Eva Albaladejo és tècnica de la Direcció de Democràcia Activa i la referent dels districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. En preguntar-li per la seva feina, es percep en totes les respostes una convicció ferma en la diversitat i el diàleg com a elements perquè la gent que viu a Barcelona senti que en forma part i participi.
Què és el que la democràcia activa afegeix al concepte tradicional de participació?
Quan nosaltres diem que som tècnics de democràcia activa la gent sovint no ens entén i per això ho aclarim amb el concepte de participació, però anem més enllà. El nostre objectiu no és només procurar que la gent participi en les iniciatives impulsades per l’Ajuntament sinó fomentar vies diverses i regulars on poder incidir més enllà de votar cada quatre anys.
Des de l’Àrea no només ens encarreguem de projectes de ciutat sinó que ens distribuïm els diferents districtes entre nosaltres per tal de tenir més vinculació al territori. Així, la nostra voluntat és afavorir que hi hagi espais on la ciutadania pugui sentir que existeix una incidència real en l’elaboració de les actuacions que l’afecten perquè han format part del procés i no només n’han rebut els resultats.
És per això que promovem que hi hagi una mirada global i transversal entre totes les àrees i departaments dels districtes i amb diversitat i representativitat de tots els col·lectius i agents.
Llavors, la vostra figura als districtes és assessorar?
Sí. Assessorem, ajudem i col•laborem en les accions que impulsen els districtes. Per exemple, als consells de barri que ja tenen una tradició de fa molts anys, intentem que hi hagi els elements que assegurin la màxima participació i per això durant la pandèmia hem promogut la via telemàtica per tal que ningú quedés fora. Intentem facilitar que malgrat que passin coses, els espais segueixin existint i la diversitat estigui garantida.
També treballeu amb els veïns i les veïnes?
Hi procurem ser malgrat que aquesta part és una tasca més assumida per les tècniques de cada districte. En qualsevol cas, procurem col·laborar i fer-nos presents perquè ens puguin tenir de referència. El fet és que no només treballem als districtes sinó que som una àrea de ciutat i, en aquest sentit, també som la via per traslladar els projectes de ciutat al territori. Per exemple, en el cas dels Pressupostos Participatius, hem sigut la via de connexió i coordinació amb les diferents àrees implicades de l’Ajuntament i dels districtes.
I amb les iniciatives que ja existeixen als barris des de l’organització veïnal?
Hem de donar suport i acompanyar les iniciatives i sinergies veïnals que ja hi ha als barris i promoure-les on no n’hi ha i en aquest punt també hi fa molta feina a l’àrea d’Acció Comunitària i als equipaments de proximitat. És realista reconèixer que hi ha moltes barcelones i cal ser creatius en pensar estratègies específiques per a cada territori. És la suma de tot el conjunt la que ens encamina cap a la direcció global i transversal que volem i l’Administració ha de facilitar les eines.
Quins són els espais que promoveu perquè la participació ciutadana sigui plena?
Per un costat hi ha els òrgans de participació com els consells de barri. Són espais molt arrelats, però als quals costa que hi participi gent nova. En aquest sentit, intentem establir eines de debat per fer-los més enriquidors i facilitar que siguin més diversos. Cada Districte és un món i hi ha llocs amb molta tradició associativa on les sinergies són més fluides, però cada territori és diferent i cal tenir enginy.
Per altra banda, hi ha els processos de participació que no són tan estables i establerts com els òrgans i en aquests casos ens encarreguem de fer un treball d’assessorament per saber quins agents i col·lectius s’hi veuen afectats i busquem maneres per treballar amb ells.
Com per exemple?
A Les Corts vam fer un procés sobre la zona verda de la Colònia Castells per decidir quins criteris havia de recollir. Vam detectar quins col·lectius hi coexistien i vam observar que eren molts i molt diversos: un centre ocupacional, una escola per a persones amb discapacitat, un CAP, un hort urbà, associacions de veïns… Vam treballar amb tots, els vam convidar a unes sessions de debat on també hi havia una persona experta que facilitava les eines de reflexió i debat. Al començament hi havia idees i interessos que xocaven frontalment i, quan vam acabar, tothom estava content perquè tothom sentia que tenia el seu espai i, fins i tot, van sorgir noves sinergies. Per exemple, l’acceptació de l’hort urbà va ser més gran que inicialment. Tot tenia finalment un sentit i un equilibri que satisfeia a tothom. Per a mi és importantíssim que la gent que viu i usa un espai pugui dir el que pensa i tingui la possibilitat d’escoltar la resta per arribar a conclusions de forma comunitària.
Amb quines limitacions us trobeu en aquest tipus de processos?
La dificultat més gran és que de vegades es considera que la participació és una part afegida als processos. Nosaltres defensem i promovem que ha de ser un enfocament transversal que articuli totes les fases d’un procés. Som conscients que de vegades hi ha limitacions pressupostàries, estructures encara molt rígides i tempos que no ho posen fàcil, però creiem en la importància de fer pedagogia per comptar cada dia amb més gent que tingui aquesta mirada transversal i plural.
Pot ser que sovint aquests processos necessitin ser més visibles?
A Barcelona hi ha moltes coses i molt moviment constant. És clar que la comunicació és un element imprescindible per explicar aquests processos, però també som conscients que és molt difícil arribar sempre a tothom. Per això procurem buscar els públics específics en cada cas i, si bé és cert que els Pressupostos Participatius interpel·laven a tota la ciutat i la visibilitat va ser molt gran, estic segura que la gent de Sants i altres ciutadans implicats van assabentar-se del procés de remodelació de l’entorn de Sants Estació perquè l’objectiu principal és implicar el barri i als col·lectius implicats en concret.
Com ha condicionat la pandèmia la promoció de la participació i quin panorama deixa?
El context que vivim ens ha abocat a les eines digitals i ha constatat que són importants perquè aporten immediatesa, però és cert que no tothom hi té accés. Per exemple, la gent gran que està associada i participa en els òrgans més històrics, normalment no està connectada a la xarxa. En canvi, la població més jove està molt més connectada, però se sent allunyada d’aquests òrgans. És per això que hem d’anar trobant l’equilibri per acostar-nos a uns i altres. En aquest sentit, el portal decidim.barcelona està sent una eina que a poc a poc es va arrelant i contribueix a ampliar els perfils que participen. En el cas dels consells de barri, per exemple, la forma híbrida entre la presencialitat i la via telemàtica és una estratègia que seguirem explorant perquè hem constatat que contribueix a la participació de més gent i més plural.