Del 12 d’abril al 7 de juny de 2021
Aquest cicle explora com la història ens pot ajudar a entendre la ciència, no com una activitat infal•lible i sense incerteses, sinó com una activitat feta per éssers humans i, per tant, subjecta a implicacions i interessos polítics i socials. L’objectiu és mostrar la ciència en tota la seva complexitat per així disposar d’eines per enfrontar-nos críticament tant a les teories conspiranoiques i anticientífiques com a les utopies d’un futur científic i tecnològic de flors i violes.
Cicle coordinat per: Miquel Carandell
Hi col•labora: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Institut d’Estudis Catalans)
Programació
Història de la física: espectacle, mesura i república
Dilluns 12 d’abril a les 18.30 h. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Josep Simon, historiador de la ciència de l’Institut Interuniversitari López Piñero de València
A començament del segle XIX, la física era una àrea de curiositat comunament denominada “filosofia natural”, en què esotèrics fluids regien els fenòmens de la naturalesa dominada per individus fornits de títols nobiliaris. A principis del segle XX, la física havia esdevingut una república amb una constitució ben definida i articulada per revistes especialitzades, institucions, societats professionals, espais de comunicació pública, economies domèstiques i internacionals i títols universitaris. En aquesta xerrada farem un recorregut panoràmic per la història viva de la física contemporània i debatrem en quina mesura l’espectacle de la física va esdevenir república.
Són eternes les veritats matemàtiques?
Dilluns 19 d’abril a les 18.30 h. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Joaquim Berenguer, doctor en Història de les Matemàtiques
Les matemàtiques apareixen sovint com a quelcom fora del temps, en canvi, és evident que els conceptes matemàtics tenen una història. Comencem per preguntar-nos què són les matemàtiques i la seva història. L l’objectiu de la xerrada serà convidar a reflexionar sobre com les matemàtiques no són ni infal•libles ni eternes, sinó producte del desenvolupament històric d’una societat concreta.
Ossos i pedres, una història de la paleoantropologia
Dilluns 26 d’abril a les 18.30 h. B. Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte. Miquel Carandell, historiador de la ciència del Museu de Ciències Naturals de Granollers i professor associat a la UAB
L’home Erectus de Java, l’home de Piltdown, l’australopitec de Taung, l’home de Pequín, l’Homo habilis, la “Lucy”, les restes d’Orce i Atapuerca... la història de la paleoantropologia, la ciència que estudia els orígens de l’ésser humà i la seva evolució, està esquitxada d’històries apassionants, troballes inversemblants, desaparicions inexplicables, revelacions inesperades... però, sobretot, de debat i controvèrsia.
Això no sortia al meu llibre de química: històries d'una ciència d'esperits, espectres i esperances
Dilluns 3 de maig a les 18:30 h. B. El Clot-Josep Benet. Luis Moreno Martínez, doctor en Didàctica i Història de la Ciència.
Des dels practicants de la khemeia a l'antic Egipte fins als investigadors actuals, passant pels protegits del déu Hermes, els cercadors de la pedra filosofal i les arxiconegudes bruixes, la química ens ha acompanyat al llarg de la història, adoptant i ha adoptat denominacions, objectius, llenguatges i escenaris canviants. Aquesta conferència oferirà un viatge insòlit per una sèrie d’històries en què la ciència superarà a la ficció i el passat es se superposarà al present per acostar-nos a les últimes perspectives de la història social i cultural de la química.
Freud a Espanya: una història de la psicoanàlisi
Dilluns 10 de maig a les 18:30 h. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Silvia Lévy Lazcano, investigadora postdoctoral-Juan de la Cierva a l'Institut d´Història de la Ciència de la UAB.
Avui dia no cal haver passat per la consulta d'un psicoanalista per tenir alguna noció sobre psicoanàlisi. No és estrany, per exemple, que expressions com “complex d'Èdip” o termes com el d'“inconscient” s'utilitzin amb certa normalitat en les nostres converses. En aquesta xerrada farem un recorregut per alguns dels viatges que van fer les idees de Freud a Espanya. A partir de l'anàlisi de casos concrets, mostrarem com la psicoanàlisi va transitar del domini científic i expert a l'ampli espectre de la cultura popular.
Les històries naturals: un passeig per jardins, zoològics i museus
Dilluns 17 de maig a les 18:30 h. B. Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Laura Valls, doctora en Història de la Ciència.
Començarem al jardí botànic i al gabinet d’història natural que trobem a Les històries naturals de Joan Perucho (1960). Aquesta fantàstica i divertida novel•la, protagonitzada per un naturalista del segle XIX que s’aventura en el misteri d’un cavaller de Jaume I convertit en vampir, servirà d’esquer per fer un breu recorregut per la història de museus, jardins i parcs zoològics.
Un CSI medieval: ments criminals i metges experts a la Corona d'Aragó
Dilluns 31 de maig a les 18:30 h. B. Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte. Carmel Ferragud, professor d'Història de la Ciència de la Universitat de València.
Tendim a pensar que només els mètodes CSI de la ciència moderna han pogut resoldre els crims més misteriosos. Però el cert és que del al segle XIII, a l'Occident europeu ja existien metges i altres experts que oferien els seus coneixements als jutges per aclarir crims horribles i escruixidors. En aquesta conferència us mostrarem, a través de casos reals exhumats dels arxius catalans, com treballava aquest cos d'experts al servei de veguers, batlles, governadors i tota mena de tribunals civils i eclesiàstics
Tenen política els artefactes? Una mirada des de la història de la tecnologia
Dilluns 7 de juny a les 18:30 h. B. El Clot-Josep Benet. Jaume Sastre-Juan, professor de l'Institut d'Història de la Ciència de la UAB
És habitual sentir a dir que la tecnologia no és ni bona ni dolenta, sinó que depèn de l’ús que se’n faci. Segons aquest punt de vista, el desplegament infraestructural del 5G, la tanca de Melilla o la comunicació a través de Twitter, són processos que tenen una dimensió política, però sempre relacionada amb l’ús que se'n fa, mai amb la pròpia mateixa materialitat o disseny dels artefactes i sistemes, considerats com a neutrals. La història de la tecnologia ens ensenya que això no sempre és així. En aquesta xerrada ens preguntarem si els artefactes fan política i de quina manera la història ens pot ajudar a entendre com en fan
Totes les activitats estan adaptades a les mesures de seguretat i protecció davant de la covid-19. És obligatori l’ús de la mascareta.
