Recollida de residus comerços i grans generadors

Els comerços i les activitats econòmiques generen residus que cal gestionar correctament. En aplicació del Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, que aprova el Text refós de la Llei 6/1993, reguladora dels residus de Catalunya, tots els establiments comercials i de serveis han de complir una sèrie d'obligacions en matèria de gestió de residus.

L'Ajuntament de Barcelona ha desplegat un servei de recollida dirigit a regular i ordenar la gestió dels residus comercials, tot prioritzant una sèrie d'aspectes:

  • separació en origen i reciclatge de les diferents fraccions
  • adaptació a les necessitats específiques de cada sector de producció
  • diferenciació, segons zones, entre circuits per a ciutadans i circuits per a activitats comercials
  • adaptació de les tarifes a les produccions reals, tot incentivant la separació

S'entén per residus comercials els residus generats per l'activitat pròpia del comerç al detall i a l'engròs: comerços, hostaleria i restauració, oficines, serveis (hospitals, escoles...), etc.

Normativa:

D’acord amb el que disposen l’article 106 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, els articles 41 i següents del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, s’estableixen els preus públics per la prestació del servei de recollida de residus comercials i industrials assimilables als municipals definits en el text refós de la Llei reguladora dels residus aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 juliol.

Objecte:

Constitueix l’objecte del preu públic el servei de recollida selectiva de les fraccions de residus —resta, orgànica, paper/cartró, vidre i envasos— dels residus generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs, l’hostaleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis, i dels residus originats en la indústria que tenen la consideració d’assimilables als municipals, en qualsevol de les modalitats de recollida que estableix l’Ordenança de medi ambient de Barcelona i el seu transport fins a les plantes de tractament i reciclatge per part dels serveis municipals.

L’obligació de pagar el preu públic neix amb la utilització del servei o l’inici de l’activitat si no s’ha rebut la validació corresponent de l’Ajuntament per a la utilització del servei privat de recollida selectiva o sistema de logística inversa d’acord amb l’establert a l’article 14.

Per acollir-se al servei de recollida de residus, totes les persones físiques i jurídiques que duguin a terme una activitat econòmica s’han de donar d’alta en el padró d’aquest preu públic i fer efectiva l’autoliquidació de l’any d’inici utilitzant el model normalitzat que trobaran al web d’Hisenda. El tràmit permet efectuar l’autoliquidació del preu públic de recollida de residus a generadors mínims, petits, mitjans i importants.

Si es tracta d’un productor mínim, caldrà que el titular de l’activitat professional prèviament consulti el tràmit “Reducció del preu públic de recollida de residus per a productors mínims”.

Si es tracta d’un gran generador de residus, el tràmit que caldrà fer serà el següent: “Declaració del preu públic de recollida de residus comercials i industrials per a grans generadors”.

 

a) En establiments ubicats fora dels eixos o zones comercials en els quals es presta el servei de recollida comercial porta a porta:

· Servei de recollida convencional, assimilable a la recollida domiciliària, per a establiments en què la suma dels volums generats de les fraccions resta i orgànica sigui inferior o igual a 600 l/dia o amb un volum generat inferior o igual a 600 l/setmana de les fraccions paper/cartró, vidre o envasos lleugers.

b) En establiments ubicats dins dels eixos o zones comercials on es presta el servei de recollida comercial porta a porta:

· El servei de recollida convencional, assimilable a la recollida domiciliària, per a establiments en què la suma dels volums generats de les fraccions resta i orgànica sigui inferior o igual a 120 l/dia o amb un volum generat inferior o igual a 120 l/setmana de les fraccions paper/cartró, vidre o envasos lleugers, excepte per a la fracció cartró en cas que la zona tingui implantada la recollida de cartró plegat i lligat en vorera.

