Ja han començat les obres d’obertura del carrer de la Madriguera, en la seva intersecció amb la Via de Bàrcino (un àmbit situat a l’oest del Parc de la Trinitat), que en l’actualitat és un cul-de sac. Uns treballs que, juntament amb les últimes millores d’urbanització realitzades en el barri, on es tendeix a reduir el nombre de vehicles aparcats per a poder augmentar la qualitat de l’espai urbà, amb nou arbrat, més mobiliari urbà, o voreres més amples, ara aquesta obertura generarà una nova mobilitat en el sentit de la sortida dels vehicles, i afavorirà la circulació per l’interior, a més de l’adequació de l’espai lliure que queda a l’entorn.
L’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) ja ha posat en marxa les obres de connexió del carrer de la Madriguera amb la Via de Bàrcino, a més de l’adequació de l’espai lliure que queda a l’entorn (és a dir, abastant des de la banda oest de la Ronda de Dalt a l’altura de l’Institut Josep Comas i Solà i fins al carrer del Tossal, ubicat més al Sud ), un àmbit inacabat de la punta Sud del barri de La Trinitat Vella, a Sant Andreu.
Aquesta és una millora urbana que està cofinançada amb el fons europeu de desenvolupament regional FEDER en el marc de l’EDUSI Eix Besòs, i que (específicament amb l’obertura d’aquest cul-de-sac, a Madriguera/Via de Bàrcino), generarà una nova mobilitat en el sentit de la sortida dels vehicles, afavorint la circulació per l’interior d’aquest sector del barri. I és que, per exemple, la IMD (Intensitat mitjana diària de vehicles) al carrer de la Madriguera, té un mínim inapreciable amb relació als carrers perimetrals del barri, evidenciant la seva situació de carreró sense sortida per a vehicles.
Mentre que en paral·lel, es realitzaran millores d’urbanització a l’àmbit situat en tota aquesta franja situada entre la Ronda de Dalt i la Via de Bàrcino, així com espais situats a l’entorn immediat de Madriguera. Aquestes tendiran a reduir el nombre de vehicles aparcats per a poder augmentar la qualitat de l’espai urbà amb nou arbrat, més mobiliari urbà o voreres més amples. Així, per exemple, la zona verda proposada a la cantonada amb la Via de Bàrcino acabarà de donar continuïtat als recorreguts perimetrals del barri amb el teixit urbà de l’interior.
Tot plegat, urbanitzant una superfície que engloba uns 731 m².
Pensem que tot el barri de La Trinitat Vella ja funciona en si mateix com un cul-de-sac, delimitat per grans infraestructures de la ciutat, com la C-58 al Nord, la C-33 a l’Oest, el nus viari de La Trinitat, i la B-20 (Ronda de Dalt), al Sud. Fins fa relativament poc temps només hi havia un punt principal d’accés al barri, a la zona Sud (plaça de Josep Andreu i Abelló) per sota de la Ronda de Dalt que comunica amb la resta de districte i un vial de perimetral que funciona de ronda dintre del barri, la Via de Bàrcino. De totes maneres, cal subratllar que, recentment, s’ha millorat l’accés, tant a nivell rodat o de vianants per a entrar i sortir al barri des de la Meridiana i connectar-lo amb el barri de La Trinitat Nova, a la part Nord.
Antecedents del barri
Per a entendre les obres de millora que ara podem en marxa, cal tenir una visió de conjunt de tot aquest àmbit i, per extensió, dels últims cinquanta anys d’història urbanística de La Trinitat Vella.
Abans de ser el barri actual, La Trinitat era un extrem allunyat del municipi independent de Sant Andreu de Palomar, situat sobre el turó que ara porta el seu nom, abans conegut com a ‘Coll de Finestrelles’. Va ser entre 1952 i 1954 quan va canviar radicalment l’aspecte desèrtic i camperol d’aquesta zona de Barcelona. Part de les vinyes van desaparèixer i van donar lloc a blocs d’habitatges, i la part més alta es va convertir en presó, que ara fa uns deu anys va començar el seu procés de remodelació i dignificació.
Pocs anys després, una política d’expansió de noves vies de circulació va separar la Trinitat en dos barris (Nova i Vella). I d’aquí passem a 1992, data en què es construeix el Nus de la Trinitat, eix i confluència de les rondes que envolten la ciutat de Barcelona.
En situar-se sobre un emplaçament amb una topografia amb molts pendents, els seus carrers i edificacions acusen problemes d’adaptació topogràfica com la definició d’una trama de carrers molt estrets i amb inclinacions molt pronunciades que han generat escales i murs en certs punts. A més, el teixit residencial està molt congestionat i consolidat, amb un nivell de construcció senzill , amb edificacions no gaire altes amb un màxim de cinc plantes d’alçada, i amb una tipologia d’illa tancada.
Un d’aquests carrers l’obra del qual es veurà afectada positivament, la Via de Bàrcino, funciona com a vial perimetral del barri, ordenant diverses entrades des de la Ronda de Dalt i des de l’avinguda Meridiana. També, cal destacar que a la part inferior del barri s’hi troben els diferents equipaments i zones verdes, així com la parada de Metro que porta el mateix nom. Mentre que a la zona central es concentren els comerços al voltant de la plaça del Mercat i les cruïlles entre els carrers del Turó de la Trinitat i la Foradada.
