L’experiència del Poble-sec i el Besòs i el Maresme exemplifica la diversitat i riquesa d’aquests espais participatius i comunitaris nascuts de la mateixa demanda del teixit veïnal.
Entitats ciutadanes, serveis socials, professionals sanitaris, equipaments municipals, personal tècnic comunitari o veïnes i veïns a títol individual es reuneixen normalment un cop al mes, depenent de cada barri, en aquests espais territorials de trobada i participació oberts a tothom i en transformació constant, ja que es poden mantenir de manera estable en el temps o poden sorgir per una necessitat puntual en un moment concret i després desaparèixer.
Recollim l’experiència de dos territoris que exemplifiquen la diversitat i riquesa d’uns espais de participació consolidats també en d’altres districtes i barris de la ciutat.
El Poble-sec: més de deu anys de participació comunitària
El Pla comunitari del barri del Poble-sec, que es va engegar l’any 2008, ha permès la creació de diferents espais de participació ciutadana, com ara les taules (en aquest cas, també anomenades “comissions”). “Si es planteja un interès i una necessitat de crear aquests espais conjunts i hi ha un compromís per part de diferents agents del territori de participar-hi regularment, es tiren endavant”, explica Esther Repullo, una de les dues tècniques comunitàries del Poble-sec que dinamitza els espais de participació. Actualment, al barri hi ha cinc taules o comissions temàtiques: Salut Comunitària, Educació i Infància, Sociolaboral, Joves i Cultura Comunitària.
Una de les comissions més consolidades és la de Salut Comunitària, en la qual participen professionals del sector sanitari i serveis socials, així com entitats sense ànim de lucre com Psicologia sense Fronteres. “Des d’aquest espai s’ha treballat per fomentar el benestar físic i emocional del veïnat contribuint a la millora de la salut i dels hàbits reduint la medicalització del malestar quotidià”, explica Repullo.
També remarca que, des d’aquesta comissió, juntament amb la Taula d’Educació, s’està treballant amb les escoles del barri en el projecte “A l’escola ens cuidem” per posar al centre les feines de cura i visibilitzar-les : “Hem elaborat una guia per a les escoles en la qual parlem de com posar al centre les cures i donem eines per reflexionar amb l’alumnat sobre la importància que tenen aquestes tasques per a la vida i per al desenvolupament de totes les persones. Entenem la cura d’una manera àmplia i al llarg de totes les fases de la vida. Ni només cura fisica i emocional, sinó també mediambiental, l’autocura, etc.”
Aquests espais de trobada al barri serveixen també per compartir recursos i agendes. “Al Poble-sec hi ha mil coses que es fan alhora, i pot ser que s’estiguin duent a terme projectes similars des de l’àmbit activista i alhora des dels serveis més assistencials o des d’alguna entitat. Les taules o comissions són espais per unir esforços, no doblar feina i optimitzar recursos per tal d’arribar a més gent”, explica Repullo.
Les energies comunitàries que es creen a les taules són constants i d’allò més diverses. A la Comissió Sociolaboral s’ha realitzat una guia amb un recull dels serveis bàsics del barri per a famílies d’origen migrant que moltes vegades no entenen el català, una petició del Sindicat de Barri del Poble-sec davant l’increment d’aquest perfil.
A la Taula de Joves s’han fet qüestionaris sobre la percepció de la salut mental entre els i les professionals que treballen amb el jovent i com es pot treballar el tema de l’estigma des d’una mirada comunitària. Mentre que la Comissió de Cultura Comunitària s’ha convertit en un espai de trobada per treballar en xarxa i impulsar conjuntament projectes de cultura comunitària amb una mirada d’arrelament al territori.
“En aquests espais es comparteixen vivències i maneres de fer molt diferents, fins i tot des d’ideologies o visions allunyades, però el més positiu és que a les taules i comissions treballem per cobrir conjuntament les necessitats del Poble-sec i millorar el benestar de les veïnes i veïns”, destaca Repullo, que reconeix que queda feina per fer perquè hi participin persones que no estan organitzades en el teixit social del barri. “De vegades són més usuàries que participants actives, i com que amb la pandèmia estem mantenint les reunions de les taules en línia, costa més arribar-hi”, reconeix.
El Besòs i el Maresme combat la soledat de la gent gran
La xarxa de veïns i veïnes, entitats, equipaments i serveis del Besòs i el Maresme també treballen des de diverses taules de participació en el marc del Pla comunitari per transformar el barri i millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen. Ara existeix una taula de gent gran, de salut comunitària i una de dones.
La Taula de Gent Gran, en què participen una quinzena d’entitats i serveis que treballen amb persones d’edat avançada, està centrada en els darrers anys a donar solucions des de l’àmbit comunitari per combatre la soledat i l’aïllament que experimenten aquestes persones. “Per exemple, s’ha generat el grup comunitari Fem Amistats, un grup, majoritàriament de dones, que es troben per anar juntes a fer una activitat cultural o a intercanviar coneixements”, explica Fabiana del Genio, tècnica comunitària del Besòs i el Maresme.
Des d’aquest espai també s’han fet xerrades a persones grans sobre la covid-19 i les vacunes, en què han col·laborat personal d’infermeria i els centres ambulatoris. “Vam detectar que hi havia molt desconeixement i desconfiances entre les persones grans sobre les vacunes, i vam fer diverses xerrades en línia, però també facilitant sales dins d’equipaments públics on es projectava l’esdeveniment, per facilitar l’accés a les persones que no tenen tant contacte amb la tecnologia”, comenta del Genio.
Les taules del Besòs i el Maresme són espais per generar projectes i accions, però també punts de trobada. “La complexitat d’aquests espais està en el fet d’aconseguir l’equilibri entre la seva operativitat i la part més relacional, perquè algunes persones que hi participen ho fan sobretot per conèixer altres veïns i veïnes i fer coses en col·lectiu, i això també s’ha de cuidar”, recorda la tècnica comunitària.
Per tal de millorar la participació en les taules del Besòs i el Maresme, una de les claus és la dedicació de temps i recursos a fer valoracions del seu funcionament i trobar mecanismes per millorar-lo. “Podria estar bé fer alguna sessió dinamitzada per algun col·lectiu o persona externa, per tenir una visió diferent i perquè així també les dues tècniques podríem donar-hi més voltes”, reconeix del Genio.
Tot i això, la tècnica reconeix que el boca-orella entre el veïnat funciona, i que les persones i entitats organitzades del barri teixeixen aliances i comparteixen recursos. “Participar en una taula comunitària implica ja d’entrada que la persona té una motivació per implicar-se i fer coses per al barri, i això és molt positiu”, conclou.