Preguntes i respostes freqüents

Guany d’espai públic

  • Com s’han escollit els carrers que es pacificaran i les cruïlles on es faran els nous eixos verds i les noves places?

    Els eixos verds de les Superilles són els carrers que tenen més afluència de ciutadans perquè concentren més activitat comercial, d’equipaments, connecten zones verdes, parades de transport públic, etcètera, i per això es consoliden com a recorreguts amb prioritat del vianant. Les places s’ubiquen a les cruïlles entre dos eixos verds perpendiculars. Les cruïlles són els àmbits en què es pot recuperar més superfície d’espai per a altres usos que no siguin el pas de cotxes.

  • Què s’hi posarà, a les places o espais recuperats?

    Es farà un concurs d’idees per seleccionar les propostes més creatives per a la recuperació dels espais dels eixos verds i de les places per a usos ciutadans. Aquestes propostes poden incloure zones d’estada, zones de joc, zones verdes i altres activitats, en relació amb el context social de la zona.

  • Quants metres quadrats d’espai per al vianant es guanyarà?

    Es preveu un guany d’uns 1.500 m2 d’espai públic per a l’ús del vianant per a cada tram de carrer (una illa), que suposa doblar el que hi ha actualment fins a aconseguir uns 3.000 m2 totals. A les places, el guany d’espai públic és d’uns 1.300 m2, que suposa triplicar l’actual fins arribar als gairebé 2.000 m2 totals d’espai dedicat al vianant.

  • Quants metres quadrats de verd es guanyaran?

    Es preveu un guany d’un mínim del 10% de la superfície total dels eixos verds i places per zones plantades amb vegetació. Serà aproximadament d’uns 300 m2 de verd en els trams de carrer, mentre que a les places dels encreuaments l’espai potencial per al guany de verd se situa entre els 190 i els 4.000 m2.

Mobilitat

  • Es tallarà el trànsit? S’hi podrà circular, pels carrers pacificats i les cruïlles?

    No es tallarà el trànsit. Tots els vehicles podran circular per aquests carrers i cruïlles, però seran de preferència per al vianant i bicicletes, i la velocitat estarà limitada.

  • I la gent que viu aquí, podrà passar-hi amb el seu vehicle? I aparcar als garatges?

    No hi haurà cap restricció d’accés. Tothom qui ho necessiti podrà arribar a la seva destinació: als habitatges, negocis, aparcaments dels garatges (privats i públics) o qualsevol altre servei.

  • Es limitarà la velocitat?

    Sí, a 10 km/h, per garantir una convivència adequada amb la resta de modes de transport. Els cotxes i motos hauran de respectar la prioritat de vianants i bicicletes.

  • Hi haurà canvis de sentit?

    Es respecta el sentit actual dels carrers, sempre que no sigui necessari algun canvi puntual. A les cruïlles, que es consoliden com a places, no es permetrà la continuïtat a través en el mateix sentit i s’obligarà el gir a dreta o esquerra.

  • Per on aniran els vianants?

    Els vianants podran caminar per tota la superfície del carrer i de les places, amb prioritat sobre la resta de modes de transport.

  • Podran circular-hi, les bicicletes i els patinets?

    Les bicicletes i els patinets podran circular per aquests carrers, en tots dos sentits de circulació, a un màxim de 10 km/h i respectant en tot moment la prioritat dels vianants.

  • Com es circularà per les places?

    La plaça té una funció principal, que és l’estada i el joc. Els cotxes i motos podran accedir a les places, però no les podran travessar. Les bicicletes i els patinets sí que podran travessar les places a baixa velocitat.

  • Les bicicletes i els patinets, no és millor que vagin pel carril bici?

    Les bicicletes i els patinets poden circular pels carrers pacificats respectant la prioritat del vianant i amb les limitacions de velocitat de 10 km/h. Diferenciem dos tipus d’ús de la bicicleta, en funció del tipus d’usuari o motiu del desplaçament: les bicicletes a destí, que es mouen de pressa amb la prioritat d’invertir com menys temps millor en el recorregut, i les que tenen vocació de passeig i prioritzen la qualitat de recorregut. El programa Superilles preveu ordenar aquests dos tipus de comportament: el ràpid, als carrils bici segregats en els carrers de mobilitat bàsica, i el lent, que podrà circular pels eixos verds i places, respectant la prioritat del vianant.

  • Per on hauran de passar, els cotxes que abans passaven per aquí?

    Està àmpliament demostrat i testat que part del trànsit que abans passava pels carrers pacificats (eixos verds) s’acaba dissipant i no arriba a afectar els carrers adjacents. Durant els primers mesos és possible que es produeixin alguns increments puntuals de trànsit, però els estudis demostren que la pacificació d’un carrer suposa que els usuaris del cotxe canvien a altres modes de mobilitat (metro, tramvia, bus, bici, a peu...), canvien el recorregut o anul·len els recorreguts innecessaris.