· El servei de recollida amb bujols, per a establiments en què la suma dels volums generats de les fraccions resta i orgànica sigui superior a 120 l/dia i inferior o igual a 600 l/dia o amb un volum generat superior a 120 l/setmana i inferior o igual a 600 l/setmana de les fraccions paper/cartró, vidre o envasos lleugers. Es condiciona aquesta recollida a les fraccions per a les quals l’Ajuntament ofereixi el servei i sempre que ho avalin criteris tècnics.

c) Per a grans generadors de residus, independentment de la zona on s’ubiquin:

· El servei de recollida amb bujols, per a establiments que siguin grans generadors de residus en què la suma dels volums generats de les fraccions resta i orgànica sigui superior a 600 l/dia o amb un volum generat superior a 600 l/setmana de les fraccions paper/cartró o vidre.

d) Servei de recollida comercial mitjançant sistema pneumàtic:

· Els establiments comercials que es trobin dins de l’àrea de recollida pneumàtica, assimilable a recollida domiciliària, hauran de fer servir aquest sistema per lliurar les fraccions admeses.

· Els establiments comercials que disposin de boques internes hauran de fer servir aquest sistema per lliurar les fraccions d’orgànica (etiquetes identificatives de color marró) i resta (etiquetes identificatives de color gris). Per la resta de fraccions s’hauran d’acollir als sistemes de recollida establerts en la seva zona.

 

 

Els establiments comercials tenen les obligacions següents:

a) Separar en origen les fraccions generades.

) Utilitzar les modalitats de recollida implantades a la seva zona, d’acord amb el que especifica aquest article.

c) En les modalitats on s’hagi d’utilitzar contenització específica per a cada fracció generada:

· Fracció resta: bujol/contenidor amb tapa grisa o boca de pneumàtica amb etiqueta identificativa de color gris.

· Fracció orgànica: bujol/contenidor amb tapa marró o boca de pneumàtica amb etiqueta identificativa de color marró.

· Fracció paper/cartró: el paper amb bujol/contenidor amb tapa blava i el cartró plegat i lligat en vorera.

· Fracció vidre: bujol/contenidor amb tapa verda.

· Fracció envasos: bujol/contenidor amb tapa groga (aquesta recollida es condiciona al fet que l’Ajuntament ofereixi el servei i sempre que ho avalin criteris tècnics).

d) El compliment del decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus.

Els establiments hauran de facilitar a l’Ajuntament informació sobre el volum de generació de residus per determinar la classificació de generador que els correspongui.

En les zones on no hi hagi contenidors de recollida domiciliària, els establiments lliuraran les fraccions utilitzant els bujols/contenidors o sistema de bosses, en funció de la modalitat de recollida implantada i el volum de generació de residus.

Els establiments productors de les fraccions orgànica i resta hauran de gestionar-les obligatòriament amb la mateixa modalitat de recollida, ja sigui mitjançant el servei municipal, amb la contractació d’un servei privat o bé mitjançant sistemes de logística inversa. En qualsevol cas, l’establiment haurà de garantir-ne el lliurament de manera separada. En casos excepcionals, i amb validació prèvia de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus (DSNGR) de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana, aquestes fraccions es podran gestionar mitjançant modalitats diferents. Les sol·licituds s’hauran de presentar a qualsevol registre municipal a l’atenció de la DSNGR. L’Ajuntament podrà practicar les inspeccions i controls que consideri adients i demanar la documentació preceptiva per emetre’n la validació pertinent.

 

Obligats al pagament:

Estan obligades al pagament del preu públic per la prestació de serveis de recollida de residus comercials i industrials de característiques assimilables als municipals les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, titulars de les activitats generadores dels residus, que resultin beneficiades per la prestació del servei municipal, o per no haver obtingut la validació corresponent de l’Ajuntament per a la utilització del servei privat de recollida selectiva o sistema de logística inversa, d’acord amb el que estableix l’article 14, per a l’any en curs.

