Commemoració del 50è aniversari de la mort d’Agustí Duran i Sanpere
Retrat d’Agustí Duran i Sanpere al pati de la Casa de l’Ardiaca, seu de l’AHCB i també la seva residència familiar, vers el 1935.
Vitrina document del mes de març
Al llarg de tot el 2025 es commemorarà el mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat. La serendipitat ha volgut que sorgís aquesta publicació, que no té a veure amb la vida monàstica sinó més aviat amb la cultura catalana. De manera coincident, el passat mes de desembre de 2024 es va cel·lebrar el bicentenari del naixement de Víctor Balaguer, director i principal impulsor de la revista, per al qui aquesta muntanya tenia un valor simbòlic molt especial.
Vitrina document del mes de febrer
El dia 3 de gener d’aquest any, l’artista Micaela Flores Amaya, coneguda com La Chunga es va acomiadar de nosaltres als 87 anys, després d’una vida plena de grans èxits humans i escènics arreu del món.
Micaela Flores Amaya, va ser “la reina descalça” per ballar amb gran talent des de petita, sempre amb els peus descalços, i és així com va ser dibuixada per Ramon Aulina de Mata i de Pinós (1904-1989).
Vitrina document del mes
Les nadales d’oficis, amb bons desitjos, son testimoni d’un temps en què era costum que els treballadors desitgessin bones festes porta per porta, casa per casa, oferint una felicitació a canvi d’una petita propina.
Coincidint amb la celebració dels cent anys de la declaració de l’edifici de la Casa de l’Ardiaca com a bé cultural d’interès nacional BCIN, hem triat aquests documents que us feliciten el Nadal des de la façana de la Casa de l’Ardiaca.
Imatge vitrina Document del Mes.
Amb motiu del centenari de la primera emissió de Ràdio Barcelona, dediquem el document del mes a la innovadora col·laboració de l'Arxiu amb el món de la radiodifusió a través de l’obra Barcelona, Divulgación histórica, uns butlletins setmanals de divulgació històrica radiats per Ràdio Barcelona entre el 1945 i el 1973.
vitrina document mes
Francesc de Paula Rius i Taulet (1833-1890) fou alcalde de Barcelona i l'impulsor de l'Exposició Universal de 1888 i de les reformes urbanístiques que se'n derivaren.
Enguany fa cent anys del Tercer Saló d’Humoristes, celebrat a l’Hotel Ritz de Barcelona del 5 al 20 de desembre de 1924 i organitzat per l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona.
Àngel Guimerà i Jorge (1845-1924), dramaturg, polític i poeta va ser una de les figures més destacades de la Renaixensa catalana de finals del segle XIX.
En ocasió de la celebració del bicentenari del naixement de Víctor Balaguer (1824-1901).
El 6 de maig de 1877 Jacint Verdaguer i Santaló guanyava el premi de la Diputació Provincial de Barcelona als Jochs Florals amb el poema L’Atlàntida.
![El primer volum de la col•lecció Referència AHCB: Santos Bosch. Enrico Caruso. Barcelona: Ediciones G.P., [1953]. Enciclopedia Pulga ; 1 Col 12º 172 (1)](/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/styles/amplada_fixe/public/2024-04/Imatge%201_0.jpg?itok=k6FXK4dW "El primer volum de la col•lecció Referència AHCB: Santos Bosch. Enrico Caruso. Barcelona: Ediciones G.P., [1953]. Enciclopedia Pulga ; 1 Col 12º 172 (1)")
L'Enciclopedia Pulga va sorgir en una època de canvis profunds a Espanya. Després de la devastació de la Guerra Civil el país buscava la seva recuperació, no només econòmica sinó també cultural.
La importància de la Bíblia de l’os radica en què va ser la primera traducció directa (de l’hebreu i el grec) i completa de la Bíblia al castellà en una època en què la traducció dels textos sagrats a llengües vulgars era prohibida pel Concili de Trent.
