Cultura i arts gitanes. De l’Índia a la Mediterrània

Del 4 d’abril al 4 de maig de 2022

O Rromano Them ―el poble gitano― enfonsa les seves arrels en la fèrtil península indostànica i desplega la seva visió particular de la vida, en un viatge mil·lenari, de cap a cap dels cinc continents. Poques persones s'han aturat a mirar lliures de prejudicis la història real o imaginària dels gitanos i les gitanes. Aquest cicle proposa un recorregut per descobrir les arts i la cultura gitanes, una cultura ancestral que mira al futur.

Cicle coordinat per la Fundació Privada Pere Closa. Totes les persones que participen en el cicle són gitanes.

Hi col·labora: Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós, Ajuntament de Barcelona

Qui som els Rroma? Història, llengua i estereotips

Dilluns 4 d’abril a les 18.30 h, a la Biblioteca Poble-sec – Francesc Boix. A càrrec de Sebastián Porras Soto, periodista, escriptor i educador.

Barcelona també és gitana. Parlarem de l’origen geogràfic i històric del poble gitano, de quina és la situació de la seva llengua i de la distribució geogràfica actual, així com dels símbols identitaris. Passarem revista als moments més importants de la història romaní: la sortida de la península indostànica, l’èxode, l’arribada a la península Ibèrica, la legislació antigitana, la persecució nazi. Traurem a la llum pública alguns dels estereotips que popularment defineixen el poble gitano.

Hi ha gitanes universitàries? Projecció del llargmetratge Lola vende cá

Dimarts 5 d’abril a les 18 h, a la Biblioteca Bon Pastor. A càrrec de Marisol Flores Fernández, educadora infantil, i Manuel Cortés Muñoz, educador.

L’educació és una eina per a la llibertat. A través de l’educació, totes les persones poden aspirar a la igualtat d’oportunitats i, per tant, és necessari donar suport als infants i joves gitanos que aposten per la seva promoció. Hi ha persones que reivindiquen una gitanitat oberta, que faci possible ser gitanos i tenir una sòlida formació que capaciti els homes i les dones gitanes per dur a terme una feina marcada per la professionalitat. Per cert, sí que hi ha gitanes universitàries.

Llegim versos gitanos: de Lorca al Tío José Heredia. Lectura musicada

Dimecres 20 d’abril a les 18.30 h, a la Biblioteca El Carmel – Juan Marsé. A càrrec de Sebastián Porras Soto, veu i Rafael Perona (Falete), guitarra

La literatura ha retratat els gitanos des de sempre. Interpretarem versos en llengua espanyola inspirats per la gitanitat. Alguns d'aquests poemes es basen en una visió estereotipada, mítica o romàntica, i d'altres s'enlairen més enllà. Federico García Lorca n’és un clar referent. Però també mirarem amb els ulls nets del poeta gitano José Heredia Maya. Així mateix, s'inclourà prosa com La gitanilla, de Miguel de Cervantes. 

Existeix un teatre gitano?

Divendres 22 d’abril a les 18.30 h, a la Biblioteca Vapor Vell. A càrrec de Juan José Suárez Laso, cantaor i ajudant de direcció d’escena.

El teatre, com un llenguatge i art universal de comunicació, ha servit durant la història de la humanitat per donar a conèixer, des de les idees, les emocions i els conflictes, l'ètnia més antiga establerta a Europa. Una forma i una visió d’entendre el món que ens ha permès entrellaçar formes i maneres d’afrontar els obstacles que defineixen l’home. Parlant dels gitanos en el teatre, mostrarem la joiosa diversitat de la raça humana.

Cante gitano: la bellesa del dolor. Concert de flamenc comentat

Dimarts 26 d’abril, a les 18.30 h, a la Biblioteca Ramon d’Alòs - Moner. A càrrec de Juan José Suárez Laso, cantaor i ajudant de direcció d’escena, i Rafael Perona (Falete), guitarrista.

Els nostres ancians portaven el cante des de terres llunyanes. Amb el sol i el vent va néixer una lletania de sons negres maltractats per les tempestes i la gana. Diuen que del dolor neix la bellesa. Participin en el cante gitano i sentin el secret sagrat que amaga. El cante flamenc, a través de la mirada ètica i estètica del gitano, en les seves formes bàsiques i més antigues, és unitat i definició d’un gest creatiu, musical i cultural d’un llinatge específic.

Com ens han pintat als gitanos?

Dijous 28 d’abril, a les 18.30 h, a la Biblioteca Les Roquetes - Rafa Juncadella. A càrrec de Mercedes Porras Soto, historiadora de l’art.

Pinzellades i colors gitanos. La imatge dels gitanos en les arts plàstiques continua sent una gran desconeguda dins la història de l’art. Coneixerem el poble gitano a partir de la seva representació artística fent un viatge a través dels segles i dels artistes que els han retratat: Isidre Nonell, Caravaggio o Marià Fortuny. També visitarem la producció pictòrica d’alguns artistes gitanos com, per exemple, Lita Cabellut, Manolo Gómez o Gabi Giménez.

La ruta de la Jamància: memòries de l'última bullanga

Dimarts 3 de maig a les 18 h. Ruta musicada que explora el paper protagonista de la població gitana en la revolta de la Jamància, l'última de les bullangues que es van produir a Barcelona al segle XIX. El relat d’aquests esdeveniments constitueix un bon exemple de com els col·lectius subalternitzats han estat progressivament esborrats de la història.

La ruta de la Jamància és una acció de Memòria Viva (programa de Cultura Viva) organitzada amb l’Associació Carabutsi, entitat del Raval que dinamitza, difon i preserva la cultura de la comunitat gitana a Catalunya; l’associació Lacho Baji Cali, entitat gitana de l’Hospitalet amb més de 25 anys d’història, i Barcelona Rebelde, iniciativa que investiga i proposa diferents rutes per conèixer les lluites i revoltes a la ciutat de Barcelona.

Inici: Centre Cívic Convent de Sant Agustí
Final: Parc de la Ciutadella
Durada: 1.30 h

Cal inscripció prèvia

Qui apoquina el que hem jalat? Parlem de la llengua romaní

Dimecres 4 de maig a les 18.30 h, a la Biblioteca Jaume Fuster. A càrrec de Pedro Casermeiro Cortés, psicòleg, educador i gestor cultural.

Sabies que l'origen d'algunes paraules que utilitzem en català es troba a la llengua romaní o al caló català? Vols conèixer la realitat d'una llengua que va arribar a Catalunya fa més de sis segles i que encara continua parlant-se? Farem un repàs per la història de la llengua romaní i la seva dialectalització a Europa, i parlarem del caló català, de la persecució de la llengua i dels intents actuals d'estandardització i recuperació.

Accés lliure fins a exhaurir places (cabuda limitada).
Totes les activitats estan adaptades a les mesures de seguretat i protecció davant de la covid-19.