Del 13 de gener al 28 de febrer de 2022
La relació entre el poder i la gestió de la vida és tan antiga com el pensament. Què ha de prevaldre? La salut, la llibertat, la felicitat, l’ordre...? Una mirada filosòfica a l’ètica, la política, la ciència, el dret, la història, entre altres, ens permetrà acostar-nos a respondre algunes d’aquestes preguntes: com gestiona la vida el poder, què vol dir ser crític avui dia, quins són els motors de l’obediència o quin paper té la ciència en l’ordre social.
Cicle coordinat per Francis Garcia Collado
Homo ludens: com alliberar el joc de la dictadura del mercat?
Dijous 13 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda. Diàleg entre Andityas Matos i Joyce de Sá Souza.
Per a Johan Huizinga, el joc és un element essencial que ens caracteritza com a éssers humans. Consisteix en una pràctica lúdica i creativa que fa possible, a més de la formació de comunitats, el desenvolupament de potències i afectes alegres (seguint Spinoza), com ara la cooperació i l’empatia. Malgrat tot, en l’actualitat el joc ha estat capturat per la racionalitat politicoeconòmica neoliberal, que l’ha transformat en una activitat competitiva, individualista i, en ocasions, violenta, com es pot veure als camps de futbol i en les pantalles de programes tipus Big Brother. Aquest diàleg pretén mostrar línies de fuga que permetin alliberar el joc de la seva presó. L’objectiu és reactivar-lo com una dimensió necessària per al desenvolupament d’una intel•ligència social de tipus radicalment democràtic.
És possible viure sense govern? Representació política i negació de la democràcia
Dilluns 17 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec d’Andityas Matos, professor de filosofia del dret a la Universidade Federal de Minas Gerais.
Ben al contrari del que sostenen els mitjans de comunicació, els i les especialistes en ciència política i els poders estatals, la democràcia i la representació política són experiències no només allunyades sinó més aviat irreconciliables. Mitjançant una lectura filosòfica-arqueològica, es pretén demostrar el caràcter elitista i aristocràtic de la representació política, que es revela dins la història des dels seus orígens medievals, passant per pensadors moderns i contemporanis fins a arribar a les formes actuals de separació política transvestides retòricament amb el segell de la democràcia. L’objectiu no és només desvetllar i criticar el caràcter autoritari de les formes polítiques representatives sinó proposar línies de fuga orientades envers pràctiques de llibertat calcades de la idea de la democràcia radical, aquella que floreix a llocs tan diversos com Rojava, Chiapas, els ZAD i altres formes actuals i històriques d’autogestió social.
Elements per a una filosofia de viure en les tradicions de pensament asiàtiques
Dijous 20 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Jaume Fuster. Diàleg entre Raquel Bouso i Luis Roca.
Establirem un diàleg a partir de concepcions diverses de la vida formulades en les tradicions de pensament asiàtiques i de la seva recepció en la filosofia contemporània, en particular del pensament xinès clàssic per part de François Jullien, i del pensament budista japonès de Shizuteru Ueda. Ens preguntarem què poden aportar els valors que expressen aquestes tradicions a les societats actuals, dominades per una filosofia politicoeconòmica de caire neoliberal.
Epicur: el límit del plaer i la bona vida
Divendres 21 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vapor Vell. A càrrec de David Corrales, professor de la UdG.
La filosofia d’Epicur es presenta com el camí cap a la bona vida o la vida benaurada, en la forma d’una cura de nosaltres mateixos capaç d’allunyar qualsevol patiment. Una part fonamental d’aquesta proposta terapèutica consisteix a entendre quin és el límit natural dels plaers i com transgredir aquests límits aboca a la malaurança. En la xerrada s’analitzaran els aspectes clau de la filosofia epicúria dels plaers i l’ànima, tot mirant de mostrar-ne la vigència a l’hora d’entendre el nostre present de consum desbocat, insostenible i malaltís, i de proposar vies possibles de curació.
Filosofia davant la crisi ecològica: decreixement i rewilding
Dilluns 24 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra. A càrrec de Marta Tafalla, professora de filosofia a la UAB
El problema més greu que tenim és la crisi ecològica. Des de les ciències es treballa per entendre’n les causes i trobar-hi solucions. També des de la filosofia es fa recerca i s’analitza en quina mesura les nostres cosmovisions, els valors i les formes de vida contribueixen a la crisi climàtica i a l’extinció d’espècies, i, alhora, es busquen altres cosmovisions i formes de vida per aprendre a habitar la Terra i conviure amb les altres espècies.
Lliurement encadenats: més enllà de Foucault
Dimarts 25 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz. A càrrec de Santiago López Petit, filòsof.
Parlar de llibertat avui dia s’ha fet complicat. Sembla com si el que era un crit col•lectiu s’hagués convertit en una paraula buida que identifica uns comportaments pretesament transgressors. Què ha passat? Per entendre aquest canvi i la dificultat actual de la crítica, cal anar més enllà de la societat disciplinària i pensar en el nou estatut de la vida. La vida ha esdevingut l’algoritme que ens encadena.
De l’ètica de les virtuts d’Aristòtil a la filosofia política de Tomàs d’Aquino
Dimecres 26 de gener, a les 18.30 h, a la Biblioteca Joan Miró. A càrrec de Maria Cabré, professora de filosofia de la UdG.
