Limpieza y Residuos

Qué se puede tirar:

envases de plástico, latas de bebidas y conservas, brics, chapas y tapas de metal, papel de aluminio y film transparente, bandejas de porexpan, etc.

Qué no se puede tirar:

juguetes, mangueras de regar, tubos, materiales como cintas de vídeo y CDs, y envases de productos peligrosos (disolventes o pinturas), etc.

Los envases se llevan a las plantas de selección de residuos, donde se separan los diferentes materiales mediante la combinació de técnicas ópticas, mecánicas y manuales. Los diversos materiales seleccionados son compactadoss, embalados y distribuidos en los centros de selección.

Què s’hi pot llençar:

envasos i caixes de cartró, diaris, revistes, llibretes sense espiral metàl·lica, sobres, bosses de paper, folis, paper de regal, etc.

Què no s’hi pot llençar:

paper i material brut, com ara tovallons de paper o paper de cuina tacats d’oli, que van al contenidor marró. Els brics i el paper d’alumini van al contenidor groc.

Els residus recollits en el contenidor blau es porten a les plantes de reciclatge, on es converteixen en grans bales de paper triturat. Aquestes bales es posen en remull per obtenir pasta de paper, que es cola per filtrar-ne els materials fèrrics. La pasta resultant s’asseca, es planxa i se’n fan bobines, que es distribueixen a les fàbriques papereres per tenir una nova vida útil.

Què s’hi pot llençar:

envasos i ampolles de vidre, sense taps ni tapes.

Què no s’hi pot llençar:

vasos trencats, vidres plans, miralls, restes de ceràmica, plats, bombetes, fluorescents, etc.

El vidre recollit es duu a la planta de reciclatge, on es neteja, se n’extreuen els materials fèrrics amb uns imants i es tritura fins a convertir-lo en pols (vidre seleccionat, net i mòlt), que permet fabricar envasos de vidre exactament iguals que els originals per fer ampolles, pots o bombetes, entre d’altres.
 

Què s’hi pot llençar:

restes de carn, peix, pa, fruita, verdura, marisc, closques d’ou i de fruita seca, taps de suro, bosses d’infusió, marro del cafè, paper de cuina i tovallons tacats d’oli, restes de jardineria, etc.

Què no s’hi pot llençar:

restes d’escombrar, cabells, bolquers i excrements d’animals, que van al contenidor gris. 

Els residus d’origen vegetal i/o animal son susceptibles de degradar-se biològicament, com les restes de menjar i de jardineria. És una fracció de residus molt rellevant, ja que constitueix la tercera part dels residus que generem a la nostra llar. Aquests residus es duen als ecoparcs, on es converteixen en compost i en biogàs.
 

Què s’hi pot llençar:

burilles, compreses, bolquers, restes d’escombrar, cotó, cabells, bolígrafs i llapis usats, excrements d’animals.

Què no s’hi pot llençar:

bosses d’infusió, paper de cuina brut d’oli i restes de menjar, que van al contenidor marró. Restes de fusta, CD, envasos que contenen materials tòxics i perillosos, o roba, que van als Punts verds.

Al contenidor gris hi van tots aquells residus que no es poden recollir de manera selectiva. Tots els residus es duen als ecoparcs, on se separen els tots aquells materials que es poden reciclar. Els residus del contenidor gris que no poden ser reciclats han d’anar als abocadors o han de ser incinerats. L’idoni és que aquests tractaments finalistes serveixin únicament per als residus que no es poden reutilitzar o reciclar.