Biblioteques. El veïnat del districte de Sarrià-Sant Gervasi ha triat la denominació del nou equipament a través d'un procés participatiu.
La nova biblioteca de Sarrià adoptarà el nom del periodista i poeta J.V. Foix després que així ho hagi decidit el veïnat del districte de Sarrià – Sant Gervasi en un procés participatiu telemàtic a través de la plataforma Decidim que ha estat obert entre el 10 i el 21 de juny.
En concret, el nom de l’escriptor s’ha imposat al de les altres candidatures amb 781 vots, quedant per davant de les altres propostes: la pedagoga i traductora Carme Serrallonga i Calafell (426 vots), la dibuixant i humorista gràfica Núria Pompeia (167) i l’escriptor, pedagog i periodista Emili Teixidor (67 vots).
Situat a la plaça de Sarrià, l’equipament es troba actualment en obres i la previsió és inaugurar-lo a finals d’any. A banda de l’espai destinat a acollir la biblioteca (a la planta baixa i el primer pis), el nou edifici, amb un total de 5.397,2 metres quadrats de superfície construïda, també incorporarà a la segona i tercera planta oficines dels serveis administratius del Districte, que s’hi traslladaran des del carrer d’Anglí.
El nom guanyador: J.V.Foix
Josep Vicenç Foix i Mas, conegut com a J.V. Foix, va néixer a Sarrià el 1893. Va ser un poeta influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es definia com a «investigador en poesia». Fill del pastisser amb més renom del lloc, a partir de 1916 es va integrar als grups d’intel·lectuals i artistes barcelonins, especialment a la penya de l’Hotel Continental, on va conèixer –entre d’altres– els poetes López Picó, Salvat-Papasseit, Carles Riba i Joaquim Folguera, que el van incorporar a La Revista. En aquests anys, va iniciar una intensa activitat literària, intel·lectual i periodística. Es va interessar per les avantguardes, tant literàries com pictòriques, va presentar les primeres exposicions de Salvador Dalí i Joan Miró, i va traduir i difondre la nova poètica d’avantguarda francesa.
Va començar a publicar abans de la Guerra Civil espanyola i va col·laborar a les principals revistes catalanes, tot destacant com a difusor del nou art d’avantguarda, tant literari com plàstic. D’entre la seva obra poètica, destaquen el llibre de sonets Sol, i de dol (1947), On he deixat les claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964).
J. V. Foix va rebre nombroses distincions al llarg de la seva vida: el Premi Nacional de la Literatura Catalana el 1966, l’any 1973 li és concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1980, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona, i el 1981, la Medalla d’Or de la Generalitat. Va ser Premio Nacional de las Letras Españolas el 1984 i Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres el 1984.
J. V. Foix va morir al seu pis de Sarrià, el 29 de gener de 1987, l’endemà mateix del seu aniversari, als noranta-quatre anys.
