Del 2 al 30 de novembre de 2023
La societat barcelonina està formada per homes i dones d’orígens múltiples i diversos, molts dels quals amb les arrels en altres indrets del món. Les seves cultures, veus i memòries són socialment rellevants, malgrat que no sempre siguin prou conegudes o visibles. Aquest cicle proposa xerrades, tallers i actuacions per reflectir aquest cabal cultural, que lliga estretament amb les trajectòries migratòries que han contribuït a formar el teixit social de la ciutat.
Cicle coorganitzat i coordinat pel CIEMEN i la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles.
Amb el suport de: Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Barcelona.
Poesia des dels Andes: la cultura quítxua
Dijous 2 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Guinardó – Mercè Rodoreda. A càrrec de Freddy Chalco, educador social i professor de quítxua del Centre Rimasun.
El quítxua és l’idioma originari més parlat a la serralada dels Andes. Malgrat segles d’opressió, la llengua que vehicula la memòria dels pobles andins continua viva en països com el Perú, l’Equador o Bolívia, i la conserven i cultiven algunes comunitats de la diàspora. Ens acostarem a la cultura andina i clourem amb la lectura de poesia en llengua quítxua.
Dones amazigues: transmissió de la cultura i migració
Dimecres 15 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Sant Pau – Santa Creu. A càrrec d’Ilene Glasser, investigadora sobre el poble amazic, i una dona de la comunitat catalanoamaziga.
Les dones amazigues s’han responsabilitzat, per tradició, de transmetre la cultura pròpia als seus fills i filles. Però aquest rol, després d’un procés migratori, es transforma i es resignifica. Com ho veuen, i viuen, les dones amazigues? En parlarem amb elles i aprofitarem per conèixer una mica més aquesta cultura nord-africana, que té una presència molt significativa a la nostra ciutat i al nostre país.
Construir la diversitat al ritme de la música
Dijous 16 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Gabriel García Márquez. A càrrec de Katerine Olivares i Juliana Otálvaro, components de Sentimiento Cimarrón, i Felipe Muñoz Rozo, músic. Presenta: Omaira Beltrán, periodista.
A vegades tenim una visió folkloritzada de les persones catalanes d'origen migrant, que invisibilitza les contribucions que fan en el dia a dia per construir la societat diversa en què vivim. Parlarem sobre com aquesta qüestió es dona en el panorama cultural a la ciutat de Barcelona, i en concret en el musical, i sobre com fer-hi front des de projectes en què la música serveix com a llenguatge comú per a persones d'orígens diversos.
Al final de la xerrada hi haurà una petita actuació de dansa.
Cinefòrum. Amussu: la lluita dels amazics per una terra viva
Dilluns 20 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec de Txell Bragulat, directora de Sodepau, i un membre de la Casa Amaziga de Catalunya
El film Amussu, de Nadir Bouhmouch, ressegueix la lluita d’una comunitat amaziga d’Imider (el Marroc) contra una empresa que explota una enorme mina de plata que impacta negativament en la vida quotidiana de la gent de l’indret. Parlarem de l’organització col•lectiva dels resistents, el rol de la identitat pròpia i com aquesta lluita, i d’altres, connecten les comunitats en origen i la diàspora.
Donar valor a les llengües és una clau antiracista
Dimarts 21 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Vila de Gràcia. A càrrec de Baharu Dembaga Susoko, locutor, activista antiracista i parlant de soninke.
Un vessant prou desconegut de la diversitat a la nostra ciutat és la presència de diverses llengües d’origen africà. Les comunitats que les parlen hi acostumen a donar importància, pel seu valor com a eina comunitària i de vinculació amb les societats i cultures d’origen. El reconeixement social d’aquestes llengües, a més, pot ser una aportació a la construcció d’una mirada antiracista. Ens acostarem a la riquesa de les llengües d’Àfrica a través del soninke, un idioma que, com veurem, transcendeix fronteres.
Drets culturals i conflicte: la diàspora kurda
Dijous 23 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Jaume Fuster. A càrrec de Massoud Sharifi, sociòleg.
Els drets culturals són una de les múltiples víctimes dels conflictes armats. Ho saben bé els trenta milions de kurds que, en un grau o un altre, han vist i veuen restringits o violats els seus drets a la llengua, a la cultura i a l’expressió pròpia. Com es viu aquesta situació des de la diàspora? Ens hi acostarem a partir de l’experiència de la petita però activa comunitat kurda resident a Barcelona.
Un “museu” itinerant: memòria i present de la comunitat sikh
Dilluns 27 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Bon Pastor. A càrrec de Gagandeep Singh, portaveu de la comunitat sikh de Catalunya
Els objectes quotidians ajuden a vehicular les memòries de totes les comunitats i ens expliquen detalls de les seves vides. Un dels casos més significatius a la nostra ciutat és el de la comunitat sikh, procedent de l’Índia. Explorarem, a través d’aquests objectes, les seves pràctiques culturals i religioses i la seva singular manera d’entendre el món.
La diversitat dels pobles del Pakistan
Dimarts 28 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Trinitat Vella – José Barbero. A càrrec de Komal Naz, tècnica de primera acollida i investigadora.
La comunitat d’origen pakistanès és una de les més nombroses de Barcelona. Al Pakistan, un país densament poblat que s’estén des de l’Himàlaia fins a l’oceà Índic, hi ha una diversitat notable de pobles la qual, en part, es reflecteix en la comunitat resident a la nostra ciutat. Explorarem quines són i com s’expressen les seves cultures i identitats.
Concert comentat de música gnawa: una història apassionant de fusió
Dijous 30 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot. A càrrec de Walid Mahmoud, músic gnawa, de l'associació Al Son Morocco.
La música gnawa és un corpus ric de ritmes i cançons originari del Marroc que recull, reelabora i fusiona aportacions de tot l’oest africà, amb la religió i l’esclavatge com a peces fonamentals. En aquest concert comentat explicarem com va sorgir aquesta música i la comunitat que l’ha feta possible a través d’una història continuada de mestissatge de cultures —haussa, amaziga, songhai, fulani, àrab...— i veurem com aquesta recreació constant continua al nostre país, amb la inclusió de noves influències musicals. Tot fent visible les arrels negroafricanes de moltes manifestacions culturals a la Mediterrània.
Segueix i comenta aquest cicle amb #CulturesIMemòries
Accés lliure fins a exhaurir places (cabuda limitada).
