Del 10 de gener al 3 de març de 2023
Som individus socials, o bé subjectes ofegats dins l’Estat i els seus imperatius simbòlics? Què vol dir viure en democràcia? És la noció de societat una ficció?
Una mirada filosòfica a l’ètica, la política, la ciència, el dret, la història i l’art ens permetrà abastar nocions tant metafísiques com polítiques, com els conceptes de democràcia, societat, multitud, crisi climàtica i obediència, entre d’altres. Per dur a terme aquesta tasca, anirem dels clàssics a la contemporaneïtat, a través de diverses xerrades i diàlegs.
Cicle coordinat per Francis Garcia Collado
Som primats cooperants o obedients? Diàleg entre Ricard Solé i Francis García
Dimarts 10 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz.
L’evolució del cervell humà està estretament relacionada amb el fet de poder anar més enllà que altres parents primats com, per exemple, els ximpanzés. Però, fins a quin punt és la cooperació el que realment ens caracteritza i no el fet contrari d’obeir? De quina manera l’autoritat de l’individu alfa determina les nostres accions? Tenim patrons automàtics de conducta envers l’obediència? Cal aprendre a desobeir? La biologia, filosofia, neurociència i psicologia ens permetran anar de l’individu alfa als experiments sobre l’obediència que qüestionen el nostre tarannà cooperant i crític que sempre relacionem amb el fet de viure en democràcia.
Hobbes i Sade: sobirans un esforç més si voleu ser llibertins
Dijous 12 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda. A càrrec d’Ester Jordana, professora de Filosofia a la Universitat de Saragossa.
Quan plantegem la qüestió de l'obediència o la desobediència acostumem a plantejar-la des de la perspectiva civil, dins els límits marcats pel contracte social. Tanmateix, en les darreres dècades sembla que les desobediències més llampants venen des de les figures que suposadament encarnen el poder que emanava d'aquest contracte. Tractarem de pensar aquesta qüestió a partir d’una relectura del Marquès de Sade des del punt de vista de Hobbes.
Filosofia ecofeminista per pensar i actuar davant la crisi ecològica
Dilluns 16 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec de Marta Tafalla, doctora en Filosofia i professora de la UAB.
La crisi ecològica és el problema més greu que tenim. Les ciències són fonamentals per entendre-la i trobar-hi solucions, però les humanitats també ens hi poden ajudar. La filosofia ecofeminista és il•luminadora perquè mostra que qualsevol societat, per tal d’existir, necessita dos fonaments imprescindibles: el treball que realitza la natura (les altres espècies, els ecosistemes) i el treball de les cures, que tradicionalment han realitzat les dones. Tanmateix, la nostra societat maltracta les altres espècies, de les quals depèn, i maltracta a la vegada a qui realitza les feines de les cures. És a dir, vivim en una societat que ataca els seus propis fonaments, que està en guerra contra la vida. Repassarem algunes idees de pensadores com Val Plumwood, Carol J. Adams i Alicia H. Puleo.
Tot per la pàtria? La qüestió nacional en el republicanisme
Dijous 19 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Nou Barris. A càrrec d’Oriol Farrés, professor de Filosofia de la UAB.
Alguns republicans sostenen que el nacionalisme contribueix a la cohesió cívica de la res publica (motivació per exercitar els deures cívics). La nació solda l’Estat. Ben mirat, però, el republicanisme pot proporcionar arguments per a una defensa del patriotisme no nacionalista (no ètnic). Per exemple, contra el problema del nacionalisme banal. Nacionalisme i patriotisme són el mateix? En aquesta xerrada, veurem com l'amor a la pàtria, en la mesura que satisfà l’ideal de la llibertat política, és compatible amb el respecte a les minories culturals.
La revolta dels gossos: algunes lliçons dels filòsofs cínics per al segle XXI
Dimecres 25 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Joan Miró. A càrrec de David Corrales, doctor en Filosofia.
Avaluarem la vigència de les idees dels filòsofs cínics de l’antiguitat en el nostre present. Reflexionarem sobre la seva oposició activa a la vida allunyada de la natura, segrestada per convencions socials i culturals, i discutirem sobre la validesa de la seva reivindicació del parlar franc, de l’actitud irreverent, i del cosmopolitisme.
Llibertat sense igualtat? Kōjin Karatani la isonomia
Dijous 26 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Jaume Fuster. A càrrec de Raquel Bouso professora de la UPF.
Kōjin Karatani és un dels pensadors més representatius de la teoria crítica actual, ben conegut fora del Japó, gràcies a les traduccions de les seves obres, i a les nombroses classes i conferències que ha impartit, sobretot als Estats Units. Examinarem les lliçons que extreu de la història de la filosofia, per pensar una alternativa a la disjuntiva entre llibertat o igualtat que afronten les democràcies liberals: si opten per la llibertat, sorgeixen les desigualtats; si persegueixen la igualtat, la llibertat es veu compromesa.
Emocions i política: el seu paper en la presa de decisions
Dilluns 30 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra. A càrrec de David Pineda professor de Filosofia de la UdG.
En política, cada cop més, s'empra un discurs demagògic que sovint apel•la a les nostres emocions. En la conferència es comentaran alguns estudis recents, tant des del camp de la ciència com del de la filosofia, sobre quina influència tenen les nostres emocions en les decisions que prenem, els quals ens poden ajudar a reflexionar sobre aquesta important qüestió.
Autoritat i desobediència civil
Dimecres 1 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vapor Vell. A càrrec de Jahel Queralt, professora de Filosofia del Dret a la UPF.