 

No subjecció:

No estan subjectes al pagament del preu públic per la prestació dels serveis de recollida de residus comercials i industrials assimilables als municipals:

1. Els titulars d’activitats generadores de residus comercials i industrials assimilables als municipals que acreditin que disposen de la validació de l’Ajuntament per a la utilització del servei privat de recollida selectiva o sistema de logística inversa d’acord amb el que estableix l’article 14. Aquest supòsit es validarà sempre que s’acrediti que es gestiona de manera privada la totalitat dels residus generats per a l’any en curs.

2. Els titulars d’activitats sense superfície declarada.

3. Els titulars d’activitats generadores de residus industrials no assimilables als residus municipals.

 

1. Classificació per volum de residus generats i superfície de l’establiment o local:

a) Els establiments en què la suma dels volums generats de les fraccions resta i orgànica sigui inferior o igual a 600 l/dia, o amb un volum generat inferior o igual a 600 l/setmana de les fraccions paper/cartró, vidre o envasos lleugers, en funció del tipus d’activitat i de llur superfície, es consideraran:

· Generadors mínims, si es tracta d’activitats dutes a terme per professionals —agrupacions de la secció 2a de les tarifes de l’impost sobre activitats econòmiques— en establiments, locals, despatxos o en el domicili habitual, de superfície inferior o igual a 25 m2.

· Generadors petits, si es tracta d’activitats empresarials —secció 1a— dutes a terme en locals, establiments, despatxos, etcètera amb superfícies de fins a 50 m2, i activitats professionals —secció 2a— dutes a terme en locals, establiments, despatxos, etcètera amb superfícies a partir de 25 m2 i fins a 50 m2 inclosos.

· Generadors mitjans, si es tracta d’activitats empresarials —secció 1a— i activitats professionals —secció 2a— dutes a terme en locals, establiments, despatxos, etcètera amb superfícies a partir de 50 m2 i fins a 250 m2.

· Generadors importants, si es tracta d’activitats empresarials —secció 1a— i activitats professionals —secció 2a— dutes a terme en locals, establiments, despatxos, etcètera amb superfícies de més de 250 m2.

b) Els establiments d’activitats empresarials —secció 1a— i activitats professionals —secció 2a— en què la suma dels volums generats de les fraccions resta i orgànica sigui superior a 600 l/dia o amb un volum generat superior a 600 l/setmana de les fraccions paper/cartró, vidre o envasos lleugers, amb independència de llur superfície, es consideren grans generadors a tots els efectes d’aplicació del preu públic.

Els residus generats per l’activitat s’hauran de separar obligatòriament en origen amb contenització específica.

Quantia:

1. La quota anual corresponent als establiments que generen un volum inferior o igual a 600l/dia de les fraccions orgànica i resta conjuntes o un volum inferior o igual a 600 l/setmana de les fraccions paper/cartró, vidre o envasos lleugers, es determinen d’acord amb el següent:

a) El volum dels residus generats, calculat indiciàriament a partir de la superfície dels locals, establiments, despatxos i altres on s’exerceix l’activitat, per raó de la qual es classifiquen en generadors mínims, petits, mitjans i importants, d’acord amb el que estableix l’article 5, apartat 1.

b) La composició de les fraccions de residus generades, determinada indiciàriament a partir dels epígrafs d’activitats, per raó dels quals es classifiquen en grups A, B, C, D o E, d’acord amb el que estableix l’article 5, apartat 2.

L’import es calcula segons la superfície del local i l’epígraf de l’activitat econòmica, d’acord amb el que estableix l’article 10.

2. La quota anual corresponent als establiments grans generadors en què la suma dels volums generats de les fraccions resta i orgànica sigui superior a 600 l/dia, o amb un volum superior a 600 l/setmana de les fraccions paper/cartró, vidre o envasos lleugers, considerats grans generadors, es determina en funció dels litres diaris recollits de la fracció resta i pel cost d’entrega, reposició, manteniment i neteja (1 rentat intensiu i 2 mecànics) dels cubells o contenidors destinats a la recollida de les fraccions selectives de matèria orgànica, vidre, paper/cartró i envasos lleugers.

