Entrevista a Magda Orozco, Directora de Serveis d'Infància, Joventut i Persones Grans

Missatge d'error

Notice: Undefined index: environment in include_once() (line 618 of /var/www/apps/app0170/www/personesgrans/sites/default/settings.php).

29/02/2024 - 09:40

CAGG. Recentment, el Consell Assessor de la Gent Gran ha passat a dependre del departament de Promoció de les Persones Grans. Quins canvis implica aquest fet?

Hola, Magda,

Recentment, el Consell Assessor de la Gent Gran ha passat a dependre del departament de Promoció de les Persones Grans, que depèn de la seva direcció. I això implica també un canvi d’àrea municipal. Ens pot explicar aquesta nova organització, així com els canvis organitzatius en els àmbits de persones grans i envelliment?

Des de principis del 2024 i arran dels canvis en l’estructura organitzativa municipal el CAGG ha passat a dependre del departament de Promoció de les Persones Grans i deixa de penjar del departament de Participació Social com fins ara havia estat.

Aquests canvis organitzatius han suposat, a més d’un canvi de dependència, també un canvi d’àrea municipal. Així, actualment el consell forma part de l’àrea de Cultura, Educació, Esports i Cicles de Vida, més centrada en la promoció de les condicions de benestar i qualitat de vida de les persones. Políticament depèn del regidor de Persones Grans, en Lluís Rabell.

Els àmbits de l’atenció a les persones grans i de la salut, amb els qui el consell també hi té molta vinculació, formen part d’una altra àrea; la de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat. Totes dues àrees depenen d’una mateixa Tinència d’Alcaldia -la 2a Tinència de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida-, fet que també facilita la coordinació interdepartamental.

Fa més de 30 anys que el Consell Assessor de la Gent Gran funciona com a òrgan consultiu i de participació a la ciutat. Aquesta llarga trajectòria demostra la seva consolidació i el paper cabdal que té en la construcció de les polítiques municipals adreçades a les persones grans. És important tenir present, doncs, que els canvis que pugui tenir l’estructura organitzativa municipal, no han de suposar cap inconvenient per al desenvolupament de la tasca del consell. En aquest cas, més aviat al contrari.

Quins canvis implica en el funcionament ordinari del Consell?

Com deia, actualment el consell depèn del Departament de Promoció de les Persones Grans, que alhora forma part de la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans. Aquests canvis han de suposar un avantatge en dos sentits.

El primer, té a veure amb l’encaix en l’àmbit de la gestió. Que el mateix departament que impulsa i gestiona els serveis i programes de promoció de les persones grans sigui qui tingui la responsabilitat d’impulsar el consell, només pot ser positiu. Perquè afavorirà l’encaix entre el que proposa el consell i l’execució de les propostes en l’àmbit de la gestió municipal. Així mateix, també afavorirà una relació més estreta amb els districtes atès el treball de coordinació territorial que es realitza des del Departament de Promoció de les Persones Grans.

I el segon està relacionat amb la visió del cicle de vida. Que el consell estigui en el marc de la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans, ens ha de permetre tenir una mirada de les persones grans amb perspectiva i mirada de cicle vital.

Quines son les prioritats actuals del Departament de Promoció de les Persones Grans i de la Direcció?

La tasca del departament de Promoció de les Persones Grans té com a referència el Pla “Barcelona, ciutat amigable amb les persones grans 2022-2030”. Aquest pla vol donar resposta als nous reptes que es plantegen per a les persones grans de la ciutat. I, en aquest sentit, marca 5 eixos estratègics prioritaris relacionats amb:

  • L’empoderament, el respecte i el bon tracte per prevenir i abordar les discriminacions per edat
  • L’erradicació del sentiment de soledat no volguda
  • Les relacions intergeneracionals com a fórmula per fomentar i facilitar els vincles entre les persones
  • La importància de fomentar la participació social i cívica de les persones grans, i
  • La promoció dels equipaments accessibles per a tothom com a espais de desenvolupament comunitari

El principal repte que encarem hores d’ara, és el de convertir aquest pla d’amigabilitat en un compromís de ciutat. En un compromís que defineixi Barcelona com a ciutat amigable amb les persones grans i que determini, per una banda, quins són els principis bàsics que hauria de recollir aquest compromís i, per una altra, quin són els agents que han de formar-hi part. I en aquest repte de construir aquest compromís, el Consell Assessor de la Gent Gran té un paper d’impuls i lideratge fonamental.

Gràcies, Magda!