Henry Thoreau, Rosa Parks i Martin Luther King han passat a la història pels seus actes de desobediència de normes injustes. Allò que els va motivar va ser l'anhel de canviar el sistema. En aquesta xerrada, analitzarem la figura de la desobediència civil com una eina de protesta i tractarem de respondre qüestions fonamentals sobre la seva naturalesa i els seus límits com, per exemple: quan està justificada la desobediència civil? Qui pot exercir-la? Pot la desobediència civil ser violenta? Com es diferencia de l'objecció de consciència? Ha de ser castigada?
L’obediència voluntària (o La Boetié reloaded)
Dilluns 6 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Francesca Bonnemaison. A càrrec de Carla Carreras, professora de Filosofia de la UdG.
El 1548, Étienne de La Boétie va escriure el Discurs de la servitud voluntària, on planteja la qüestió de la legitimitat de l’autoritat i les raons de la submissió. Gairebé cinc-cents anys després, Han i altres autors analitzen la societat contemporània per denunciar els mecanismes que ens aboquen a l’obediència voluntària.
Sade i Foucault: llibertins un esforç més si voleu ser sobirans
Dimarts 14 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Montserrat Abelló. A càrrec d’Ester Jordana, professora de Filosofia de la Universitat de Saragossa.
En situar les relacions de poder com a formes de relació que es donen en el camp social, Michel Foucault ens proposa replantejar la política moderna. La figura de Sade apareix dins l'obra de Foucault com una figura llindar de les transformacions epistemològiques, polítiques i morals de les societats contemporànies. Situarem aquest marc transversal per tal de pensar les relacions entre obediència i desobediència a partir de les eines d'anàlisi que ens dona l'autor.
Agustí d'Hipona: ciutadania divina i ciutadania terrenal
Dimecres 15 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Xavier Benguerel. A càrrec de Maria Cabré, doctora en Filosofia i professora de la UdG.
Erasme de Rotterdam i Lluís Vives ja ens van advertir que Agustí d’Hipona era un autor fonamental per pensar i fonamentar una reforma social, cultural i educativa. En La ciutat de Déu, la seva obra magna sobre teologia de la història, Agustí busca la possibilitat de construir una societat basada en la pau i la concòrdia. Conscient que el destí dels éssers humans depèn de la xarxa social en què estem inserits, tracta i analitza molts conceptes que formen el discurs polític, com el de civitas o el de res publica. La ciutadania té a veure amb l’encontre personal amb l’altre i sembla fer referència a una comunitat dinàmica i de vincles transhistòrics que permet pensar la convivència com alguna cosa més que un ‘viure plegats’.
Quina democràcia? Directa, representativa o radical. Diàleg entre Luis Roca i Andityas Matos
Dilluns 20 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall.
La pregunta per la forma de govern és constant. En aquest sentit, a més, el qüestionament arriba envers la mateixa democràcia. La forma política que anomenem de manera habitual democràcia és democràtica? De quins tipus de democràcia podem parlar? Estem anomenant democràcia a una forma política que és el seu contrari? Luis Roca i Andityas Matos establiran un diàleg per exposar, defensar i criticar les formes de democràcia que ens envolten. Se situaran tots en una banda diametralment oposada per tal de generar un debat obert i pensament crític.
Qui té por de l’anarquia?
Dijous 23 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents – M. Atonieta Cot. A càrrec d’Andityas Matos, doctor en Dret i Justícia per la Universidade Federal de Minas Gerais (Brasil).
Plantejar aquesta pregunta es relaciona amb la necessitat de fer reflexions sobre com viure una vida no feixista. Al llarg del temps, la idea d’anarquia ha anat relacionant-se amb la noció de caos, violència i fins i tot terrorisme. Una comprensió crítica i filosòfica del concepte més enllà dels anarquismes històrics, però que s’endinsi en l’anarquia des de la seva dimensió ètica, existencial i ontològica, ens mostra exactament el contrari. És a dir, que l'anarquia com a absència de jerarquia representa una de les úniques vies per construir democràcies i per enfrontar-nos als feixismes quotidians.
Aristòtil davant els reptes globals: ciutadania i crisi ecològica
Dimarts 28 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vila de Gràcia. A càrrec de David Corrales, professor de Filosofia de la UdG.
Molt sovint s'ha criticat que la filosofia d'Aristòtil és antropocèntrica, premissa a partir de la qual es podria argumentar que la seva filosofia resulta inadequada davant els reptes existencials que es plantegen en l'actual context de crisi ecològica. En canvi, en la nostra xerrada intentarem mostrar en quin sentit la seva filosofia és vigent i vàlida des d'un punt de vista ambiental, i dedicarem especial atenció a la relació entre la justícia, la llibertat, l'obediència ciutadana i la protecció i preservació total de la naturalesa.
Acció, desobediència i protesta
Divendres 3 de març, a les 18.30 h, a la Biblioteca Gabriel García Márquez. A càrrec de Joan Vergés, professor de Filosofia Moral i director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG.
Aquesta xerrada bé es podria dir: “Actua o t'empastifo el Van Gogh, inútil!” Però recordem que, sense normes, sense lleis i sense estat de dret no és possible la democràcia, tal com l'entenem avui dia. El fet que la gent respecti les normes sancionades per les institucions democràtiques pertinents forma part del nucli dur de l'ideal democràtic. Ara bé, té sentit sostenir que l'ideal democràtic va més enllà d'aquest nucli dur i abasta també la necessitat que, en algunes circumstàncies, la ciutadania no respecti les normes en qüestió. Quines formes de desobediència i de protesta pot arribar a tolerar una democràcia?
Segueix i comenta aquest cicle amb #CicleFilosofia
Accés lliure fins a exhaurir places (cabuda limitada).