Tots els titulars d’activitats considerats grans generadors han de sol·licitar una enquesta de generació de residus (EGR) en el termini d’un mes des de la data d’inici de l’activitat d’acord amb el que estableix l’article 11. En cas que no se sol·liciti aquesta enquesta, s’entendrà que l’empresa/establiment s’acull voluntàriament al servei municipal i s’estimarà el volum de residus generat, a l’efecte de liquidar els preus públics, d’acord amb les tarifes i els coeficients correctors establerts.

La sol·licitud de l’EGR es pot presentar mitjançant una instància a qualsevol oficina d’atenció al ciutadà o al Registre d’Ecologia Urbana.

Per a informació específica, podeu adreçar-vos a qualsevol oficina d’atenció al ciutadà (OAC) o trucar al 010.

3. Totes les tarifes van gravades amb l’impost sobre el valor afegit, amb el tipus impositiu reduït.

4. Utilització del sistema de recollida pneumàtica amb boques internes exclusives:

- La tarifa de fracció orgànica s’assimila al cost anual de recollida d’un bujol de 660 litres de qualsevol fracció selectiva.

- La tarifa de la fracció resta es determina en funció del nombre d’aspiracions addicionals necessàries per garantir l’evacuació dels residus. El preu per aspiració s’assimila al preu de recollida de la fracció resta d’un cubell de 660 litres de capacitat.

5. Recollides puntuals o extraordinàries, preu per cada servei: independentment de la fracció que es reculli, s’apliquen els preus definits per a la fracció resta per cada cubell recollit.

No subjecció:

No estan subjectes al pagament del preu públic per la prestació dels serveis de recollida de residus comercials i industrials assimilables als municipals:

· Els titulars d’activitats generadores de residus comercials i industrials assimilables als municipals que acreditin que disposen de la validació de l’Ajuntament per a la utilització del servei privat de recollida selectiva o sistema de logística inversa, d’acord amb el que estableix l’article 14. Aquest supòsit es validarà sempre que s’acrediti que es gestiona de manera privada la totalitat dels residus generats per a l’any en curs.

· Els titulars d’activitats sense superfície declarada.

· Els titulars d’activitats generadores de residus industrials no assimilables als residus municipals.

Reduccions del preu públic:

a) Activitats de temporada: Les activitats de temporada sotmeses a llicències d’ocupació d’espais de domini públic gaudiran d’una reducció del 50% de la tarifa corresponent, sempre que l’activitat esmentada sigui exercida durant un període màxim de sis mesos.

b) Gestió de residus mitjançant transportistes i gestors privats de residus. Les tarifes del preu públic poden ser objecte de reduccions quan els titulars d’activitats generadores de residus comercials i industrials assimilables als municipals acreditin que alguna de les fraccions residuals generades disposen de la validació de l’Ajuntament per a la utilització del servei privat de recollida selectiva o sistema de logística inversa d’acord amb el que estableix l’article 14, per a l’any en curs. Aquest supòsit es validarà sempre que s’acrediti la gestió privada de la totalitat de la fracció o fraccions per a les quals es disposa d’un contracte amb un operador privat.

Per als establiments que no siguin grans generadors, la reducció del preu públic consistirà en una reducció del coeficient en funció de cadascuna de les fraccions recollides selectivament d’acord amb el que estableix l’article 8, apartat b.

Per obtenir la reducció, en el cas d’establiments que no siguin grans generadors, la documentació s’haurà de presentar a qualsevol registre municipal a l’atenció de la DSNGR de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana dintre dels primers sis mesos de l’any. Les sol·licituds presentades amb posterioritat, en cas que es validin, tindran vigència a partir de l’exercici següent.

c) Reconeixement a la contribució efectuada al Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Gaudiran d’una reducció del 10% sobre les tarifes resultants les entitats i empreses de Barcelona que hagin posat en marxa un pla d’acció en el marc del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de Barcelona per una de les dues vies següents:

- Les organitzacions signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat amb un pla d’acció de sostenibilitat publicat i desplegat. En el cas dels centres educatius, han de tenir un pla d’acció vigent, en el marc del programa Barcelona Escoles + Sostenibles, durant el curs escolar en què s’apliqui el preu públic. En totes les altres organitzacions, el pla d’acció ha d’haver estat publicat com a màxim el 30 de juny de l’any anterior al d’aplicació del preu públic.

