Joves

06/04/2022 - 14:33

Habitatge. Es reactiva el Lloguer social a Catalunya, com a mesura contra l'exclusió residencial.

Després de l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei 1/2022 de 3 de març, que entre altres normes modifica la Llei 24/2015, s’amplien els supòsits en que  serà obligatori oferir un lloguer social.

Cal recordar, que l’any passat, el Tribunal Constitucional, va anul·lar part del Decret llei 17/2019, que havia estat clau en el desenvolupament del lloguer social a Catalunya, i, per tant, va limitar els supòsits en què era possible aplicar aquesta figura.

Què és el lloguer social obligatori?

Amb la regulació del lloguer social, s’obliga a oferir un lloguer denominat social, com a condició als adquirents de determinats habitatges o als subjectes que pretenguin interposar demanda de desnonament o d’execució per impagament de deute hipotecari a persones o unitats familiars que no tinguin alternativa pròpia d’habitatge i que siguin considerats en risc d’exclusió residencial segons uns nivells de rendes prevists en la normativa.

Aquestes condicions beneficioses suposen oferir la realització d’un contracte de 5/7 anys de durada amb un import de renda contractual que representarà un percentatge dels ingressos ponderats de la unitat de convivència o persona beneficiària.

La renda consistirà en un 10%, 12% o 18%, dels ingressos ponderats de l’inquilí, depenent en què franja d’ingressos es trobi.

El lloguer social es pot renovar per una sola vegada, si es continuen complint els requisits que exigeix la normativa per poder oferir-ho.

La nova normativa torna a fixar els supòsits en què existeix l’obligació d’oferir un lloguer social a les persones afectades quan les mateixes no tinguin alternativa residencial i es trobin en risc d’exclusió residencial conforme als paràmetres que marca la llei.

Què s’entén per exclusió residencial?

Es consideraran en risc d’exclusió residencial, a l’efecte d’oferir lloguer social, les persones que percebin:

• Ingressos inferiors ponderats a 2 vegades el *IRSC, (persones soles).
• Ingressos inferiors ponderats a 2,5 vegades el *IRSC (unitats de convivència).
• Ingressos inferiors ponderats a 3 vegades el *IRSC, en cas de persones amb discapacitats o amb gran dependència.

En cas que els ingressos ponderats siguin superiors a 1,5 vegades el *IRSC, la sol·licitud ha d’anar acompanyada d’un informe de Serveis socials que acrediti el risc d’exclusió residencial.

En quins supòsits és obligatori oferir el lloguer social?

El propietari d’un habitatge, tindrà la obligació d’oferir un lloguer social si:

1.- Si es pretén l’adquisició d’un habitatge resultant d’una compensació de deutes o dació en pagament  de préstecs hipotecaris, o que q es vengui per la impossibilitat de retornar el préstec hipotecari tindrà l’obligació d’oferir un lloguer social qualsevol persona que pretengui comprar l’habitatge.

2.- En els supòsits d’interposar demanda judicial d’execució hipotecària o de desnonament per impagament de lloguer/venciment de títol jurídic que habilita l’ocupació, o interposar qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d’un deute hipotecari, les persones obligades a oferir lloguer social als afectats serà el demandant que tingui la condició de gran forquilla o persona jurídica adquirent amb posterioritat al 30 d’abril de 2008, d’habitatges procedents d’execució, dació, compensació o impossibilitat de retornar el préstec.

3.- En el supòsit de  demandar per falta de títol jurídic que habiliti l’ocupació de l’habitatge, és a dir quan es demandi a “okupes”. En aquests casos, els subjectes que tenen l’obligació d’oferir lloguer social a les persones que ocupen, són només alguns grans tenidors en concret, només les entitats financeres, fons d’inversió, gestors d’actius bancaris, fons de capital de risc, i fons de titolarització d’actius.

Què entenem per gran tenidor d’habitatge?

Com hem vist anteriorment, l’obligació d’oferir lloguer social abans d’interposar demanda, és majoritàriament dels subjectes considerats grans tenidors d’habitatge.

Així, seran considerats grans tenidors d’habitatge:

A. Les entitats financeres, les filials immobiliàries d’aquestes entitats, els fons d’inversió i les entitats de gestió d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària, d’acord amb la legislació mercantil.

B. Les persones jurídiques que, per si soles o a través d’un grup d’empreses, siguin titulars de més de deu habitatges situats en territori de l’Estat, amb les algunes excepcions (promotors socials, persones amb VPO i entitats sense ànim de lucre que proveeixin d’habitatge a col·lectius vulnerables).

C. Els fons de capital de risc i de titolització d’actius.

D. Les persones físiques que siguin propietàries de més de quinze habitatges, o copropietàries si la seva quota de participació en la comunitat representa més de 1.500 metres quadrats de sòl destinat a habitatge, amb referència en tots dos casos a habitatges situats en territori de l’Estat, amb les mateixes excepcions que estableixen per a les persones jurídiques.

Si vols saber si tens drets a un lloguer social, si el teu arredador és o no un gran tenidor d’habitatge o tens qualsevol altre dubte en habitatge, demana una Assessoria d’habitatge Compartit a qualsevol Punt infoJOVE de la ciutat.