Amèrica llatina: Literatura, ciutats i revoltes

Del 8 d’octubre al 17 de novembre de 2020

A vegades molt allunyats de les representacions literàries i artístiques de la ciutat llatinoamericana, i potser en altres molt fidels, els nous moviments socials, indígenes o feministes tracen un nou mapa urbà de carrers en revolta i lluites urgents al continent. I d’això tracta aquest cicle de xerrades que compta amb la participació d’escriptors, intel·lectuals i activistes que parteixen de la literatura o fins i tot del cinema per recórrer i pensar aquestes noves realitats emergents. Cadascun i cadascuna, des d’una localització concreta, cartografien el present i el futur de Llatinoamèrica. I el resultat d’aquest mosaic pot ser que ofereixi una imatge tan dolorosa com esperançadora

Cicle coordinat per Matías Néspolo

Coorganitza: Casa Amèrica Catalunya​

Programació

Buenos Aires, la reivindicació de les perifèries feministes

Dijous 8 d’octubre a les 19 h. Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda. Verónica Nieto, escriptora.

La literatura argentina va néixer d'una perifèria. Borges va imaginar una Buenos Aires amb capes superposades de temps; Arlt va narrar el raval i el gresol de la immigració. I aquesta tendència continua en escriptores com ara Sara Gallardo, Hebe Uhart, Angélica Gorodischer, Ana Basualdo, Selva Almada o Gabriela Cabezón Cámara. Autores que reivindiquen els moviments feministes, com Marea Verde, per denunciar l'opressió i reivindicar el dret a disposar del seu cos.

Brasil. Democràcia: Que Horas Ela Volta?  

Dimarts 13 d’octubre a les 19 h, a la Casa Amèrica Catalunya. Bruno Bimbi, periodista. Cal inscripció prèvia.

El llargmetratge Que Horas Ela Volta? (titulat a Espanya Una segunda madre) d'Anna Muylaert de l'any 2015 és el punt de partida per debatre els diferents conflictes que van posar en crisi la democràcia brasilera en els últims anys. I de pas, també permet analitzar els riscos que impliquen per al país i per a la regió les polítiques autoritàries i els discursos de l'odi. 

Xile, la paraula dels carrers contra el terrorisme d'estat

Dijous 15 d’octubre a les 19 h. Biblioteca Francesca Bonnemaison. Begoña Ugalde, poeta. 

En plena dictadura de Pinochet, l'escriptora Diamela Eltit va realitzar nombroses intervencions artístiques contra la violència d'estat. És possible establir una continuïtat entre aquelles performances i les múltiples accions que es realitzen des de l'esclat social d'octubre, com l'emblemàtica Un violador en tu camino del col·lectiu Las Tesis. L'expressió artística i literària recupera l'espai públic com un lloc per a la resistència i la denúncia.  

Mèxic. "Esto ya no es Comala o vine a buscar los huesos de mis hijos"

Dilluns 19 d’octubre a les 19 h. Biblioteca Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte. Eduardo Ruiz Sosa, escriptor.  

A partir de les referències de l'obra ja mítica de Juan Rulfo, Pedro Páramo, que permeten traçar connexions amb el treball d'escriptors del nord de Mèxic més actuals com Daniel Sada, David Toscana i Cristina Rivera Garza, es poden abordar des d'una altra perspectiva fenòmens com la violència, les desaparicions i el treball de col·lectius com Las Rastreadoras, que desenterren ossos ocults en fosses a la serra i al desert. 

Colòmbia, de la vaga de José Arcadio Segundo a la revolta dels estudiants

Divendres 23 a les 19 h. Biblioteca Vapor Vell. Yezid Arteta, escriptor i analista polític.

El personatge de Cien años de soledad és un dels sindicalistes que dirigeix la vaga contra la United Fruit Company i un testimoni de la massacre d'obrers de les bananeres. Una massacre que és negada pel govern. Un segle després, sembla repetir-se amb la negació dels assassinats de líders socials i la justificació dels trets contra els estudiants que protesten als carrers. 

Veneçuela, una derrota que dura cent anys

Dimarts 27 d’octubre a les 19 h. Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz.  Andrea Daza, periodista.  

Poden quatre novel·les explicar un país? Una jove veneçolana deixa Europa per tornar a la Caracas de principis del segle XX, a Ifigenia (1924), de Teresa de la Parra. Andrés Barazarte es passeja en missió terrorista pel País portátil (1968), d'Adriano González León. Fins que aquella bomba de temps esclata amb el "socialisme del segle XXI", a Patria o muerte (2015), d'Alberto Barrera Tyszka. I molts decideixen fugir, fins i tot aquells que, com a La hija de la española (2019), de Karina Sainz Borgo, no tenen on anar. 

Bolívia, els hereus forçosos

Dilluns 2 de novembre a les 19 h. Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra. Julieta Montaño, advocada.

"El que uneix els creients no és tant la fe en comú com els gestos en comú", diu Amin Maalouf a la novel·la Lleó l'Africà. La cita convida a reflexionar sobre el que ha passat abans del 10 de novembre del 2019 amb el govern de Bolívia, definit per tothom com la representació de la població indígena. Si les accions, els discursos i les consignes dels que donen suport i ataquen el règim sortint responen a una ideologia compartida per cada bàndol o són la reproducció de conductes pròpies d'una llarga història de negació dels drets humans. 

Totes les activitats estan adaptades a les mesures de seguretat i protecció davant de la covid-19. És obligatori l’ús de la mascareta.