Participació ciutadana

Sants-Montjuïc ha presentat avui al Consell Plenari el Pla d'Acció Intercultural (PAI), una eina per incorporar la perspectiva intercultural al conjunt d’accions de treball del Districte. Aquesta mesura de govern es desenvolupa a partir del Pla Barcelona Intercultural 2021-2030. Sants-Montjuïc, és el segon districte, després de Ciutat Vella, que presenta un pla amb accions específiques per afavorir la igualtat de drets i oportunitats, sense discriminacions.

El PAI, que tindrà vigència fins al 2024, proposa eines per incorporar en tots els àmbits de l’acció del Districte i a la tasca diària de l’administració una mirada intercultural i de gènere amb enfocament interseccional. Aquesta perspectiva té en compte l’encreuament i interrelacció dels diferents eixos de desigualtat. Així, s’entén que les variables tradicionalment lligades a la diversitat cultural, com poden ser l’ètnia, el lloc de naixement, la cultura d’origen o la religió, s’entrecreuen entre elles i convergeixen alhora amb altres com són el gènere, l’orientació sexual, l’edat, la situació administrativa, la racialització, la classe, etcètera. Identificar aquestes interrelacions és clau per poder abordar les desigualtats i discriminacions a l’hora de dissenyar i implementar polítiques públiques.

El PAI se centra a impulsar aquesta perspectiva intercultural dins l’estructura tècnica i administrativa del Districte de manera transversal. Vol promoure un canvi institucional que permeti incidir des de l’arrel en les desigualtats socials estructurals que impedeixen o dificulten l’accés a drets i polítiques públiques, en igualtat de condicions, per a tota la ciutadania. Per fer-ho la mesura proposa, des de la proximitat, objectius i línies d’actuació al territori. 

Un districte amb una diversitat en auge

Sants-Montjuïc és un territori heterogeni, tant en la seva configuració de població com de característiques dels barris. Segons les dades del padró del 2021, el 24,4% de la població és nascuda a l’estranger, dos punts per sobre la mitjana de la ciutat de Barcelona. En total, en aquest districte viuen persones procedents de 146 països; les principals nacionalitats estrangeres són la italiana, la pakistanesa i la xinesa. L’alumnat d’origen estranger en ensenyaments de 3 a 16 anys representa el 24,5% del total, un percentatge que s’eleva fins al 32% si ens fixem només en els centres públics.

Pel que fa a pluralitat religiosa, a Sants-Montjuïc hi ha 61 centres de culte de nou tradicions diferents. La catòlica i l’evangèlica són les creences amb un major nombre de centres adscrits. D’altra banda, Sants-Montjuïc és un dels districtes de la ciutat on resideixen més persones gitanes, principalment als barris de la Marina i d’Hostafrancs.

Àmbits i eixos d’actuació del PAI

El Pla d’Acció Intercultural del Districte de Sants-Montjuïc es concreta en cinc eixos treball amb diversos objectius i propostes. Els grans àmbits d’actuació on incorporar i enfortir la perspectiva intercultural són l’organització interna, la formació, la comunicació, la participació i l’accés a tràmit i serveis.

1. Organització interna

• Incorporar persones amb bagatges i orígens culturals diversos a l’administració. Això ha de permetre que la composició de l’administració pública s’assembli més a la diversitat seva del conjunt de la ciutadania.
• Millorar l’articulació i el treball en xarxa del Districte amb l’Oficina per la No Discriminació i els serveis de prevenció i atenció a les violències masclistes.
• Avaluar de forma periòdica la incorporació de la interculturalitat en les accions, serveis, projectes i equipaments del districte (biblioteques, centres cívics, casals, equipaments esportius etc.).

2. Formació

• Sensibilitzar i formar de manera continuada el personal de l’administració pública per incloure la perspectiva intercultural en les seves tasques. Generar espais, mecanismes i recursos de reflexió permanent.