- Les activitats econòmiques i professionals associades a una associació, gremi o col·legi professional signant del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat que hagin declarat l’adhesió al pla d’acció de sostenibilitat vigent de la seva entitat associativa i hagin desplegat les accions proposades al llarg de l’any anterior al d’aplicació del preu públic.

L’adhesió al pla de sostenibilitat ha d’haver estat declarada per l’associat com a màxim el 30 de juny de l’any anterior al de l’aplicació del preu públic, a través de formulari web o formulari en paper enviat per l’entitat als seus associats. La pertinença d’aquestes activitats econòmiques i professionals a l’associació, gremi o col·legi professional corresponent ha d’haver estat certificada per la seva entitat mitjançant un llistat dels socis que s’han adherit al pla.

En el cas de cadenes d’establiments, franquícies, centres comercials, grups empresarials, gremis, eixos comercials i associacions, encara que estiguin associats a una entitat de nivell superior, han d’haver desenvolupat un pla d’acció propi a fi que els establiments que en formen part s’hi hagin pogut adherir i gaudeixin de la reducció del preu públic.

La reducció no s’aplicarà als titulars d’activitats que hagin estat objecte de dues sancions fermes en el darrers dotze mesos per incompliment de la normativa sobre residus.

d) Usuaris del Punt Verd de Mercabarna. Totes les activitats que acreditin l’ús del Punt Verd de Mercabarna per al lliurament de les fraccions resta, orgànica, paper/cartró i envasos, i que ho sol·licitin, podran gaudir de la reducció associada al coeficient de la fracció residual corresponent. Caldrà presentar la documentació dins dels dos primers mesos de l’any en curs, a qualsevol registre municipal, a l’atenció de l’Institut Municipal d’Hisenda. No s’acceptaran les acreditacions presentades fora d’aquest termini. La documentació s’haurà de presentar i validar anualment.

e) Activitats professionals exercides des del domicili. Els titulars d’activitats professionals classificats com a productors mínims —amb una superfície d’activitat igual o inferior a 25 m2— que duguin a terme l’activitat professional en el seu domicili d’empadronament, a títol individual i sense personal dependent, gaudiran d’una reducció del preu públic del 100% de la tarifa corresponent.

Tot seguit, detallem algunes recomanacions per millorar la gestió de residus de les activitats de la ciutat.

· El millor residu és el que no es produeix. Eviteu embolcalls innecessaris, compreu racionalment i feu servir materials reutilitzables.

· Recicleu com més materials millor.

· No deixeu residus al costat dels contenidors o abandonats a la via pública.

· Respecteu els horaris establerts per treure la brossa.

· Els establiments que generen residus que, per les seves característiques (olor, pèrdues de residu, descomposició de matèria orgànica, etcètera), puguin ocasionar molèsties a la ciutadania, han de fer el següent:

1) Utilitzar bosses d’un gruix adequat o utilitzar doble bossa, amb la finalitat que no es trenquin en el moment de llençar-les al contenidor.

2) Assegurar-se que les bosses estan tancades correctament, amb la finalitat que no s’obrin en el moment de llençar-les al contenidor.

· Recordeu que les activitats comercials poden organitzar la recollida a través dels serveis municipals o bé poden contractar el servei a transportistes o gestors privats registrats a l’Agència de Residus de Catalunya.

