ESCRIPTORS/ES I BARCELONA

Dramaturg i guionista, és autor d’una obra teatral molt extensa i reconeguda. També és conegut com a creador i guionista de serials d’èxit produïts per Televisió de Catalunya com Poble Nou, (1993-94), Rosa (1995-1996), Nissaga de Poder (1996-1998), Laberint d’ombres (1998-2000), El cor de la ciutat (2000-2009) o Ventdelplà (2005-2010). Guanyador, entre molts altres guardons, del premi Crítica Serra d’Or de teatre dels anys 1986 (per El manuscrit d’Alí Bei), 1990 (per Desig) i 1994 (per E.R.), l’any 2013 se li concedeix el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Més informació

Conegut com l’escriptor per excel·lència del Poblenou, fins a la Guerra Civil cal remarcar la seva novel·la Suburbi (1936). Fou un destacat intel·lectual de l’exili i un defensor del socialisme utòpic. La novel·la Icària, Icària (1974) sobre l’aventura política d’Étienne Cabet té una gran vinculació amb la Barcelona històrica, autèntic baluard d’aquella ideologia idealista i modernitzadora.

Més informació

Filòsof i assagista, també realitza una important tasca com a traductor de Balzac, Marcel Proust o Charles Baudelaire. A l’article titulat “El monopoli estatal de la pornografia”, del 1927, descriu, amb admiració, els quioscs de Barcelona. La ciutat també apareix en altres títols de l’autor com ara Històries i relats (1933) o a l’assaig pòstum Paris, capital du XXème siècle (1981).

Més informació

Nascut a Cardona, de petit passa a viure al barri de Gràcia de Barcelona. Poeta místic i religiós, és autor, entre d’altres, de l’obra Ciutat de Déu, publicada l’any 1957 i guanyadora del Premi Ciutat de Barcelona del 1955.

Més informació

Autora amb una amplíssima bibliografia, coneguda sobretot pels seus llibres de viatges. El 1930 publica, amb èxit i força escàndol, Paradisos oceànics, i entre 1973 i 1075, les seves Memòries, on explica els seus viatges exòtics, la Guerra Civil que viu des de Barcelona, i els fets essencials del segle XX.

Més informació.

Max Besora ha publicat el llibre de poemes L’espectre Electromagnètic (Pagès editors, 2008), i les novel·les Vulcano (Labreu edicions, 2011), La Tècnica Meravellosa (MalesHerbes, 2014) i Aventures i desventures de l'insòlit Joan Orpí (Males Herbes, 2017), que li ha valgut un Premi Ciutat de Barcelona. Ha participat en les antologies Els caus secrets: antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972 (Moll, Mallorca, 2013) i Punts de Fuga: 26 contes sobre viatges en el temps (MalesHerbes, 2015). 

Més informació

Periodista i escriptor, l’any 1925 publica l’obra Avez-vous vu dans Barcelona?, en què posa la seva mirada sobre la ciutat fent que actuï com a element determinant del destí del seu protagonista.

Amb el pseudònim literari de Guerau de Liost, Jaume Bofill i Mates publica poemaris com ara La muntanya d’ametistes (1908), En els somnis (1913) o La ciutat d’Ivori (1918), dedicat a Barcelona. Poeta, periodista i polític, és regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat de la Mancomunitat de Catalunya i fundador d’Acció Catalana.

Més informació

Poeta i narrador, és un dels escriptors més importants i influents de les acaballes del segle xx i començament del segle xxi. L’any 1977 s’estableix a Barcelona i passa tres anys en un pis del carrer Tallers. Més endavant es trasllada a Girona i, a partir del 1985, a Blanes. El 1998 obté el Premi Herralde de novel·la per Los detectives salvajes. La novel·la pòstuma 2666 (2004), està considerada la seva obra més important. 

Més informació

Escriptor. És un dels escriptors llatinoamericans més destacats de la seva generació i de les lletres hispanes de tots els temps. Fa una estada a Barcelona durant el 1920 i les seves impressions de la ciutat –no gaire positives– es recullen a Cartas del fervor: correspondencia con Maurice Abramowicz y Jacobo Sureda (19191928).
Més informació