En el marc d’una progressiva i efectiva implementació del model de Pressupost Executiu, dotar-se d’un procés d’elaboració del pressupost que reforçar el vincle entre la presa de decisions quant assignació dels recursos pressupostaris amb les prioritats i resultats desitjats (estratègia) esdevé una peça cabdal. D’acord amb aquest fet, en els darrers anys s’han anat reformant alguns elements del procés d’elaboració del pressupost municipal, esdevenint el procés d’elaboració del pressupost 2015 aquell en què la major part d’aquests elements han esdevingut ja plenament operatius.

Aquest renovat procés d’elaboració del pressupost comprèn els principals trets de les recomanacions tècniques que realitzen organismes internacionals (Fons Monetari Internacional, Banc Mundial, OCDE,...) quant a processos d’elaboració dels pressupostos públics, i, especialment, pel que fa a pressupostació per prioritats i resultats (Priority and Performance based Budgeting). Tanmateix, s’han considerat elements obtinguts de l’anàlisi de bones pràctiques en administracions públiques d’altres països per tal d’inspirar el disseny d’un renovat procés per a l’Ajuntament de Barcelona, tot tenint en compte les seves particularitats i especificitats i aprofitant les sòlides bases procedimentals ja preexistents.

Tot seguit, es descriuen les principats etapes o fases del procés d’elaboració del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb el model de Pressupost Executiu:

La primera etapa comprèn la realització de les estimacions o càlcul del pressupost base d’ingressos i del pressupost base de despeses. El pressupost base d’ingressos és la projecció d’ingressos pel proper exercici pressupostari (any pel qual es desitja pressupostar), considerant que les ordenances fiscals es mantenen constants. Per un altre costat, el pressupost base de despeses és aquella estimació de recursos necessaris per tal de mantenir el nivell actual de serveis i fer front al compromisos ja adquirits.

Després de considerar els resultats del càlcul del pressupost base d’ingressos, es realitza la previsió d’ingressos per a l’any que es desitja pressupostar, tot considerant ja l’impacte de les ordenances fiscals que es vulguin presentar. Amb la informació proporcionada per les previsions d’ingressos, l’estimació del pressupost base de despeses, l’execució del pressupost actual, els objectius d’estabilitat pressupostària i els objectius financers propis de l’Ajuntament de Barcelona, es realitza un marc financer a mitjà termini preliminar i es defineix el límit global de despesa per a l’exercici pel qual s’està elaborant el pressupost. Aquest límit global de despesa, a la seva vegada, es desglossa en un límit general per a la despesa corrent i un límit general per a la despesa de capital (inversions).

Posteriorment, es prenen en consideració les prioritats clau i grans resultats a acomplir en el proper pressupost definides per part del Govern de la Ciutat, tot considerant també la informació proporcionada en processos participatius[1]. Aquesta informació és emprada per tal de desglossar el límit de despesa corrent en límits de despeses per despeses en béns i serveis corrents i transferències corrents per a cadascun dels sectors i districtes que composen l’Ajuntament. Pel que fa a les despeses de capital, un cop establert el límit general, es consideren els diferents projectes d’inversió inclosos dins del Programa d’Inversions Municipals (PIM),  a fi de realitzar una proposta d’assignació de recursos.

L’etapa següent del procés d’elaboració del pressupost consisteix en què els sectors i districtes formulen les seves propostes pressupostàries, facilitant a la vegada les seves respectives memòries de programa. Les propostes pressupostàries s’articulen mitjançant els denominats paquets de decisió,  els quals suposen una proposta de variació de recursos envers els imports de l’estimació del pressupost base de despeses. Cada paquet de decisió suposa una decisió quant a canvis de polítiques/serveis,  existint dues grans tipologies de paquets: els de “nova iniciativa”, que comprèn propostes de nous projectes o serveis  o incrementar el volum dels serveis actuals, i els de “reducció del pressupost base”, que suposen propostes de generació d’estalvis per eficiència o reducció de serveis. Cada paquet de decisió inclou informació sobre la seva descripció i necessitat (justificació), contribució als objectius del Marc Estratègic 2012-2015, indicadors per mesurar l’impacte quant a resultats que suposa el paquet i el seu impacte financer detallat per partides.

Els paquets de decisió i les recomanacions d’assignacions a projectes de capital, un cop facilitades, són analitzades a fi de prendre les decisions que es considerin adients a fi d’alinear l’assignació de recursos pressupostaris amb les prioritats i resultats clau definits. En aquesta etapa, també es produeixen els ajustos finals que es requereixin en relació a les previsions d’ingressos i el marc financer a mitjà termini (per exemple, degut a l’obtenció d’informació més actualitzada), així com pel que fa a les despeses.

Un cop realitzades les oportunes decisions pressupostàries finals, s’elabora tota la documentació que haurà d’acompanyar el projecte de pressupostos.