3. Comunicació
L’existència de barreres lingüístiques, narratives, materials o instrumentals implica que les comunicacions de l’administració –i, conseqüentment, els recursos que aquesta ofereix– no siguin d’igual accés per a tota la població. La comunicació institucional pot tenir un rol en la (re)producció de desigualtats i discriminacions o, pel contrari, pot contribuir a construir marcs comunicatius no discriminatoris i accessibles. Així, es proposa:

• Revisar les narratives i l’accessibilitat del llenguatge en els productes de comunicació.
• Enfortir imaginaris inclusius en els materials de comunicació del Districte.
• Disseny i activació d’estratègies i accions comunicatives amb mitjans de comunicació locals diversos.
• Reforçar els recursos relacionats amb la traducció. Com traduccions amb llenguatge no sexista i inclusiu a les diferents llengües que es parlen.
• Incorporar la mirada de grups i col·lectius que pateixen invisibilització, discriminació o racisme en el disseny de les accions comunicatives del Districte.

4. Participació

• Acompanyar els projectes impulsats en el territori per facilitar la incorporació de la mirada intercultural.
• Impulsar processos participatius amb canals/mecanismes/metodologies adequades per garantir-ne l’accessibilitat a tota la ciutadania, de manera igualitària, clara i transparent.
• Revisar les subvencions futures sota una mirada intercultural.
• Incrementar la formació adreçada a les entitats per tal d’afavorir la incorporació d’una mirada diversa en la realització dels projectes.
• Enfortir els espais i mecanismes de diàleg, participació i co-producció.
• Incrementar la visibilització de les persones d’origen cultural divers al districte.
• Impulsar la programació de propostes culturals que posin de manifest la diversitat del districte.
• Posar en valor la història dels col·lectius històrics del territori.

5. Accés a tràmits i serveis

• Facilitar l’accés a la informació relativa a tràmits i serveis del Districte a la població d’orígens diversos. Evitar que les barreres digitals i idiomàtiques segueixin representant un problema d’accessibilitat als recursos i serveis.
• Elaboració d’un estudi amb el personal de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania sobre les necessitats de la població.
• Facilitar l’accés de tota la ciutadania a la gestió d’activitats a l’espai públic per a la realització d’activitats interculturals. Elaboració i difusió de material informatiu on s’expliqui en diferents idiomes les implicacions i condicionants de la reserva d’espais i la petició de llicències.
• Increment de l’oferta d’ensenyament de català o castellà per a persones d’origen divers tenint en compte la seva heterogeneïtat.
• Revisió dels continguts dels materials de benvinguda del Servei d’Orientació i Acompanyament per a Persones Immigrades (SOAPI) i de Reagrupament Familiar.

Algunes d’aquestes línies d’acció ja es treballen des del Districte amb diferents entitats, associacions, espais i col·lectius auto-organitzats de persones d’origen divers o persones pertanyents a grups culturalment minoritzats. Són exemples de desenvolupament d’aquest PAI algunes propostes concretes com:

• Projecte de Memòria Històrica (Hostafrancs). Un nou projecte per posar en valor la cultura gitana dins del barri i el districte amb entitats i persones gitanes.
• Sopes del món (Badal). Visibilitzar i teixir aliances entre les diferents comunitats participants. Recuperar l’activitat que va deixar de fer-se en anys anteriors i reprendre la interlocució amb grups no constituïts per tal d’afavorir-ne la implicació i visibilització.
• Comissió Jove del Poble-sec. Acompanyar i facilitar les accions promogudes per la comissió jove del Pla Comunitari de caire intercultural, principalment durant la Festa Major del barri.
• “Pepita Intercultural” (la Marina). Incidir en una programació amb mirada intercultural a la Sala Pepita Casanellas.
• Carnaval intercultural (Sants, Hostafrancs i la Bordeta). Potenciar mecanismes perquè els i les participants també generin altres propostes culturals durant la resta de l’any.