Per primera vegada s’ha iniciat un procés participatiu per dur a terme el Pla d’infància 2021-2030 a Barcelona. L’objectiu: identificar els reptes que s’han d’assolir, tenint en compte les necessitats dels infants i els adolescents de la ciutat, i consensuar quines actuacions s’han d’impulsar per millorar les seves vides i els seus drets en els propers anys.
Primer procés participatiu en un Pla d’infància
El Pla d’infància s’ha elaborat per primera vegada de manera participativa, la qual cosa representa un salt en les polítiques municipals adreçades a la infància. S’han tingut en compte les prioritats detectades per part dels infants (recollides a l’Agenda dels infants del programa Parlen els nens i nenes, al Focus infància i ciutadania 2017-2020 i a les propostes dels infants al Programa d’Actuació Municipal 2020-2023); per part del govern municipal (a través de l’Agenda 2030 de Barcelona), i per part dels agents socials (a través del Pacte per Barcelona).
D’altra banda, les entitats i les persones amb expertesa i coneixement de les necessitats de la infància i l’adolescència i la ciutadania en general (adolescents i famílies amb infants) han pogut fer arribar les seves aportacions i suggeriments a través de trobades telemàtiques, debats en línia articulats al voltant dels drets i els reptes dels infants (salut, educació, vida digna, família, protecció, participació i interès superior) i la plataforma Decidim.
La informació, el debat i el contrast s’ha fet amb els diversos agents implicats, com ara el Grup motor del pla, la Comissió Transversal, entitats d’infància, el Consell Assessor (format per entitats com Save The Children o Unicef i organitzacions del món acadèmic com la Universitat de Barcelona o la Universitat Ramon Llull, els districtes de la ciutat i, per descomptat, els infants i la ciutadania en general.
“L’Ajuntament sempre ha apostat per dur a terme processos deliberatius amb la ciutadania i, sobretot, amb aquelles entitats i persones que en saben molt, d’infància. Treballar conjuntament és clau per detectar-ne les necessitats i donar resposta a les seves demandes i prioritats”, assegura Carles Gil, cap del Departament de Promoció de la Infància.
Un pla que incorpora la veu dels infants
Durant l’elaboració del Pla d’infància s’han tingut en compte les demandes de millora del benestar fetes per nens i nenes d’entre 10 i 12 anys de la ciutat de Barcelona i les seves propostes d’actuació a partir del programa Parlen els nens i nenes, elaborat per l’Institut Infància i Adolescència. “Vam fer una enquesta a 4.000 infants de la ciutat per poder saber quines eren les seves necessitats i propostes sobre el món escolar, el món del lleure, la família…”, explica Carles Gil.
“De tot aquest procés”, continua Gil, “es va crear el grup GRUP ALTAVEU, format per 15 infants d’entre 11 i 13 anys de tots els districtes de Barcelona, que ara ja en tenen 14, i que van ser els representants de la veu dels infants. Aquest grup treballa per presentar l’Agenda dels infants i obrir diàlegs amb responsables polítics, serveis municipals, entitats i agents socials de la ciutat.”
Un altre projecte que recull les prioritats dels infants és el procés Ciutadania Adolescent de Barcelona, adreçat a nois i noies de 12 a 17 anys, de centres educatius de secundària obligatòria i de centres d’educació especial, que promou el debat amb un seguit de trobades i planteja que l’alumnat pugui presentar propostes als plenaris municipals de districte i de ciutat, amb el compromís polític d’admetre o rebutjar les propostes presentades.
Sens dubte, un projecte cabdal a l’hora de tenir en compte l’opinió dels adolescents. Com diu Lluís Vila, president de FAPAES: “Moltes vegades l’adolescència és l’etapa més oblidada. Sempre diem que quan els nens fan 12 anys sembla que desapareguin. Per això, des de FAPAES (Federació d’associacions de pares i mares d’alumnes d’ensenyament secundari de Catalunya) reivindiquem que es tingui en compte la darrera etapa de l’adolescència i que hi hagi una transició coordinada entre infància i joventut, perquè no se solapin les accions.”
Principals reptes detectats del Pla d’infància
El procés participatiu #PlaInfànciaBCN ha tingut com a objectiu debatre l’estructura del pla a partir d’un document inicial elaborat per l’Institut Infància i Adolescència basat en les dades clau de ciutat i en les principals conclusions de la recerca social impulsada arran de la covid-19 (per conèixer-ne el seu impacte en la infància i l’adolescència).
