Els sistemes de costos són els mètodes que es poden utilitzar per tal de conèixer els costos dels diferents objectius de costos (seccions, activitats i serveis finals) i determinar el resultat del període.

El sistema de costos que triïn les organitzacions depen de diverses variables, entre les quals destaquen:

• característiques de cada servei (tipus d'activitats, ocupació d’espai, número empleats, etc)
• objectius que es pretenen assolir amb el sistema
• necessitats d'informació
• informació disponible
• cost que s'estigui disposat a suportar per a disposar d'un sistema de costos

Si classifiquem els sistemes de càlcul de costos en funció dels costos que s'imputen als objectius de cost, tindrem:

Sistemes de costos parcials

Els Sistemes de costos parcials reben aquesta denominació perquè només imputen una part dels costos de l'organització als serveis prestats. D'aquesta manera, en funció dels costos considerats, el sistema de costos parcials pot ser de costos parcials directes o de costos parcials variables. El sistema de costos parcials directes, explicat en aquesta guia, només imputa els costos directes als productes o serveis. La resta de costos, els indirectes, es dedueixen directament en el compte de resultats, considerant-se costos del període. Segons aquest sistema, es pot obtenir el compte de resultats per a cada servei, que és de molta utilitat per a poder analitzar el marge de contribució que genera cadascun d'ells. Aquest sistema de costos és molt utilitzat en empreses o institucions amb una estructura de costos caracteritzada per tenir un pes considerable dels costos directes.

Sistemes de costos complets

Els Sistemes de costos complets consideren tots els costos que s’han hagut de suportar per a la fabricació d’un producte o la prestació d’un servei. Aquests sistemes de costos són aconsellables en aquelles institucions que tinguin costos indirectes elevats i són molt útils per a poder conèixer de forma més precisa la repercussió de tots els costos a cada servei. La implantació d’aquests sistemes és més costosa que la dels sistemes de costos parcials, ja que es requereix de més informació per a poder imputar els costos indirectes, per tant, abans d’utilitzar-los, s’haurà de comparar el cost d'aplicar el sistema amb els beneficis que se n’obté amb la seva implantació. Hi ha diferents variants d’aquests sistemes, entre les quals destaquen:

• Sistema de costos complets per taxa: els costos directes s’imputen de manera immediata a l'objectiu de cost i els costos indirectes s'assignen en funció d’una taxa de repartiment.
• Sistema de costos complets per seccions: els costos directes s'imputen immediatament a l'objectiu de cost i els costos indirectes s’assignen a les seccions per posteriorment ser assignats a l'objectiu de cost.
• Sistema de costos basats en les activitats (activity based costing o ABC): Aquests sistema es basa en el principi que l’activitat és la causa que determina el fet d’incórrer en costos, i que els productes o serveis consumeixen activitats. És un sistema més complex i que necessita més informació per a imputar els costos a les diferents activitats que realitza cada secció, però ens dóna molt més detall del cost de cada activitat que realitza l’organització. Aquest sistema també és més útil alhora de fixar taxes i preus públics als serveis prestats a la ciutadania, ja que proporciona una informació més ajustada dels costos totals de cada servei final.

Ampliació costos ABC

El sistema de costos ABC (Activity Based Costing) sorgeix en la dècada dels anys vuitanta, com a resposta a una sèrie de canvis en el món empresarial i institucional:

• augment dels costos indirectes (especialment els costos no vinculats al procés de producció o de prestació de serveis)
• reducció del pes de la mà d’obra (criteri de repartiment majoritàriament utilitzat per a repartir els costos indirectes)

Aquest sistema de costos parteix de la premissa que els productes o serveis no consumeixen costos dels departaments, sinó que consumeixen activitats realitzades per aquests, essent les activitats les consumidores de cost. A més, els productes o serveis no són els únics que consumeixen activitats, donat que els clients o usuaris de l’organització també poden consumir activitats.

En el sistema de costos ABC, igual que la resta de sistemes de costos que tenen per objectiu el càlcul del cost, els costos directes s’assignen directament als productes o serveis, mentre que per els costos indirectes es segueixen diverses etapes:

• En primer lloc, aquests costos indirectes es localitzen a les seccions o departaments.
• A continuació es defineixen les activitats realitzades per els departaments.
• Acte seguit es determina el cost de cada activitat.
• Després es defineixen els inductors de cost (causants dels costos o factors de variabilitat dels costos).
• Posteriorment es calcula el cost per inductor.
• Finalment s'assigna el cost de les activitats als productes o serveis en base al nombre d'inductors de cada producte o servei al cost per inductor.

Alguns dels avantatges que aporta la utilització del sistema de costos ABC serien els següents:

• possibilita un càlcul més precís dels costos (en base a una assignació més rigorosa dels costos indirectes)
• permet a l'organització tenir un millor coneixement dels costos de les activitats
• ajuda a reduir els costos indirectes (a través de l’eliminació o el re disseny d’activitats que no estan aprofitant recursos)
• ajuda a fixar taxes o preus públics als serveis que presta l'ajuntament al ciutadà

Els principals inconvenients que presenta el sistema de costos ABC són:

• si es determinen moltes activitats, s’encareix molt el càlcul del cost
• es tracta d’un sistema costós (temps i recursos econòmics)
• es pot tendir a eliminar activitats que poden ser interessants a mig termini però que estiguin desaprofitant recursos a curt termini