Finalment, ens situem el 1996, any en què es va aprovar inicialment el Pla Especial de Reforma Interior del sector que avui ens ocupa (Trinitat Madriguera), i en 2002 s’aprova inicialment el projecte global d’urbanització d’aquest PERI.
Així doncs, i pel que podem veure, el barri de La Trinitat Vella funciona, com ja hem comentat línies amunt, com un àmbit geogràfic de ‘tap d’ampolla’, delimitat per grans infraestructures viàries.
Mobiliari urbà
El mobiliari urbà existent en aquest àmbit és molt reduït i queda totalment afectat per la nova proposta. Així, per exemple, certs elements com baranes de rampes i escales deixen de tenir sentit perquè els elements als quals donen serveis desapareixeran. En aquest grup també hi incloem pilones, senyals verticals de trànsit o papereres existents, per a citar-ne alguns.
La proposta que s’implementarà agrupa el mobiliari urbà en el nou sobreample de la vorera oest de Via de Bàrcino, on trobarem: cadires amb estructura de fosa d’alumini i fusta de bolondo, papereres de 70l, escocells d’acer galvanitzat, pilones d’acer i diversos aparcabicicletes de tub circular galvanitzat, entre altres millores.
En aquest apartat també volem destacar que, en aquesta intersecció (en zona verda, i tot i que està per a confirmar la ubicació concreta) s’hi col·locarà un faristol metàl·lic que recordarà amb text i imatges el Rec Comtal, tot recuperant la memòria històrica d’aquella via d’aigua actualment desapareguda sota les noves urbanitzacions del barri.
Recordem que el Rec és una séquia de l’Edat Mitjana, que es creu que va ser creada al llarg del segle X, i que es nodreix de les aigües freàtiques del riu Besòs. Al llarg del seu recorregut per la nostra ciutat, movia molins de farina i destinats al tèxtil.
Estructures
La diferència de cota existent actualment entre el carrer de Madriguera i la Via de Bàrcino, on trobem unes escales en l’àmbit de vianants, serà resolta a través d’aquesta intervenció que ara hi practicarem (anivellant la cota entre el primer i el segon i deixant pas als vehicles rodats).
A més, en aquesta vorera oest de la Via de Bàrcino instal·larem un muret de contenció de terres per a reduir el pendent del talús de la zona enjardinada en aquest punt. Un mur (revestit amb xapa d’acer pintat) que en estar en contacte amb terres vegetals, va protegit amb làmina geotèxtil perimetral.
Jardineria i reg
La proposta de nova plantació seguirà l’actual alineació de plàtans a la Via de Bàrcino; mentre que a la banda Madriguera s’hi sumaran unes quantes unitats de lledoners i acàcies de Constantinobla. Unes zones enjardinades que es tractaran com a prat florit amb dues barreges diferents en funció de si es realitza la seva plantació.
S’ha dissenyat una xarxa d’aspersors, difusors i de degoteig que servirà per a regar les noves zones enjardinades, així com els arbres de nova plantació de la urbanització.
Enllumenat públic, seguretat viària, neteja urbana i xarxa elèctrica
Quant a les afectacions de l’enllumenat públic existent, només es preveu el canvi de posició de l’última lluminària del carrer de la Madriguera. Així, amb la nova actuació es proposa el seu desplaçament per a deixar tots els elements d’enllumenat alineats amb la vorera muntanya. Les columnes seran cilíndriques d’acer galvanitzat (alçada de 4,5 m amb doble projector LED de 3.000° de temperatura de color). Mentre que a la Via de Bàrcino es proposa mantenir els mateixos elements i les mateixes posicions, però variant la seva cota actual per tal d’adaptar-la al nou traçat de carrer.
Passant a la senyalització, en el cas de l’horitzontal, es pintarà l’eix de la Via de Bàrcino amb dos sentits de circulació; també, les zones d’aparcament de vehicles, zones de càrrega i descàrrega i guals. Aquí també incloem els passos de vianants, franges d’aturada, ubicació contenidors, etc.
I, en el cas del carrer de la Madriguera (que té un sistema d’aparcament trimestral alternatiu a ambdues bandes del carrer que s’eliminarà), amb la nova proposta l’aparcament quedarà definit permanentment en el costat muntanya del carrer.
Respecte dels elements que fan referència a la neteja urbana, hi haurà noves papereres i contenidors. I, l’afectació fonamental de la xarxa elèctrica és la supressió de la xarxa aèria que passava pel carrer de la Madriguera i que ara es convertirà en línia soterrada.
També, i ja per a tancar aquest apartat, cal subratllar que en aquesta zona s’hi implantaran nous SUDS (Sistemes de Drenatge Sostenible), donant compromís als criteris sostenibles que la ciutat impulsa: protegint espais lliures i la biodiversitat, així com ampliar el verd urbà; crear espais públics de qualitat; millorar la mobilitat; assolir nivells òptims de qualitat ambiental; o reduir la producció de residus.
Aquesta obra, que està impulsada per l’IMU, tindrà una durada aproximada de 5 mesos i té un cost aproximat de 841.000€ (IVA inclòs).