L’objectiu: detectar els drets i els reptes que la ciutat hauria de poder assolir des d’ara fins al 2030. Entre aquests, el dret a les condicions econòmiques i materials adequades, que té com a reptes principals garantir una alimentació adequada, un habitatge digne i uns subministraments energètics i atendre les necessitats emocionals dels infants amb programes i serveis de prevenció i atenció.
Pel que fa al dret a l’educació, l’objectiu és reforçar l’escolarització entre els 0 i 2 anys (l’única que no és universal) i els serveis de suport a la criança, garantir el dret a l’educació per a tots els infants, reforçar la lluita contra la segregació i l’abandonament escolar prematur i combatre la bretxa digital. “Durant la pandèmia hem après que la bretxa digital no és només una disfunció pel que fa als coneixements i les habilitats per poder fer servir unes eines, sinó que hi ha un aspecte molt més important: l’entorn i l’ambient que té l’infant a casa seva”, assegura Lluís Vila, president de FAPAES.
Un altre repte recollit dins del Pla d’infància és reconèixer el pes del lleure i la cultura com a factors essencials en el benestar dels infants. “La Campanya de Vacances d’Estiu és un projecte molt potent que facilita l’accés a tots els infants i adolescents residents a Barcelona a una oferta àmplia d’activitats de lleure.
Aquest any l’Ajuntament ha desemborsat quatre milions i mig d’euros en beques. Una aposta clara per garantir la participació de tots els infants i evitar que la capacitat econòmica de la família sigui un obstacle per gaudir de les activitats, com tampoc ho ha de ser la condició física, psíquica o sensorial. El dret a l’alimentació és un dret bàsic, però el dret al lleure també ho és”, ressalta Carles Gil, cap del Departament de Promoció de la Infància.
Altres drets que cal tenir en compte són el dret a la salut integral i als serveis sanitaris (un dels reptes principals és vetllar per l’accés dels infants en situació de vulnerabilitat a l’assistència sanitària no coberta per la xarxa pública de salut); el dret a la família i les seves responsabilitats, i a la protecció social de la infància (pretén reforçar el suport a les famílies amb infants i adolescents amb discapacitat o necessitats d’atenció precoç i millorar l’atenció de la infància en situació de risc i desprotecció), i el dret a la protecció contra els maltractaments. “En aquest cas cal reforçar els programes de prevenció contra els maltractaments i les mesures de lluita contra la violència masclista. Per això hem elaborat un programa específic de diagnosi en tots els equipaments de l’Ajuntament on hi ha presència d’infants”, comenta Carles Gil.
Josep Maria Villena, president de l’Associació Diomira i president de la Taula per a la Infància i l’Adolescència de Catalunya, considera que també s’ha de continuar avançant en el dret de la participació i l’escolta dels infants. “Darrerament no es té prou en compte l’opinió dels infants, i això ens preocupa, perquè són ciutadans de ple dret. A través del Pla d’infància es reforçaran els canals i els espais perquè els infants i els adolescents participin en la presa de decisions, rebin informació i siguin escoltats”, afegeix Villena, membre també del Consell Assessor del pla.
El Pla d’infància, una eina molt viva
El 16 de juliol es va fer la sessió de tancament d’aquest procés participatiu amb la comissió de seguiment. I amb tota la informació recollida i les propostes validades tècnicament s’elaborarà un document que previsiblement s’aprovarà al setembre i s’establirà el seguiment dels compromisos adquirits. “Aquest pla aprovat serà el document viu, que avaluarem amb entitats i els mateixos infants cada tres anys, per incorporar-hi reptes nous i modificar-ne tot el que calgui. El pla s’anirà actualitzant periòdicament i de manera participativa des d’ara fins a l’any 2030, amb l’acompanyament de l’Institut Infància i Adolescència, que s’encarregarà del monitoratge dels avenços i d’incorporar les novetats al Pla”, explica Carles Gil.
“Valoro molt positivament la voluntat política de donar llarga trajectòria al pla. Tinc clar que el projecte no són només paraules, sinó que hi ha una magnífica delimitació d’eixos, de reptes i d’actuacions”, conclou Josep Maria Villena, president de l’Associació Diomira.