  • Quin impacte es preveu en les reduccions de les emissions contaminants a l’aire i al soroll?

    A la Superilla de Sant Antoni, les emissions de NO2 a l’eix verd de Borrell s’han reduït en un 33% i el soroll ha baixat entre 4 i 6 dB segons el moment del dia.

  • Es preveuran altres actuacions de millora del transport públic?

    El Pla de Mobilitat Urbana 2024 té entre els objectius principals la millora del transport públic, així com de la seva freqüència i velocitat comercial.

Estacionament

  • Quantes places d’aparcament es perden?

    A la ciutat, només al voltant del 8-12% del parc de turismes censats en un barri disposa de plaça d’estacionament en calçada. La resta aparquen fora de calçada, en garatges soterrats (públics o privats). En el cas de l’Eixample, a més, hi ha un superàvit important de places d’estacionament fora de calçada, en aparcament soterrat. L’afectació sobre l’oferta d’estacionament derivada de la implantació dels eixos verds suposa, de mitjana, una reducció d’un 1% de l’oferta d’estacionament en calçada, de manera que el canvi global és poc rellevant. Treballar per una ciutat amb més i millor espai públic per al vianant també vol dir anar eliminant progressivament l’estacionament en calçada del cotxe i la moto i disminuir així la demanda de trànsit.

Comerç

  • Si es redueix el trànsit, passaran menys vehicles pel meu carrer i el meu comerç tindrà menys visibilitat.

    En trama urbana, la proximitat dels comerços per als modes de mobilitat tova (a peu, bicicleta, etcètera) afavoreix la visibilitat comercial. Les experiències de vianantització arreu del món demostren que la pacificació del trànsit augmenta la visibilitat, l’afluència de clients potencials i l’èxit dels locals comercials.

  • Si reduïm oferta d’aparcament, els meus clients no podran aparcar.

    Actualment, menys del 5% dels clients dels comerços a l’Eixample hi accedeixen en vehicle privat. En tot cas, hi ha places disponibles en aparcaments fora de calçada que permeten estacionar el vehicle i passejar tranquil·lament pels eixos comercials. En cas de necessitar el vehicle per recollir el producte, el tipus d’urbanització de la superfície dels eixos verds permet la parada puntual dels clients per a la càrrega i descàrrega, tant de mercaderies com de persones.

Distribució urbana de mercaderies DUM

  • On es farà la càrrega i descàrrega dels transportistes?

    L’activitat de càrrega i descàrrega dels professionals transportistes es permetrà als troncs dels eixos verds, i amb un horari determinat, de manera que l’oferta global de places-hora per a la distribució urbana de mercaderies es veurà incrementada i s’aproparà al destí.

Persones amb visió reduïda

  • Com s’orientaran les persones amb visió reduïda?

    En els eixos verds es preveuen plataformes úniques, per millorar l’accessibilitat de tothom, i paviments estriats i botonadures amb contrast cromàtic per a l’orientació i la seguretat de les persones amb visió reduïda. Les franges d’espai més pròximes a les façanes quedaran reservades a l’accés i el pas exclusiu dels vianants i alliberades d’obstacles i d’altres usos.

Nous usos

  • Se’ns omplirà el barri de turistes, bars i locals de restauració.

    Les actuacions relacionades amb el programa Superilles -eixos verds i places- van acompanyades d’un Pla d’usos per regular la sobreconcentració d’una sola tipologia d’establiments.

  • Si creem noves places, s’ompliran de joves fent botellón.

    L’increment de zones pacificades com els eixos verds a la ciutat tendeix a reduir la pressió d’ús sobre els escassos espais públics existents, de manera que es redueix la concentració i la reiteració d’usos incívics en zones concretes.

  • Si creem nous espais d’estada, s’ompliran de terrasses.

    Es preveuen elements físics (taules, bancs, fonts, jocs, parterres plantats) que defensaran els estais d’estada i joc, i que limitaran i ordenaran l’espai disponible per a la instal·lació de terrasses.

  • Llavors, s’eliminaran els espais per a les terrasses existents?

    No, es respectaran les terrasses existents, però la seva ubicació pot tenir ajustos per adaptar-se a la nova configuració del carrer i a la convivència amb altres usos.

  • On es preveuen els espais per a les terrasses?

    Com ja passa en altres zones de la ciutat, els espais reservats per a terrasses podran ser compartits i donar servei a locals de diferents punts del carrer, de manera que podran correspondre a locals que no estiguin situats just davant de l’espai de terrassa.

Gentrificació

  • Les actuacions de millora generaran increments en els preus dels habitatges i locals comercials.

    Un dels desencadenants principals dels processos de gentrificació és la diferenciació entre zones o barris. En aquest sentit, l’extensió homogènia del programa Superilles per tota la ciutat pretén fomentar la igualtat i l’equilibri per evitar la concentració i l’augment excessiu i localitzat dels preus.