ESCRIPTORS/ES I BARCELONA
Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
M
Biel MESQUIDA
(Castellón de la Plana, 1947)
Escriptor mallorquí que va viure la seva joventut a Barcelona, on es fa amic de Quim Monzó, Joan Brossa, Narcís Comadira, Maria del Mar Bonet o Joan Manuel Serrat. La novel·la experimental L’adolescent de sal, que guanya el Prudenci Bertrana 1973 però que no es va poder publicar fins a la mort de Franco, és fruit d’aquests anys a la ciutat. Un llenguatge poètic i exuberant i la crítica àcida de la societat són els seus emblemes narratius.
Bernat METGE
(entre 1340 i 1346 – 1413)
Escriptor, traductor i primer representant de l’humanisme en les lletres catalanes, neix al carrer dels Especiers (actual carrer Llibreteria), fill d’un apotecari. És protonotari de la reina Elionor de Sicília. Aquesta formació de ciències i d’humanitats l’apropa a la Cort, on és escrivà de Joan I i Violant de Bar. Quan va morir el rei Joan I, va ser acusat de corrupció i de traïció i d’aquí neix la seva obra mestra, Lo somni, escrita en primera persona. És l’introductor de l’estil renaixentista a Catalunya, i s’avançà a la literatura del segle xv.
Juan MIÑANA
(1959)
Narrador i poeta, es va estrenar en el món de la narrativa amb “La claque”, una sàtira sobre una escola d’aplaudidors, que va captar l’interès de la crítica. Recrea els últims anys de Felip IV i la pesta a Barcelona a “El jaquemart” (1991) i la Barcelona de principis del segle XX a “El cielo de los mentirosos” (2016)
Ana María MOIX
(1947 – 2014)
Narradora i poetessa, va formar part de la intel·lectualitat barcelonina dels anys seixanta, setanta i vuitanta coneguda com a Gauche Divine. És amiga de Carlos Barral, Pere Gimferrer, Ana María Matute o Maruja Torres, de qui és mestra. Guanya el Premi Ciutat de Barcelona en dues ocasions, el 1985 i el 1995. Va ser inclosa a l’antologia poètica Nueve novísimos amb només vint-i-un anys. Amb la novel·la Walter, ¿por qué te fuiste?, publicada el 1973 –una novel·la coral i polèmica, ja que retrata el despertar homosexual– es consolida el seu prestigi literari. És germana del també escriptor Terenci Moix.
Terenci MOIX
(1942 – 2003)
Neix al carrer de Joaquim Costa, al Raval, on els pares regentaven la Granja de Gavà. És un dels escriptors més populars i llegits tant en llengua catalana com en llengua castellana, sobretot després de guanyar el Premi Planeta el 1986. Escriu una vintena llarga de novel·les situades als baixos fons de la ciutat, que coneixia tan bé. A Ciutat Vella hi ha una plaça que porta el seu nom. És germà de la també escriptora Ana Maria Moix.
Empar MOLINER
(Santa Eulàlia de Ronçana, 1966)
La seva literatura es caracteritza pel sentit de l’humor i per una visió crítica de la societat. Contista aguda i experimentada, T’estimo si he begut és el seu recull de contes més internacional. Al 2015 guanya el Premi Mercè Rodoreda de contes amb Tot això ho faig perquè tinc molta por.
Jesús MONCADA
(Mequinenza, 1941 - Barcelona, 2005)
Escriptor. És considerat un dels escriptors més importants de la seva època. Guanya els premis literaris més prestigiosos de la ciutat, com el Premi Crexells (1988 i 1997) o el Premi Ciutat de Barcelona (1989). A l’editorial Montaner i Simon coneix Pere Calders, que va ser un dels seus mestres. A Barcelona també es relaciona amb Tísner o Xavier Benguerel, i hi troba la inspiració per recrear el món real i fantàstic de Mequinensa. És el García Márquez de les Terres de l’Ebre.
Dolors MONSERDÀ
(1845 – 1919)
És un dels referents literaris femenins de la seva època. Participa trenta-set cops als Jocs Florals i és la primera dona de presidir-los. És una escriptora coneguda i compromesa amb els drets de les dones treballadores des de la seva posició de dona burgesa i benestant. Mor a Sarrià l’1 d’abril del 1919. La seva novel·la més famosa és La fabricanta: una novel·la de costums barcelonines (1860-1875). Té un nom i una escola amb el seu nom.
Henry de MONTHERLANT
(París, 1895 – 1972)
Escriptor francès obsessionat amb els toros, Roma i el suïcidi. A Barcelona hi escriu La petite enfante de Castille, publicat al 1929, on diu: “Barcelona és una ciutat amb 600.200 ànimes i només uns lavabos públics”, però més enllà del cinquè districte, també queda meravellat pel pragmatisme de la ciutat: “Quan un està cansat de Castella i Andalusia pot respirar a Barcelona. Una ciutat no del tot tossuda.”
Quim MONZÓ
(1952)
Escriptor català, autor de contes, novel·les i articles d’opinió. És una de les figures més rellevants de la literatura catalana contemporània. La primera novel·la que va publicar, L’udol del griso al caire de les clavegueres (1976), se situa a La Rambla i al barri de la Ribera. La ciutat és escenari i protagonista de la majoria dels seus contes, compilats, per exemple, a El perquè de tot plegat (1993): “La força de la voluntat” passa davant de la Catedral; a “Cacofonia” el protagonista vol agafar el carrer Balmes en direcció contrària. El volum de contes L’illa de maians (1985) està ambientat davant de Santa Maria del Mar, a l’època en què estava coberta d’aigua. Actualment viu entre el Poble Sec i l’Eixample.