ESCRIPTORS/ES I BARCELONA
Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
És escriptor, doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, professor del grau d’Estudis Literaris de la Universitat de Barcelona i cofundador i professor de l’escola de literatura Bloomde Barcelona. L’any 2006 guanya el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per Defensa pròpia (2007), i també és autor dels reculls de contes Apunts per al retrat d’una ciutat (2004) i Plantes d’interior (2011).
Periodista i escriptora, és redactora a mitjans com el diari El Punt Avui o la revista El Temps. És autora dels poemaris La mare que et renyava era un robot (2012, Premi Amadeu Oller a poetes joves) i Conill de gàbia (2012). Amb la seva primera novel·la, Joyce i les gallines (2016), va quedar finalista del premi Llibres Anagrama de novel·la.
Una de les escriptores més conegudes i respectades de la literatura catalana actual. Viu, des de fa molts anys, a Barcelona, on ha situat algunes de les seves millors narracions, entre les quals destaca Carrer Bolívia (1999), en referència a la via homònima de la zona del Maresme barceloní.
Poeta, activista polític i fundador de l’editorial Seix Barral i de Barral Editores. Autor de títols de poesia com Metropolitano (1957), Informe personal sobre el alba y acerca de algunas auroras particulares (1970) o Usuras y figuraciones (1973), els seus llibres de memòries –Años de penitencia (1975), Los años sin excusa (1978) i Cuando las horas veloces (1988)– són un testimoni valuós de la Barcelona del segle xx.
Poeta, narrador i dramaturg. El 1937, poc abans d’incorporar-se al front d’Aragó, publica el llibre de contes L’oasi perdut. Després de la guerra és internat al camps de concentració francesos fins que, el 1940, s’exilia a la República Dominicana, Cuba, Mèxic i EEUU en companyia de la seva dona, Anna Murià, on escriu i tradueix gran part de la seva extensa obra. Torna a Barcelona el 1970.
Escriptor i filòsof francès. La seva obra Le bleu du ciel (1957) està ambientada parcialment a Barcelona. L’autor hi descriu els fets d’octubre de 1934, durant la vaga general revolucionària.
Narrador i poeta, va ser guanyador del premi Salvat-Papasseit el 1961 amb Una bella història. Carrer Marsala (1985) marca un punt d’inflexió en la seva carrera i és considerat un escriptor de referència. Tot i que el 1989 guanya el Sant Joan de novel·la amb L’estuari, i publica amb èxit El canvi (1997) i Els somnis (2002), entre d’altres, es va mantenir sempre allunyat de la societat i de l’entorn literari.
Narrador, traductor i dramaturg, és autor de novel·les situades a la ciutat com ara La felicitat (2001), que narra la construcció de la Via Laietana, o Quan arribi el pirata i se m’emporti (2013). A l’obra Amor d’idiota (2003), Baulenas fa servir la Barcelona postolímpica com a teló de fons. Guanya, entre d’altres, el Premi Ramon Llull del 2005 pel títol Per un sac d’ossos (2005) i el Premi Sant Jordi de novel·la del 2008 per El nas de Mussolini (2009).
Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor, director i traductor teatral. Fundador de l’Aula de Teatre de la UAB i professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, és director artístic del Teatre Nacional de Catalunya i un dels dramaturgs catalans de més projecció internacional. L’any 1994 guanya el premi Crítica Serra d’Or de teatre per l’obra Després de la pluja (1993) i, el 2003, el premi Ciutat de Barcelona de teatre per la direcció de l’obra Dissabte, diumenge i dilluns.
Llicenciat en Belles Arts, és narrador, novel·lista, poeta i dramaturg. La seva novel·la de gènere negre Lluny d’aquí (2013) té una part de l’acció situada al barri d’Horta.