· L’Ajuntament posa a disposició de les activitats comercials un telèfon d’atenció gratuït (900 702 030) per resoldre els dubtes que se’ls puguin plantejar a l’hora de gestionar els seus residus. També ofereix unes formacions personalitzades en matèria de gestió de residus comercials i industrials assimilables als municipals. Aquest servei també és gratuït i es pot sol·licitar a través del telèfon 932 389 350 o mitjançant l’adreça: formacio@siresa.cat.

Residus orgànics. La separació és obligatòria, tant si es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida d'orgànica domiciliària. Aquesta separació també és obligatòria per als grans generadors de residus. 
Caixes de cartró. Cal gestionar-les com el cartró en general: 
En zones de recollida comercial, cal treure-les els dies de recollida en els horaris establerts. 
En zones sense recollida comercial, cal dipositar-les plegades als contenidors blaus del carrer. 
Oli vegetal. La separació és obligatòria i cal acreditar la recollida mitjançant la contractació d'un gestor privat (a l'establiment s'ha de disposar d'una còpia del contracte en vigor amb una empresa de recollida autoritzada per l'Agència de Residus de Catalunya) o mitjançant els comprovants de lliurament d'aquest residu a qualsevol punt verd de zona de la ciutat.

L'Ajuntament de Barcelona impulsa allò que anomenem l'ambientalització de les oficines i les organitzacions. Això suposa: 

  • un compromís amb la preservació del medi ambient; 
  • un estalvi en els consums d'energia i materials; 
  • una reducció de la producció de residus; 
  • la millora de la qualitat de vida als llocs de treball; 
  • un reforç de la imatge ciutadana de l'organització. 

Per tots aquests motius, cal treballar per millorar els processos de gestió de residus. I tot i que això demana l'esforç de superar certes rutines, permetrà assolir millores importants.


A l'oficina: 

  • Cal disposar papereres exclusives per dipositar-hi el paper que ja no es pugui utilitzar. Després cal assegurar-se que l'empresa que fa la neteja de l'oficina el diposita segons el model de gestió assignat i no el barreja amb la resta d'escombraries de l'oficina. L'Ajuntament de Barcelona preveu diferents models de gestió del paper i el cartró en funció de la producció i la zona. 
  • Per a les escombraries no reciclables ―l'anomenat rebuig―, cal seguir aquestes normes: 
  • Dipositar-les sempre dins els contenidors, mai a l'exterior. 
  • No dipositar-les al carrer abans de les 20 hores. 
  • Per a altres residus de caràcter especial, com ara fluorescents, piles o tòners, cal utilitzar els punts verds de zona de la ciutat.


Cal assegurar-se que l'empresa que neteja l'oficina respecta la separació dels residus i gestiona cada fracció de manera separada i correcta. És recomanable introduir en els contractes de neteja de les oficines clàusules mediambientals que permetin avançar en la separació de residus d'oficines. 
En aquesta pàgina trobaràs el programa Ajuntament + Sostenible que el consistori aplica internament.

Residus orgànics. La separació és obligatòria, tant si es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida d'orgànica domiciliària. Aquesta separació també és obligatòria per als grans generadors de residus.

Caixes de plàstic o de fusta. Hi ha diferents opcions de gestió:

  • Es poden retornar al punt verd de Mercabarna l'endemà, abans de carregar la fruita.
  • Es poden portar als punts verds de zona de la ciutat.
  • Es poden retornar al proveïdor que subministra la mercaderia.
  • No es poden deixar al costat dels contenidors del carrer.

Caixes de cartró. Cal gestionar-les com el cartró en general:

  • En zones de recollida comercial, cal treure-les els dies de recollida en els horaris establerts.
  • En zones sense recollida comercial, cal dipositar-les plegades als contenidors blaus del carrer.
  • Sempre es poden utilitzar els punts verds de zona de la ciutat, o bé el de Mercabarna.