La recepció de les obres d’Aristòtil al món occidental durant la primera meitat del segle XIII va conduir a una radical reconstrucció intel•lectual. La traducció i l’estudi de les obres aristotèliques Ètica a Nicòmac i Política van ser decisius per incloure la reflexió sobre assumptes pràctics, propis de l’ètica i la política, en l’àmbit de la filosofia, dos sabers anteriorment excloents. Analitzarem l’ètica aristotèlica de les virtuts i la recerca de la vida feliç i veurem en quin sentit van condicionar la teoria política medieval de la mà de Tomàs d’Aquino, avantsala del pensament polític modern: com, en paraules de Habermas, es va transformar la política clàssica aristotèlica en una filosofia social.
Viure bé en comú: dues mirades filosòfiques envers la política
Dimarts 8 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Xavier Benguerel. Diàleg entre Jahel Queralt Lange i Joan Vergés.
Tenim el repte de gestionar la nostra vida en comú i ho hem de fer de la millor manera possible. Les societats actuals són necessàriament plurals i això implica que, molts cops, tenim desacords profunds sobre allò que és millor per a tothom. Hem de apujar el salari mínim? S’ha de permetre l’eutanàsia? Quins impostos són els adequats? S’han de finançar les escoles concertades? Fins on arriba la llibertat d’expressió? Aquestes són preguntes ineludibles en les societats contemporànies. La política les ha de respondre i la filosofia pot contribuir-hi indagant en la justificació d’una o altra solució i mostrant que l’important, des del punt de vista de la convivència, és que tots i totes puguem arribar a entendre i a fer nostres les raons d’una determinada decisió política, encara que no sigui la que més ens agrada.
Viure bé: tenir cura de les emocions
Dilluns 14 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Francesca Bonnemaison. A càrrec de David Pineda, professor de filosofia de la UdG.
Tothom és prou conscient que el benestar i la felicitat a la vida depenen no tant d'allò que ens passa sinó de com hi reaccionem emotivament. Aquesta reflexió planteja preguntes com ara si podem tenir el control de les nostres emocions, o si podem cultivar les emocions positives. Durant la xerrada es discutiran algunes idees filosòfiques i científiques recents sobre la naturalesa de les emocions.
Entrevistes breus a homes repulsius: la diferència sexual de Foster Wallace a Derrida
Dijous 17 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Montserrat Abelló. A càrrec Laura Llevadot, professora de filosofia contemporània de la UB.
El dispositiu sexe/gènere travessat per la idea de la diferència sexual no només ha estat una font històrica i conceptual de desigualtat social i política, sinó que també ha determinat la nostra manera de desitjar i estimar. Es podria dir, doncs, que la diferència sexual ha esdevingut una forma de gestió política de la vida: de la vida social i econòmica, però sobretot de la vida íntima i quotidiana en la qual a cada pas ens juguem qui som. A partir del text de Foster Wallace Entrevistes breus a homes repulsius, mirarem d’analitzar aquest dispositiu i de dur a terme la desconstrucció a la que Derrida ens convoca.
La societat feliç: repte o eslògan publicitari? De Dewey a Han
Dilluns 21 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall. A càrrec de Carla Carreras, professora de filosofia de la UdG.
Al llarg de tota la història, viure bé ha estat alhora un ideal pràctic i un tema de reflexió filosòfica. Generalment, s’associa la bona vida a la felicitat. Però, què vol dir ser feliç? Es pot ser feliç independentment dels vincles socials i col•lectius que establim com a individus i de la gestió política que es faci de la vida (individual i col•lectiva)? Pot ser feliç la societat? En quin sentit es pot parlar de felicitat en una societat líquida (Bauman) i cansada (Han)?
Tornar a Maquiavel: populisme, república i tirania
Dijous 24 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Nou Barris. A càrrec d’Oriol Farrés, professor de la UAB.
Maquiavel no té bona fama. Sartre s’hi referia com a “mestre dels dictadors” i Leo Strauss, directament, com a “mestre del mal”. Avui dia encara se’l considera un pensador astut i sorneguer. L’adjectiu maquiavèl•lic, per exemple, parla per si sol. Lluny d’aquests tòpics, tornarem a Maquiavel per parlar de populisme, república i virtut cívica, i ho farem amb una mirada al present.
Phobiopolítica: coerció, suggestió i manipulació com a vies de control
Dilluns 28 de febrer, a les 18.30 h, a la Biblioteca Vila de Gràcia. A càrrec de Francis García, professor de filosofia a la UdG.
Si la biopolítica és la gestió política del bios humà, la phobiopolítica —de les arrels phobos (‘por’) i bio (‘vida’)— és la gestió de la vida humana mitjançant mecanismes despersonalitzadors centrats en la por. Així, la generació d’estrès, por i altres efectes negatius esdevenen una forma efectiva de govern. D’ençà que el nord-americà Sheldon Wolin va qualificar aquest segle com el dels governs regits per totalitarismes invertits i no per democràcies, cal afanyar-nos a identificar quines són les pràctiques que fan de la opinió pública i dels vots una tirania sotmesa de diverses maneres. Així doncs, quines són les tècniques de manipulació, suggestió, coerció, coacció, persuasió, entre altres, que fan que caiguem en la ironia de parlar d’una submissió “lliurement consentida”? Què ens fa dir que som lliures quan les tècniques de control i generació de subjectivitats i opinió cada cop són més depurades? Quin paper té la por en aquest domini? Des de la por al virus i a altres malalties fins a la nova por generalitzada a una apagada general de llum (blackout) o bé a la manca de subministres de gas, aliments o productes d’oci, aquest és el marc d’aquest nou concepte filosòfic que Francis García anomena phobiopolítica.
Accés lliure fins a exhaurir places (cabuda limitada).
Totes les activitats estan adaptades a les mesures de seguretat i protecció davant de la covid-19. És obligatori l’ús de la mascareta.
