Els mercats municipals de Barcelona han tingut funcions molt diverses durant la història de la ciutat i el seu aspecte era també molt diferent respecte el que coneixem ara. A Barcelona, tal com apunten Manuel Guàrdia Bassols i José Luis Oyón, de la Universitat Politècnica de Catalunya, la modernització dels mercats tradicionals va ser tardana i laboriosa respecte a la que es va produir en països com França o el Regne Unit.

La concepció dels mercats com a equipaments no va ser clara fins a la creació dels mercats de Sant Josep i de Santa Caterina i, sobretot, fins al projecte de Cerdà. Entre meitat de segle i la dècada de 1870, els mercats, que no s’havien modernitzat, van quedar reduïts a ser el principal instrument de control dels preus dels aliments.

Així doncs, segons els experts, durant les tres últimes dècades del segle XIX, d’intens creixement demogràfic i d’impacte dels nous sistemes tècnics, es va produir un esforç de modernització del sistema de proveïment alimentari de la ciutat, amb els nous mercats d’estructura metàl·lica com a expressió més visible. Les noves formes de transport i el canvi d’escala de la ciutat –amb l’agregació de municipis– van comportar l’ampliació del radi d’aprovisionament, especialment de la carn i la volateria, i el pes creixent del comerç a l’engròs. El 1921, el Born es va convertir definitivament en mercat majorista de fruites i verdures i la reordenació del sistema es va completar durant la primera meitat del segle XX amb la construcció de nous mercats al detall. Fins a la Guerra Civil, seguint amb certa distància l’evolució dels mercats a altres ciutats europees, es va completar la xarxa de mercats al detall.

La postguerra va ser, però, un context que fa que el cas de Barcelona sigui diferent de la resta de ciutats del continent, més avançades. A partir dels anys cinquanta, moltes ciutats europees van evolucionar i modernitzar ràpidament la distribució comercial, mentre que al nostre país, amb la progressiva erosió dels mercats tradicionals i amb un teixit comercial endarrerit, es va confiar la contenció dels preus gairebé exclusivament als mercats. Aquesta política per combatre l’altíssima inflació de Barcelona va comportar el projecte d’un nou mercat de majoristes, situat a la Zona Franca i inaugurat el 1971. Alhora, es va traduir en una gran expansió de la xarxa de mercats al detall, de manera que, entre 1939 i 1970, mentre a Europa es reduïa el nombre de mercats, Barcelona va passar de 18 a 40 mercats.

Cap a 1985, el deteriorament del teixit comercial, accelerat per la crisi i per l’augment de les grans superfícies, va aconsellar aprofitar la vigència d’aquesta xarxa heretada i utilitzar-la com a suport de l’acció municipal per regenerar el comerç de proximitat dels barris. Aquesta opció ha suposat, durant aquestes darreres dècades, una renovació dels mercats i una gestió molt singular en el context internacional.

Si voleu descobrir tots els detalls dels mercats municipals de la ciutat i el sistema de proveïment d’aliments a Barcelona podeu visitar fins al mes d’octubre l’exposició titulada ‘Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut’ al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). No us la perdeu!