Residus orgànics. La separació és obligatòria, tant si es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida d'orgànica domiciliària. Aquesta separació també és obligatòria per als grans generadors de residus. 
Cal dipositar els residus en bosses de gruix considerable o en doble bossa, i ben tancats per evitar lixiviacions i males olors. 
Caixes de Porexpan. Les caixes que hagin contingut peix es poden retornar al punt verd de Mercabarna l'endemà, abans de carregar el nou peix. Aquestes caixes no es poden deixar al costat dels contenidors del carrer.

Caixes de cartró. L'empresa logística de distribució/subministradora de la major part de caixes de tabac ofereix la possibilitat d'emportar-se les caixes, buides i convenientment plegades, en el moment de subministrar la següent comanda de tabac sol·licitada.

Aquest sistema de logística inversa ha estat promogut per l'Ajuntament i l'Associació d'Expenedors de Tabacs i Timbres de Barcelona i Província, en el marc de l'Acord Cívic per una Barcelona neta i sostenible, i permet:

  • Aprofitar i reciclar el 100% de les caixes de cartró.
  • Disminuir el volum d'escombraries present al carrer.

Altres maneres de gestionar el cartró:

  • En zones de recollida comercial, cal treure'l els dies de recollida dins dels horaris establerts.
  • En zones sense recollida comercial, cal dipositar-lo plegat als contenidors blaus del carrer.
  • En cap cas es pot llençar o deixar al costat dels contenidors d'escombraries del carrer.

Els mobles vells no es poden dipositar lliurement al carrer. El més aconsellable és coordinar el dia de lliurament dels mobles nous als clients amb el dia que el 900 226 226 assigni per a la recollida gratuïta de mobles i trastos. Les botigues podrien facilitar aquest servei en nom dels clients i fer el tràmit abans de lliurar els mobles.

Si no és possible fer coincidir els dies, cal utilitzar els punts verds de zona. Les botigues que pertanyen al Gremi del Comerç de Mobles, en el marc de l'Acord Cívic, tenen una bonificació del 50% sobre els preus dels punts verds, presentant prèviament el carnet enviat pel gremi.

Matalassos vells. Els matalassos vells no es poden dipositar lliurement al carrer. És recomanable coordinar el dia de lliurament dels matalassos als clients amb el dia que el 900 226 226 assigni per a la recollida gratuïta de mobles i trastos. Les botigues podrien facilitar aquest servei en nom dels clients i fer el tràmit abans de lliurar els matalassos. 
Si no és possible fer coincidir els dies, cal utilitzar els punts verds de zona. Les botigues que pertanyen al Gremi de Matalassers, en el marc de l'Acord Cívic, tenen una bonificació del 50% sobre els preus dels punts verds, presentant prèviament el carnet enviat pel gremi.

Serveis que s'han d'oferir en la comercialització d'electrodomèstics o aparells electrònics:

Segons la nova directiva europea per a la regularització dels drets i les obligacions en matèria de la gestió correcta dels residus d'aparells elèctrics i electrònics, l'establiment ha d'oferir al ciutadà, de manera gratuïta, la recollida de l'electrodomèstic* vell quan en compri un de nou.

*Llista d'aparells elèctrics i electrònics:

  • Grans electrodomèstics
  • Petits electrodomèstics
  • Equips d'informàtica i telecomunicacions
  • Aparells electrònics de consum
  • Aparells d'enllumenat
  • Eines elèctriques i electròniques
  • Joguines o equips esportius i de temps lliure
  • Aparells mèdics
  • Instruments de vigilància i control
  • Màquines expenedores

Embalatges. Els grans embalatges dels electrodomèstics cal gestionar-los correctament.

Embalatges de cartró:

  • En zones de recollida comercial, cal treure'ls els dies de recollida en els horaris establerts.
  • En zones sense recollida comercial, cal dipositar-los plegats als contenidors blaus del carrer.
  • Els materials de protecció, com el Porexpan, es poden portar als punts verds de zona.