L’Arxiu Històric de la Ciutat fa protagonistes del mes els dibuixos originals de Valentí Castanys que van ingressar a l’AHCB l’any 1936 per donació del diari La Veu de Catalunya.
El passat 2023 es va celebrar l’Any Rector de Vallfogona per commemorar el quatre-cents aniversari de la mort d’aquest personatge polifacètic. L’Arxiu Històric conserva un document autògraf seu.
Proclama del duc d’Angulema dirigit als espanyols. 2/4/1823. Lluís Antoni de Borbó (duc d’Angulema). AHCB1-02.01/1M-2060
Estat general de fontaneria de la Ciutat de Barcelona. 27-05-1863. Josep Fontserè. Treball sobre l’anàlisi del sistema hídric de la ciutat de Barcelona a meitat del s. XIX
El Diario de Barcelona (1792-1994) és un dels diaris més antics i de més llarga durada de la nostra ciutat
Es tracta d’una de les primeres publicacions del moviment LGTBIQ+ al nostre país, que forma part dels fons de l’hemeroteca, dels anys 1978 i 1979/80
Amb motiu de la celebració del 750è aniversari del Consolat de Mar
Cerimonial de les coses antigues i memorables també conegut com a Llibre de les solemnitats. Vol.1 (CCAM/1G-86). Descriu el protocol previst per a la processó de Corpus del 22 de juny de 1424.
La premsa barcelonina, fidel reflex de la història de la nostra ciutat, ha documentat any rere any les demandes del moviment obrer a les manifestacions del 1er de Maig a la ciutat
Sant Jordi és sinònim de llibres i roses, però la seva festa ha evolucionat al llarg del temps
Salón Femenino de Arte Actual
Aquest mes de febrer ja arriba la festa del Carnaval! Identificada amb el culte lunar, arrenca els tres dies anteriors al dimecres de cendra, manifestant-se amb un cicle que es repeteix any rere any des de temps ancestrals i que permet un temps de disbauxa preludiant el temps d’abstinència i penitència que caracteritzarà al període de la Quaresma
El document que fem protagonista aquest mes de gener és el manuscrit titulat Llibre de las fons de la present Ciutat de Barcelona compost per Francech Sosies Mestre de Casses i de les Fonts de la present ciutat en lo any de 1650
El Nadal del 1951-1952, centenars d’infants barcelonins van adreçar les seves cartes als Reis d’Orient, i en particular als “Reyes Magos de Radio Barcelona”
Coincidint amb la celebració de les V Jornades d’Història de la Cartografia de Barcelona, coorganitzades per l’Arxiu Històric de la Ciutat i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, es presenta el nou document del mes de l’AHCB: un plànol turístic de Barcelona editat per Regina Hotel l’any 1917, amb motiu de la inauguració d’aquest nou establiment al carrer de Bergara.
Aquest any se celebra el 450 aniversari del naixement de Joan Carles i Amat
Detall de la decoració d’un saló del Gran Teatre del Liceu, c. 1862
El proyecto de coronamiento de Josep Oriol Mestres, 1864
Coincidint amb la celebració del XVII Congrés d'Història de Barcelona, anomenat "Ciutadania i salut. Una lluita essencial", el 24-26 de novembre de 2021, l'Arxiu Històric de la Ciutat presenta dos documents inèdits sobre l'hospital nou de Sant Cristòfol, del 1515.
Enguany Barcelona celebra el 150è aniversari de la creació de la Festa Major de la Mercè, patrona de la ciutat
Amb el nom de Societat d’Atracció de Forasters (Syndicat d’Initiative) de Barcelona, l’1 d’abril de 1908 es fundava aquesta entitat, que tenia per objectiu promocionar el turisme a Barcelona i al conjunt de Catalunya
El diumenge 20 de maig de 1888 —avui fa 133 anys— Barcelona inaugurava la primera Exposició Universal de la seva història. L’edició vespertina d’un nou diari creat feia poques setmanes va informar àmpliament d’aquella efemèride: era El Noticiero Universal, que aviat esdevindria el diari barceloní de la tarda per excel•lència. Aquest periòdic protagonitza la vitrina el document del mes de l’Arxiu Històric de la Ciutat.
“Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, única; y aunque los sucesos que en ella me han sucedido no son de mucho gusto, sino de mucha pesadumbre, los llevo sin ella, solo por haberla visto.” Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha, II, 1615
Data de publicació del document:05/03/2021Any del document original:
Els originals d'aquests documents es poden veure al vestíbul de l'Arxiu Històric de la Ciutat
La Relació d’habitants i cases s’elaborà en el marc de la visita reial de Carles IV a la ciutat de Barcelona l’any 1802. El rei viatjava a la ciutat per assistir a ratificació de les noces dobles dels seus fills amb els hereus napolitans. Era la primera vegada que el rei Carles IV estava a la ciutat, i la primera vegada que un rei espanyol la trepitjava des que el seu pare, Carles III, visità la ciutat el 1759.
Aquest mes de desembre volem compartir amb vosaltres un pessic de la loteria de Nadal. Es tracta d’una participació de la Loteria Nacional per optar al premi del sorteig que es va celebrar el 22 de desembre de 1916 a Madrid i que va ser distribuïda per l’establiment “Polleria de Juan Musterri” del mercat de sant Vicenç de Sarrià.
Amb motiu del centenari de la mort de Benito Pérez Galdós (1843-1920), des de l’AHCB se li vol retre homenatge a partir del dietari escrit per José Vidal i Miquel (Vila-rodona, 1843-Alcover, 1899?), titulat La vuelta al mundo en la fragata Numancia (Ms. A-350), que forma part de la Col·lecció de Manuscrits Patrimonials de l’AHCB.
Aquest Llibre de consells de 1624 pertany al Fons d’una de les corporacions més antigues i més ben documentades de Barcelona i que custodiem a l’Arxiu Històric, la Confraria de Sant Joan i Sant Josep dels fusters
Estipula el regiment intern de la Confraria: elecció de cònsols, nombre de membres, exàmens, festes i celebracions, protocol en els òbits de confrares, atenció a malalts i pobres, etc...
L'Hemeroteca de l'Arxiu Històric de la Ciutat conserva una col·lecció molt interessant de revistes mèdiques, higièniques i sanitàries dels segles XIX i XX.
L'obertura del passeig de Gràcia, l'enderroc de les muralles i la seva vinculació a les epidèmies que va patir la ciutat el 1821 i el 1854.
Enguany es compleixen 700 anys de la celebració del Corpus a Barcelona. Des de l’Arxiu donem la paraula als documents i fent un enfilall de les notes més antigues us oferim una visió del que podia ser la festa en les seves primeres edicions.
Guia publicada amb motiu de la celebració a Barcelona de l'Exposició Universal de 1888
Dos gravats de Nicolas-Eustache Maurin, en el libre Relation historique des malheurs de la Catalogne, ou Mémoires de ce qui s’est passé à Barcelone en 1821, pendant que la fièvre jaune y a exercé ses ravages, i un tercer, obra de Claude-Jean Besselièvre, expliquen l’epidèmia de cólera de Barcelona el 1821.
El Cementiri de Montjuïc es va construir en no disposar, els cementiris anteriors, d’espai per a nous enterraments. Les epidèmies de la febre groga el 1803 i el 1821, còlera el 1834, 1853 i 1865 i de nou febre groga el 1870 havien agreujat el problema.
Sota el crit Visca Macià! Mori Cambó!, les masses ocupaven els carrers de Barcelona de forma festiva, a darrera hora de la tarda d'aquell 14 d'abril de 1931, mentre que a Madrid el rei marxava camí de l'exili.