El procés Ciutadania Adolescent es troba en ple debat! Les i els adolescents de Barcelona incideixen, així, en el model de districtes i de ciutat.
El curs escolar 2020-2021 va ser el de la reformulació: l’Audiència va renéixer i va passar a convertir-se en el procés participatiu Ciutadania Adolescent.
Un canvi de nom… més participatiu encara!
El nou procés l’impulsen conjuntament l’àmbit municipal de Participació, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) i el Consorci d’Educació de Barcelona, i presenta diverses diferències bàsiques respecte a l’espai anterior, l’Audiència Pública als Nois i Noies.
La primera diferència és, com el seu nom indica, que l’espai, nascut ja fa 26 anys, “feia servir el format d’Audiència Pública, una trobada formal amb els polítics per poder tractar un tema concret i on es presentava un document, el manifest: un a cada districte i un en l’àmbit de ciutat. La diferència amb el procés es que es fan servir els plenaris municipals de districte i ciutat”, explica Jose Cano, cap del programa de Ciutadania i Educació de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.
Cano continua explicant la resta de diferències: “Ara la temàtica la trien els adolescents i es fa servir la plataforma decidim.barcelona per traçar el procés i fer servir els recursos d’aquesta eina digital. A més, el projecte ara dura un curs sencer més el trimestre següent, en què es dona una resposta concreta i específica a cada una de les propostes presentades”.
També hi hagut un darrer canvi demogràfic: Ciutadania Adolescent és un procés exclusiu de l’alumnat de secundària, mentre que l’espai de participació per als infants de primària de Barcelona passarà a ser el Pregó dels Infants de les Festes de Santa Eulàlia, que ara s’amplia fins a sisè.
La transformació d’aquest espai està orientada a fer un canvi organitzatiu per millorar la participació dels i les adolescents d’educació secundària obligatòria i dels seus centres educatius.
I la ciutadania adolescent, com viu el canvi?
El canvi ha portat aspectes positius, però també reptes a les classes dels instituts de Barcelona: “L’any passat l’activitat es feia en una optativa i érem menys gent. Ara és més caos perquè treballem tota la classe, però també hi ha més idees”, explica la Joana, estudiant de tercer d’ESO de l’Escola Sant Felip Neri del Gòtic. La Fred, companya seva, hi suma: “L’any passat feies feina autònoma durant tot el curs i enguany ho fem amb els dinamitzadors, però també és cert que el recurs del web millora el projecte”.
Ambdues estan molt contentes de poder escollir el tema: “Això és molt important. Millor treballar una cosa que t’interessa. Nosaltres hem triat medi ambient per al procés de Barcelona”, explica la Joana, “i per al barri, l’espai públic (la seguretat, els llums…). Un tema molt gran a partir del qual podem tractar més subtemes”, conclou la Fred.
En pro d’una joventut activa i participativa
La Yasmina Santiago, estudiant de quart d’ESO a l’Institut Escola El Til·ler, resumeix la seva participació recalcant que “per a nosaltres és una oportunitat dir el que volem millorar i que sigui escoltat. I tenir l’oportunitat de parlar amb un ajuntament que ens escolti”.
La Joana i la Fred hi estan molt d’acord: “Et sents més inclosa en el funcionament de la ciutat, saps que estàs aportant les teves idees”, diu la Joana; i “et dona avantatges”, suma la Fred, “pots saber el que vindrà en un futur, saps una mica de què va”.
Què fan les adolescents durant el procés? Les fases
En primer lloc, els centres escolars de secundària que reben fons públics poden inscriure’s al procés. Enguany, són 33 els centres inscrits, cosa que representa un 10% dels centres públics i concertats de Barcelona.
Un cop informats del procés, els i les adolescents han escollit un tema per cada districte i un tema de ciutat, en sessions treballades per grup classe i amb l’ajuda de dinamitzadores contractades (entre les empreses que coordinen el projecte, la cooperativa Estel, Descoberta, Nadal Villena, Urbanins i Espai Coneix).
Les propostes, un total de 62, van ser recollides al decidim.barcelona i van ser votades aquest hivern. Els temes finalistes es focalitzen en el medi ambient, la mobilitat sostenible, les activitats esportives o el benestar i la salut, entre altres.
Ara es troben en fase de debat del tema de ciutat i de cadascun dels temes de districte, que acabarà amb l’elaboració d’una llista d’accions de millora que quedarà pública al decidim.barcelona a finals de març del 2021.
Entre els mesos d’abril i juny del 2021 es presentaran les propostes de millora resultants del procés participatiu als plens municipals de cada districte i també al de ciutat. I els representants polítics de Barcelona faran un retorn als i les adolescents sobre les propostes durant el primer trimestre del curs 2021-22.
Tot aquest procés es beneficia de l’empenta d’una ciutadania jove que, ho ratifica la Roser Garcia, coordinadora logística del procés: “Té un munt de ganes de connectar la ciutat a la seva vida, i per tant, fer-la més seva i alhora més rica”.