En general, els supermercats tenen la consideració de grans generadors de residus. 
Sobre la gestió concreta de cada secció, vegeu els apartats de fruiteries, peixateries, etc.

Pràcticament tots els residus dels tallers es consideren especials. Cal garantir que són tractats correctament. Per aquesta raó es recomana:

  • Contractar una empresa que s'encarregui de la gestió integral dels residus o, en cas contrari, contractar la gestió a diferents empreses especialitzades (sistemes integrats de gestió). 
  • Utilitzar els punts verds de zona, amb el límit de quantitats d'aquests materials que determina la normativa.

Els residus de plantes i flors són residus orgànics. La separació de la fracció orgànica és obligatòria, tant si els establiments es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida orgànica domiciliària. Aquesta separació també és obligatòria per als grans generadors de residus.

Els objectes voluminosos o trastos no es poden dipositar lliurement al carrer. Una pràctica interessant consisteix a coordinar el dia de lliurament de nou material als clients amb el dia que el 900 226 226 assigni per a la recollida gratuïta de mobles i trastos. Les serralleries podrien facilitar aquest servei en nom dels clients i fer el tràmit abans de lliurar el material. 
Si no és possible fer coincidir els dies, cal utilitzar els punts verds de zona. Les empreses que pertanyen al Gremi de Serrallers, en el marc de l'Acord Cívic, tenen una bonificació del 50% sobre els preus dels punts verds, presentant prèviament el carnet enviat pel gremi.

Residus orgànics. La separació és obligatòria, tant si es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida d'orgànica domiciliària. Aquesta separació també és obligatòria per als grans generadors de residus.

El Consorci d'Educació de Barcelona, juntament amb l'IMEB, coordina diferents tipus de recollida selectiva a les escoles. Entre d'altres, coordina la separació entre els residus orgànics i el rebuig. La separació de la fracció orgànica és obligatòria tant si les escoles es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida d'orgànica domiciliària. Aquesta separació també és obligatòria per als grans generadors de residus.

Cal complir la normativa autonòmica pel que fa a la gestió dels diferents grups de residus. 

En relació amb els grups de residus de competència municipal, cal recordar que la majoria d'hospitals i clíniques es consideren grans generadors de residus, amb les obligacions descrites en l'apartat corresponent. 

Residus orgànics. Si l'hospital és un gran generador de residus, és obligatòria la separació amb contenidors interiors. La separació és obligatòria, tant si els hospitals es troben en zones de recollida comercial com en zones de recollida d'orgànica domiciliària. 

Caixes de cartró. Cal gestionar-les com el cartró en general: 

  • En zones de recollida comercial, cal treure-les els dies de recollida en els horaris establerts. 
  • En zones sense recollida comercial, cal dipositar-les plegades als contenidors blaus del carrer. 
  • Sempre es poden utilitzar els punts verds de zona de la ciutat, o bé el de Mercabarna.

Medicaments caducats. Aquest tipus de medicaments es gestionen a través dels contenidors del sistema SIGRE. 

Residus químics o especials. L'Ajuntament i el Col·legi de Farmacèutics han previst la possibilitat de portar aquests residus als punts verds de zona de Barcelona en unes dates concretes. El Col·legi informa amb més detall sobre aquesta possibilitat

Animals morts. L'Ajuntament disposa d'un servei de recollida d'animals morts, regulat per un preu públic. Per utilitzar-lo cal trucar al 010 (consulteu el preu del servei).

  • Cal respectar la separació dels residus feta a l'oficina i gestionar correctament cada fracció separada.
  • Si l'oficina no fa cap tipus de separació, cal assessorar-la sobre la millor manera de fer-la, tot recomanant, per exemple, tipus de papereres selectives i espais reservats per a la separació.
  • En cap cas es poden dipositar les escombraries al carrer abans de les 20 hores ni després d'haver passat els camions de recollida d'escombraries.
  • És recomanable introduir en els contractes clàusules mediambientals que permetin avançar en la separació de residus a les oficines.