Continua en marxa la fase de debat i generació de propostes del Fòrum Jove BCN, un procés participatiu on s’acabaran concretant accions i solucions per millorar el futur del jovent a Barcelona.
Després d’haver definit durant els mesos de juliol i setembre quins eren els temes que angoixaven més els i les joves de la ciutat (emancipació, educació i salut mental), actualment el Fòrum Jove BCN es troba en la fase deliberativa, per tal de poder elaborar propostes concretes per fer arribar als i les responsables polítiques municipals.
En aquesta fase del procés han comptat amb l’assessorament de persones expertes, anomenades “persones recurs”, recomanades pel jovent participant. “Els i les joves han demanat determinats perfils (orientadors acadèmics, psicopedagogs, educadors, psicòlegs…) i nosaltres ho hem traduït en persones concretes (el representant del Sindicat d’estudiants i d’habitatge del Consell de la Joventut de Barcelona, la coordinadora de programes d’ocupació a Barcelona Activa…), que han pogut donar resposta a les seves inquietuds sobre emancipació, educació i salut mental”, comenta Alícia Aguilera, cap del Departament de Joventut.
“La informació rebuda”, continua Aguilera, “havia de ser suficient per poder elaborar propostes concretes, que s’hauran d’incorporar a les polítiques municipals de la ciutat dels propers anys”.
Les qüestions per resoldre eren les següents:
- Sobre emancipació: Com pot l’Ajuntament formar, acompanyar i ajudar la joventut per poder emancipar-se abans dels 27 anys, malgrat les limitacions socioeconòmiques?
- Sobre educació: Com pot l’Ajuntament oferir un servei d’orientació laboral, emocional, acadèmic i de valors en l’etapa educativa i posteriorment? Quines eines pot millorar i oferir l’Ajuntament per difondre els serveis que ofereix a les diferents franges d’edat?
- Sobre salut mental: Com pot l’Ajuntament impulsar (conscienciar, motivar, normalitzar…) i dotar de recursos la salut mental i emocional per acostar-la (en grups de treball, beques…) als joves de tots els districtes de Barcelona?
Com fer arribar la informació, el repte principal de l’Ajuntament amb la gent jove
Durant les jornades de deliberació, també es va voler tractar els fluxos d’informació i els canals de comunicació que fa servir l’Ajuntament per arribar al jovent, ja que es va observar que el grup desconeixia molts dels serveis i recursos que els ofereix l’Administració, com ara els punts JIP (xarxa de punts d’atenció estable ubicats a Centres d’Educació Secundària de la ciutat) o altres serveis d’informació per a joves.
Més exemples: durant l’exposició del grup que treballa les propostes sobre salut mental, els i les participants també van mostrar la seva sorpresa en conèixer per primer cop l’existència d’un munt de projectes i serveis que l’Ajuntament ofereix per fer front a aquesta xacra.
Davant la dificultat d’arribar als i les joves, elles mateixes proposaven, entre moltes idees, campanyes de comunicació atemporals, incrementar les xerrades als instituts i altres espais joves, fer servir els suports de carrer per difondre la informació i…, per què no, com demanava Alejandro Bordanove, un dels participants del fòrum: “Potser el que haurien de fer és invertir diners a oferir un servei d’acompanyament i ajuda quan els joves ho necessitin.”
En aquest sentit, Alícia Aguilera admet: “Sens dubte, millorar la comunicació cap als i les joves és un repte transversal en aquests tres blocs. Malauradament, no arribem al jovent, tot i disposar d’un gran nombre de canals per fer-ho: comunicació tradicional, xarxes socials… Per exemple, el web de Joventut és un dels més visitats, però segurament el consulten més els professionals o les famílies que no pas la gent jove.”
Queda palès, doncs, que aquest fòrum està servint per detectar mancances a l’hora d’arribar als i les joves i que aquest serà un dels punts importants que caldrà traspassar a les persones que des de l’acció política el podran treballar de cara a l’elaboració del Pla d’adolescència i joventut de Barcelona 2022-2030.
Properes fases del Fòrum Jove
Un cop acabada la fase de debat i generació de propostes, anomenada aprofundiment temàtic, en què les persones recurs ja han respost totes les preguntes formulades sobre l’emancipació, l’educació i la salut, els joves han de començar a construir l’argumentari per poder redactar les propostes i les recomanacions a l’Ajuntament.
“Després, nosaltres haurem de veure si és factible dur a terme aquestes propostes, si són competència de l’Ajuntament, si són viables jurídicament… I cap al mes de gener vindrà la fase de retorn, en què es decidirà quines implementacions pràctiques són possibles i quines no”, explica Aguilera.
Reptes de cara al futur
Des del Departament de Joventut destaquen que la connexió amb la gent jove ha estat brutal i que els ha sorprès la implicació del grup en totes les sessions: “És cert que al jovent li costa més que als adults comprometre’s en processos deliberatius com aquest, perquè sempre tenen coses a fer: exàmens, viatges, feina…”, diu Aguilera, “però, malgrat algunes baixes, en general hem tingut un grup força estable i participatiu.”
Per això, Alícia Aguilera reivindica que processos com aquest s’haurien de mantenir en el temps: “Ens agradaria que el Fòrum Jove BCN tingui llarga vida i que hi hagi una implicació estable entre els i les joves i l’Ajuntament. La gent jove té molt d’interès a canviar les coses, a fer-les millor. I quan se’ls demana l’opinió, tenen propostes molt interessants. Així que ja està bé de parlar per la veu dels joves! Escoltem-los!”