canto a Argentina y otros poemas.
(Barcelona, 1954). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, auditor, gestor cultural, escriptor i fotògraf. L’any 1983 va guanyar el Premi Documenta de narrativa amb la novel·la FM: Fragmentació Modulada (1984). És autor també d’un llibre de relats curts, El forat de l’agulla (1996) i de les novel·les Al sud de Santa Isabel (1999), traduïda al castellà amb el títol Al sur de Santa Isabel (2000), Aquell món idíl·lic (2007), El soroll del petit rèptil (2009), obra que va rebre un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes, l’any 2006, i El malson de Guinea (2018), obra amb la qual completa el cicle sobre la seva visió novel·lada de la vida a les colònies espanyoles del Golf de Guinea i les tràgiques conseqüències del procés de descolonització. La primera versió de Cicle d’acumulació, el llibre de poemes amb què retorna al gènere de la poesia, es va publicar a València, l’any 1985, i es va reeditar l’any 2021. La tardor de 2024 publica el llibre de relats La síndrome de la incertesa.
Cronista, és autor del Llibre del rei En Pere d’Aragó i els seus antecessors passats. Escrita cap al 1280, la crònica de Bernat Desclot està centrada en els regnats de Jaume I el Conqueridor i, especialment, del seu fill i successor Pere el Gran (1276-1285).